Vés al contingut

William Astbury

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilliam Astbury
Biografia
Naixement25 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata
Stoke-on-Trent (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Leeds (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Jesus College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Henry Bragg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, biologia molecular, DNA structure (en) Tradueix i Difracció de raigs X Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, cristal·lògraf, físic, biòleg molecular, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leeds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralFlorence Bell Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

William Thomas Astbury (25 de febrer de 1898 - 4 de juny de 1961) va ser un físic i biòleg molecular anglès que va fer estudis pioners de difracció de raigs X de molècules biològiques.[1] El seu treball sobre la queratina va proporcionar la base per al descobriment de l'hèlix alfa de Linus Pauling. També va estudiar l'estructura de l'ADN el 1937 i va fer el primer pas per aclarir-ne l'estructura.

Carrera acadèmica[modifica]

Després de graduar-se a Cambridge, Astbury va treballar amb William Bragg, primer a la University College de Londres i després, el 1923, al Laboratori Davy-Faraday de la Royal Institution de Londres. Els seus companys van incloure molts científics eminents, com Kathleen Lonsdale i J. D. Bernal i altres. Astbury va mostrar un gran entusiasme pels seus estudis i va publicar articles a la revista Classic Crystallography, com ara sobre l'estructura de l'àcid tartàric.

El 1928, Astbury va ser nomenat professor de Física dels Tèxtils a la Universitat de Leeds. Va romandre a Leeds durant la resta de la seva carrera, sent nomenat Lector de física tèxtil el 1937 i professor d'estructura biomolecular el 1946. Va ocupar la càtedra fins a la seva mort el 1961. Va ser elegit membre de la Royal Society (FRS) a 1940.[2] És commemorat pel Centre Astbury de Biologia Molecular Estructural de Leeds.[3]

Més tard va rebre molts premis i títols honorífics.

Referències[modifica]

  1. G Ferry (2014) Of DNA and broken dreams, Nature 510(7503), 32–33.
  2. University of Leeds, Biography
  3. University of Leeds, History of the Astbury Centre