William Bell Scott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilliam Bell Scott
William Bell Scott by Frederick Bacon Barwell.jpg
William Bell Scott, per Frederick Bacon Barwell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1811 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
South Ayrshire (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOld Dailly Parish Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEdinburgh College of Art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, poeta, escriptor, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat1826 Modifica el valor a Wikidata –  1890 Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRobert Scott Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2473236 Find a Grave: 227288660 Modifica el valor a Wikidata

William Bell Scott (12 de setembre de 181122 de novembre de 1890) fou un pintor escocès que pintava a l'oli, aquarel·la, i de vegades amb la tècnica del gravat. També va ser poeta i professor d'art, i les seves memòries publicades pòstumament donen una viva imatge de la vida en el cercle dels prerafaelites; fou amic molt proper de Dante Gabriel Rossetti.

Després de criar-se a Edimburg, va marxar a Londres, i des de 1843 fins al 1864 va ser director de l'Escola d'Art pública de Newcastle upon Tyne, on va afegir temes industrials al seu repertori de paisatges i pintura històrica. Va ser un dels primers artistes britànics que va representar àmpliament els processos de la Revolució Industrial. Va tornar a Londres, on va treballar per al Departament de Ciència i Art fins al 1885.[1]

Va pintar un cicle de temes històrics barrejats amb escenes de la indústria moderna pel Wallington Hall de Northumberland (actualment National Trust), les seves obres més conegudes, i un cicle purament històric pel castell de Penkill a Escòcia. No va pintar massa retrats, però el seu impactant retrat del seu amic Algernon Charles Swinburne és la imatge icònica del poeta. Els seus aiguaforts eren majoritàriament dissenyats per il·lustrar els seus llibres.


Referències[modifica]

  1. Andrew Wilton & Anne Lyles, The Great Age of British Watercolours, 1750–1880, p. 321, 1993, Prestel, ISBN 3791312545

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Bell Scott