William Shockley

(S'ha redirigit des de: William Bradford Shockley)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam Shockley
William Shockley, Stanford University.jpg
William Shockley (1975)
Dades biogràfiques
Naixement 13 febrer 1910
Londres
Mort 12 agost 1989 (79 anys)
Stanford
Religió Ateisme
Alma mater Institut Tecnològic de Califòrnia
Massachusetts Institute of Technology
Activitat professional
Director de tesi John C. Slater
Camp de treball Semiconductor physics Tradueix
Ocupació Físic, inventor i professor d'universitat
Ocupador Laboratoris Bell
Universitat de Stanford
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Membre de
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

William Bradford Shockley (13 de febrer de 1910, Londres, Anglaterra - 12 d'agost de 1989, Stanford (Califòrnia), EUA) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956.

Biografia[modifica]

Va néixer a la ciutat de Londres fill de pares nord-americans. Instal·lat amb la seva família a l'estat nord-americà de Califòrnia estudià física a l'Institut Tecnològic de Califòrnia per doctorar-se l'any 1936 a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

William Shockey morí el 1989 a la ciutat californiana de Stanford a conseqüència d'un càncer de pròstata.

Recerca científica[modifica]

Inicià els seus primers treballs al voltant dels electrons als Laboratoris Bell de Nova Jersey, continaunt posteriorment en la investigació sobre el radar, fins que el 1942 abandonà el seu càrrer als Laboratoris Bell per esdevenir director del Grup de recerca de la guerra antisubmarina de la Universitat de Colúmbia.

Al final de la Segona Guerra Mundial els laboratoris Bell van formar un grup de treball al voltant de la física d'estat sòlid, conduït per Shockley i el químic Stanley Morgan, amb la col·laboració de John Bardeen, Walter Houser Brattain, Gerald Pearson, Robert Gibney, Hilbert Moore i diversos tècnics. La seva assignació era buscar una alternativa d'estat sòlid als amplificadors de cristall fràgils de la vàlvula de buit. Les seves primeres temptatives van ser basades en les idees de Shockley sobre usar un camp elèctric extern en un semiconductor per a afectar la seva conductivitat. Aquests intents fallaren a cada prova, fins que Bardeen va suggerir una teoria que invocava els estats superficials que van evitar que el camp penetrés el semiconductor. Les seves recerques continuaren amb la descripció del díode, la versió electrònica de la vàlvula de buit. Les seves recerques al voltant dels semiconductors el dugueren a formular el 4 de juliol de 1951 el transistor bipolar, obtenint la seva patent el setembre del mateix any.

El 1957 fundà el seu propi laboratori d'investigació, Fairchild Semiconductor, però la seva forma de dur l'empresa va provocar que vuit dels seus investigadors abandonessin la companyia el 1958, entre els quals foren Robert Noyce i Gordon Moore que més tard crearien Intel.

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb John Bardeen i Walter Houser Brattain, per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.

A la fi de la dècada del 1960 Sockley va realitzar unes controvertides declaracions sobre les diferències intel·lectuals entre les races, defensant que els test d'intel·ligència mostraven un factor genètic en la capacitat intel·lectual revelant que els afro-nord-americans eren inferiors als nord-americans caucàsics, així com que la major taxa de reproducció entre els primers va tenir un efecte regressiu en l'evolució.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Shockley Modifica l'enllaç a Wikidata