William Criss
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1927  Memphis (Tennessee) |
| Mort | 19 novembre 1977 (50 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Causa de mort | Suïcidi (Ferida per arma de foc ) |
| Dades personals | |
| Formació | Jefferson High School |
| Activitat | |
| Ocupació | músic de jazz, saxofonista |
| Gènere | Jazz |
| Instrument | Saxòfon |
| Segell discogràfic | Savoy Records |
   | |
William "Sonny" Criss (Memphis, Tennessee, Estats Units,[1] 23 d'octubre, 1927 - Los Angeles (Califòrnia), 19 de novembre, 1977), va ser un músic de jazz nord-americà.[2]
Intèrpret destacat del saxòfon alt durant l'era del bebop del jazz, va ser un dels molts músics influenciats per Charlie Parker.
Biografia[modifica]
William Criss va néixer Memphis i es va traslladar a Los Angeles als 15 anys. Després va passar a tocar en diverses bandes com "Howard McGhee's", que llavors comptava amb Charlie Parker.[2]
Criss havia desenvolupat el seu propi to concís i blues en aquest punt, i encara que el seu estil bàsic no variava gaire, la seva habilitat amb l'instrument va continuar desenvolupant-se. No obstant això, va continuar a la deriva de banda en banda, i va enregistrar en alguns discos amb Johnny Otis i Billy Eckstine.[2]
La seva gran ocasió li va arribar el 1947, en una sèrie de sessions improvisades organitzades per l'empresari de jazz Norman Granz. El 1956 va signar amb Imperial Records, amb seu a Nova York, i va gravar una sèrie d'àlbums com Jazz U.S.A, Go Man! i Sonny Criss interpreta Cole Porter amb el pianista Sonny Clark. Capitol, propietari dels enregistraments mestres, els va reeditar com a doble CD en el seu segell Blue Note l'any 2000. Criss també va gravar At the Crossroads amb el pianista Wynton Kelly.
"Prestige Records" va signar amb Criss el 1965, i va continuar gravant àlbums ben aclamats que estaven arrelats principalment en les tradicions del hard bop.[1] Sonny's Dream va incloure arranjaments d'Horace Tapscott.[1] Sessions posteriors es van gravar per a "Muse" i "Impulse".
El 1977, William Criss havia desenvolupat un càncer d'estómac i no va tornar actuar. Com a conseqüència d'aquesta afecció dolorosa, Criss es va suïcidar (un tret auto-infligit) el 1977,[1] a la seva ciutat d'adopció de Los Angeles.[2] No es va casar mai, però va tenir un fill, Steven Criss.
Discografia[modifica]
- Com a líder
|
|
- Com a sideman
Amb Dexter Gordon
- The Hunt (Savoy, 1947) també al Jazz Concert West Coast vols 1-3 (Savoy)
Amb Wardell Gray All Stars
- Wardell Gray Memorial, Vol. 2 (Prestige, 1950)
Amb Charlie Parker and Chet Baker
- Inglewood Jam (Fresh Sound, 1952)
Amb Buddy Rich
- The Wailing Buddy Rich (Norgran, 1955)
- The Swinging Buddy Rich (Norgran, 1955)
- The Cinch - quintet Live at Birdland - (1958)
Amb Lou Rawls i l'Onzy Matthews Big Band
- Tobacco Road (Capitol, 1963)
Amb Onzy Matthews
- Sounds For The '60's (Capitol, 1966)
Amb Esther Phillips i l'Onzy Matthews Orchestra
- Confessin The Blues (Atlantic, 1966)
Amb Hampton Hawes All Stars
- Live At Memory Lane (Fresh Sound, 1970)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 https://en.wikipedia.org/wiki/Colin_Larkin/ed. (1992)./https://en.wikipedia.org/wiki/The_Encyclopedia_of_Popular_Music/https://en.wikipedia.org/wiki/The_Encyclopedia_of_Popular_Music/https://en.wikipedia.org/wiki/Guinness_World_Records/p. 108. ISBN 0-85112-580-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 https://www.allmusic.com/artist/sonny-criss-mn0000755431#biography/AllMusic. Retrieved 21 November 2018.