William Donald Hamilton

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilliam Donald Hamilton
Biografia
Naixement1r agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
el Caire (Regne d'Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 2000 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Hospital de Middlesex (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Disfunció orgànica Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaWytham Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLondon School of Economics
St John's College, Cambridge
University College de Londres
Tonbridge School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJohn Hajnal i Cedric Smith Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballBiologia i sociobiologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBiòleg evolutiu, genetista, zoòleg, psicòleg i sociobiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Michigan
Universitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralLaurence Hurst i Olivia Judson Modifica el valor a Wikidata
Família
PareA. M. Hamilton Modifica el valor a Wikidata
Premis

William Donald Hamilton (el Caire, 1 d'agost de 1936 Hospital de Middlesex, 7 de març de 2000) va ser un biòleg evolutiu britànic, considerat com un dels teòrics evolutius més importants del segle xx.[1]

Hamilton es va fer famós pel seu treball teòric que exposava una base genètica rigorosa per a l'existència de la selecció de parentiu. Aquesta idea va ser clau per al desenvolupament d'una visió de l'evolució centrada en els gens, i per tant pot considerar-se a Hamilton com un dels precursors de la disciplina de la sociobiologia, fundada per Edward Osborne Wilson. Hamilton també ha publicat treballs importants sobre la proporció dels sexes, l'evolució del sexe i el principi de Fisher.

Hamilton va morir de malària al Congo quan realitzava recerques sobre l'origen del VIH (SIDA). El seu treball consistia a recol·lectar excrements de ximpanzés, ja que aquest primat és hoste del virus, no obstant això no li va afectar ja que va desenvolupar anticossos per superar-los. El més important d'aquest treball era demostrar la teoria que la sida va sorgir durant els anys 50 a causa dels programes de vacunacions (poliomelitis) mal desenvolupats i que aquest fet estava sent encobert per interessos econòmics.[2]

Nota: en el procés per a l'obtenció de la vacuna de la poliomielitis s'utilitzen òrgans de micos (ronyons).

Guardons[modifica]

Biografies[modifica]

  • Alan Grafen ha escrit una memòria biogràfica per a la Royal Society. Veure http://users.ox.ac.uk/~grafen/cv/WDH_memoir.pdf
  • Un llibre: Segerstråli, O. 2007 Nature's oracle: an intellectual biography of evolutionist W. D. Hamilton. Oxford University Press. cal veure http://www.oup.com/uk/catalogue/?ci=9780198607274

Obra[modifica]

Articles colectats[modifica]

Hamilton va començar a publicar els seus articles l'any 1996, amb assajos curts mostrant el context. va morir després de preparar el segon volum, per la qual cosa els assajos del tercer volum els van escriure coautors.

  • Hamilton W.D. 1996. Narrow Roads of Gene Land vol. 1: Evolution of Social Behaviour Oxford University Press,Oxford. ISBN 0-7167-4530-5
  • Hamilton W.D. 2002. Narrow Roads of Gene Land vol. 2: Evolution of Sex Oxford University Press,Oxford. ISBN 0-19-850336-9
  • Hamilton W.D. 2005. Narrow roads of Gene Land, vol. 3: Last Words (amb assajos per coautores, ed. M. Ridley). Oxford University Press, Oxford. ISBN 0-19-856690-5

Articles significatius[modifica]

  • Hamilton WD. 1964. The genetical evolution of social behaviour I and II. — Journal of Theoretical Biology 7: 1-16 & 17-52. pubmed I pubmed II
  • Hamilton WD. 1967. Extraordinary sex ràtios. Science 156: 477-488pubmed JSTOR
  • Hamilton WD. 1971. Geometry for the selfish herd. Journal of Theoretical Biology. 31: 295-311.
  • Hamilton WD. 1975. Innate social aptituds of man: an approach from evolutionary genetics. in R. Fox (ed.), Biosocial Anthropology, Malaby Press, London, 133-53.
  • Axelrod, R; WD Hamilton. 1981. The evolution of co-operation Science 211: 1390-6 Pubmed, JSTOR
  • Hamilton, WD; M Zuk. 1982. Heritable true fitness and bright birds: a role for parasites? Science 218: 384-387

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Edwards A.W.F.. 1998. Notes and Comments. Natural selection and sex ràtio: Fisher's sources. American Naturalist 151: 564-569
  • Fisher R.A.. 1930. The Genetical Theory of Natural Selection. Clarendon Press, Oxford
  • Ford I.B.. 1945. New Naturalist 1: Butterflies. Collins: Londres
  • Maynard Smith J.; G.R. Price. 1973. The logic of animal conflict. Nature 146: 15—18
  • Dawkins R.. 1989. The Selfish Gene, 2ª ed. Oxford University Press
  • Madsen EA, R Tunney, G Fieldman, HC Plotkin, RIM Dunbar, JM Richardson & D McFarland. 2006. Kinship and altruism: a cross-cultural experimental study. British Journal of Psychology [1]