William Hartston

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilliam Hartston
Nom original William Roland Hartston
Biografia
Naixement 12 d'agost de 1947 (1947-08-12) (72 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Formació Jesus College Tradueix
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs, matemàtic, presentador de televisió.
Nacionalitat esportiva Anglaterra
Esport escacs
Títol d'escaquista Mestre Internacional (1972)
2 cops Campió britànic
Punts Elo (màx.) 2.485 (gener 1979)
Identificador FIDE 400262
Participà en
1978Olimpíada d'escacs de 1978
197622nd Chess Olympiad Tradueix
1974Olimpíada d'escacs de 1974
197220th Chess Olympiad Tradueix
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1966Olimpíada d'escacs de 1966
Altres
Títol Mestre Internacional (1972)
2 cops Campió britànic
Cònjuge Jana Bellin (divorciats)
Elizabeth Hartston

Musicbrainz: dbacda90-16ab-499e-86e7-79ead538825d
Notes
Màxim Elo: 2515
Modifica les dades a Wikidata

William Roland Hartston (nascut a Londres, el 12 d'agost de 1947), és un jugador i escriptor d'escacs anglès, que va participar en competició internacional entre 1962 i 1987, i va arribar a tenir un Elo màxim de 2515 punts.[1] Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1972, però és més conegut com a escriptor i com a presentador de televisió en temes relacionats amb els escacs.[2]

"Bill" Hartston fou el primer de tres campions d'escacs de la Gran Bretanya en casar-se amb la Gran Mestre Femení (WGM) Dra. Jana Bellin. Amb la seva segona esposa, Elizabeth, hi ha tingut dos fills: James i Nicholas.

Resultats destacats en competició[modifica]

A l'Olimpíada de Siegen de 1970, hi va guanyar la medalla d'or per la millor performance al tercer tauler (78,1%).[3] Va guanyar el Campionat britànic d'escacs els anys 1973 i 1975. En competicions internacionals, va obtenir també diversos èxits, tot i que no va poder assolir, per ben poc, els resultats necessaris per obtenir formalment el títol de Gran Mestre.

Activitats relacionades amb els escacs[modifica]

Des de començaments dels anys 1970, ha fet nombroses aparicions a la TV per la BBC, habitualment com a comentarista expert en escacs, i analista en els matxs pel Campionat del món, com per exemple als matxs Fischer-Spasski de 1972, Kàrpov-Kortxnoi de 1978, Kaspàrov-Short de 1993 i Kaspàrov-Anand de 1995.

Va guanyar dos cops el torneig BBC Master Game abans de rellevar en Leonard Barden com a expert del programa. Durant els anys 1980 va presentar la sèrie de la BBC Play Chess (Juga als escacs).

Altres activitats[modifica]

En els anys posteriors, ha diversificat la seva activitat en diverses àrees més, iniciant competicions sobre diverses àrees de pensament per al diari The Independent i també per l'Olimpíada d'esports mentals. També escriu la gens convencional columna Beachcomber per al diari Daily Express i ha escrit llibres sobre escacs, matemàtica, humor, i altres temes diversos. També ha estat un convidat habitual de programes de la BBC Radio 4 i ocasional del programa de TV Puzzle Panel.

A més a més de la seva carrera escaquística i de les activitats relacionades amb els mitjans de comunicació, en Hartston és també matemàtic, educat a Cambridge, i psicòleg industrial. Durant els 1980, fou reclutat per Meredith Belbin a la Industrial Training Research Unit de Cambridge, per participar en un equip multidisciplinari de recerca sobre les dinàmiques dels rols en els equips.

Obres[modifica]

En Hartston ha escrit, en anglès, multitud de llibres de temàtica diversa, i també diverses obres de tipus tècnic sobre escacs, sota el seu nom complet de William R. Hartston o William Roland Hartston.

  • How To Cheat At Chess (1977)
  • Penguin Book of Chess Openings (1978)
  • Soft Pawn (1980)
  • London 1980: Phillips and Drew Kings Chess Tournament (1980) ISBN 4-87187-859-7 (amb Stewart Reuben)
  • The Ultimate Irrelevant Encyclopaedia (1984)
  • The Kings of Chess (1985)
  • Chess - The Making of the Musical (1986)
  • Drunken Goldfish and Other Irrelevant Scientific Research (1988)
  • How was it for you, Professor? (1992)
  • The Guinness Book of Chess Grandmasters (1996)
  • Teach Yourself Better Chess (1997)
  • The Book of Numbers: The Ultimate Compendium of Facts About Figures (2000)
  • What Are the Chances of That? (2004)
  • What's What - The Encyclopedia of Quite Extraordinary Information (2005)
  • The Encyclopedia of Useless Information (2007)

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]