William Kermack

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilliam Kermack
Biografia
Naixement(en) William Ogilvy Kermack Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1898 Modifica el valor a Wikidata
Kirriemuir (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1970 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Aberdeen (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Aberdeen (1914–1918) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEpidemiòleg, bioquímic i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Aberdeen (1949–1968)
Universitat d'Edimburg (1927–1949)
Royal College of Physicians of Edinburgh (1921–1924)
Dyson Perrins Laboratory (1919–1921)
Royal Air Force (1918–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElizabeth Raimunda Blazquez
ParesWilliam Kermack i Helen Eassie Ogilvy
Premis

William Kermack (en anglès: William Ogilvy Kermack) (Kirriemuir, 26 d'abril de 1898 Aberdeen, 20 de juliol de 1970) va ser un químic experimental i matemàtic escocès, que es va quedar cec.

Vida i Obra[modifica]

Kermack va estudiar a la universitat d'Aberdeen des de 1914 fins a 1918[1] i, després d'estar uns mesos enrolat a la Royal Air Force, es va incorporar al laboratori de química orgànica de la universitat d'Oxford, on va romandre dos anys.[2] El 1921 es va incorporar al departament químic del col·legi de metges d'Edimburg però, malauradament, el 1924 va patir una explosió en el laboratori que li va anegar els ulls d'alcalis que el van deixar totalment cec.[3]

A partir del accident, va haver d'abandonar la química experimental i es va dedicar a les matemàtiques. A partir de 1927 va intensificar les seves relacions amb el metge i epidemiòleg Anderson Gray McKendrick i van publicar els primers estudis matemàtics de l'evolució de les pandèmies: la Teoria de Kermack-McKendrick que és la base del Model SIR (Susceptible / Infectat / Recuperat) habitualment utilitzat en l'estudi de la disseminació de les pandèmies.[4]

El 1949 va acceptar la càtedra de química biològica a la universitat d'Aberdeen en la qual es va retirar el 1968, dos anys abans de la seva mort.[5]

Kermack va publicar més de 150 articles científics tan de química com de matemàtiques.[6]

Referències[modifica]

  1. Davidson, 1971, p. 399.
  2. Davidson, 1971, p. 400.
  3. Bacaër, 2011, p. 92.
  4. de León i Gómez Corral, 2020, p. Cap. 3.
  5. Coutinho, 2010, p. 668.
  6. Davidson, 1971, p. 423-429.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]