William Morgan (científic)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam Morgan
Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg
Retrat per Thomas Lawrence, anterior a 1818.
Dades biogràfiques
Naixement 26 de maig de 1750
Bridgend (Gal·les)
Mort 2 de maig de 1833(1833-05-02) (als 82 anys)
Londres (Anglaterra)
Sepultura Cementiri de Hornsey (Londres) 51° 35′ 14″ N, 0° 07′ 19″ O / 51.587131°N,0.121950°O / 51.587131; -0.121950
51° 35′ 14″ N, 0° 07′ 19″ O / 51.587131°N,0.121950°O / 51.587131; -0.121950
Alma mater Guy's Hospital
Es coneix per Càlcul actuarial
Activitat professional
Ocupació Matemàtiques
Organització The Equitable Life Assurance Society
Influències de
Altres dades
Membre de
Fills Arthur Morgan
Pares George Cadogan Morgan i Sarah Price
Premis i reconeixements
Medalla Copley
Modifica dades a Wikidata

William Morgan (1750-1833) fou un matemàtic gal·lès, considerat per molts el pare de la ciència actuarial.[1]

Vida[modifica]

Morgan era fill d'un metge de Bridgend que s'havia casat amb la germana de Richard Price. Va anar a Londres per aprendre medicina i estava fent el seu entrenament a l'hospital de St. Thomas quan va morir el seu pare el 1772. Va intentar continuar la tasca del seu pare però no en va reeixir. El seu oncle, Richard Price, li va preguntar se sabia matemàtiques i li va respondre que no, però que podia aprendre'n. Els anys 1773 i 1774 va estar estudiant i la tardor de 1774 va ser nomenat assistent de l'actuari de The Equitable Life Assurance Society.[2]

El gener de 1775 moria l'actuari titular, John Pocock, i l'any següent, Morgan va ser escollit per aquest càrrec que va exercir fins al 1830, fent que, en aquest període, la companyia es convertís en una de les més riques del món.[3] En retirar-se el 1830, va ser substituït pel seu fill, Arthur Morgan que va exercir el càrrec fins al 1870; així, els Morgan van governar la companyia durant més de noranta anys, i van fer que el cognom Morgan s'associés per sempre més a la ciència actuarial.[4]

A part de la seva activitat financera i científica, Morgan va escriure entre 1793 i 1803 sis pamflets polítics expressant el seu disgust amb l'administració de William Pitt i, probablement influïts per la ideologia del seu oncle, del qui, a més, va editar diverses de les seves obres i en va escriure una biografia.[5]

Va guanyar la medalla Copley el 1789 i va ser escollit fellow de la Royal Society el 1790.

Obra[modifica]

The principles and doctrine of assurance, 1821.

El 1779 va publicar Doctrine of Annuities and Assurances amb una introducció de Richard Price. En ell es troba el primer intent seriós de tractar una solució general als problemes de la supervivència, d'establir el valor de les reserves necessàries per poder pagar les indemnitzacions futures i d'obtenir expressions que permetin obtenir solucions aritmètiques a partir de qualsevol taula de mortalitat.[6]

El 1821 en va publicar una nova edició, tan revisada que es pot considerar un llibre totalment nou: The Principles and Doctrine of Assurances, Annuities on Lives and Contingent Reversions.[7]

Referències[modifica]

  1. MacDougall, The Actuary.
  2. Ogborn, pàgines 101-102.
  3. Alborn, pàgina 60.
  4. Forfar, MacTutor History of Mathematics.
  5. Elderton, pàgines 1-2.
  6. Elderton, pàgines 5-6.
  7. Elderton, pàgina 17.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Morgan (científic) Modifica l'enllaç a Wikidata