Vés al contingut

William Randal Cremer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Randal Cremer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1828 Modifica el valor a Wikidata
Fareham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomb of Sir William Randal Cremer in Hampstead Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre del 28è Parlament del Regne Unit
12 gener 1906 – 22 juliol 1908 (mort en el càrrec)

Circumscripció electoral: Haggerston (en) Tradueix

Membre del 27è Parlament del Regne Unit
1r octubre 1900 – 8 gener 1906 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Haggerston (en) Tradueix

Membre del 25è Parlament del Regne Unit
4 juliol 1892 – 8 juliol 1895 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Haggerston (en) Tradueix

Membre del 24è Parlament del Regne Unit
1r juliol 1886 – 28 juny 1892 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Haggerston (en) Tradueix

Membre del 23è Parlament del Regne Unit
24 novembre 1885 – 26 juny 1886 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Haggerston (en) Tradueix

Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Descrit per la fontDictionary of National Biography, second supplement Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8632761 Modifica els identificadors a Wikidata

Sir William Randal Cremer (Fareham, Anglaterra 1828[1] o 1838[2] - Londres 1908) fou un pacifista i membre del parlament anglès guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1903.

Infantesa

[modifica]

Va néixer el 18 de març de 1828 a la ciutat de Fareham, situada al comtat de Hampshire, en una família obrera. El seu pare era pintor i la seva mare extremadament religiosa, i fou determinant per l'educació (també religiosa) de William fins als dotze anys. Posteriorment, va aprendre l'ofici de fuster.

Implicació en la vida social

[modifica]

Als 24 anys marxa cap a Londres, i s'implica en l'acció sindical. El 1858 és escollit per un comitè que demanava jornades laborals de nou hores. A més de l'activitat sindical, participa en campanyes internacionals com ara el suport als polonesos en llur revolta contra els russos, pels estats del nord en la guerra de secessió. També acull a Garibaldi en una de les seves visites a Anglaterra.

Anys més tard, participa en la creació de la Working men's peace association (o "Associació de treballadors per la pau"), associació en la qual participà Karl Marx i altres socialistes europeus. N'esdevé el seu secretari honorari en 1865, però dos anys més tard presenta la dimissió per desavinences amb els ideòlegs.

El 1868 es presenta a les eleccions amb la fi de crear una instància internacional d'arbitratge per evitar els conflictes armats, però no és escollit diputat; tampoc les següents eleccions de 1874. Gràcies a una reforma de la llei electoral, que ampliava el dret de vot, va ser escollit a la Cambra dels Comuns i només la mort l'allunyaria de l'activitat parlamentària.

Compromís per la pau

[modifica]

Va ser la guerra francoprussiana de 1870 la que va encoratjar-lo per lluitar per la pau. Va defensar la neutralitat britànica en l'esmentat conflicte. Va crear el Workmen's peace committee ("Comitè de treballadors per la pau"), del qual en fou escollit secretari. L'associació tenia la voluntat de promoure la creació d'un organisme internacional d'arbitratge.

El 1887 comença a establir converses per tal d'arribar a un tractat d'arbitratge entre els Estats Units d'Amèrica i la Gran Bretanya. Tot i que no s'arribà a un tractat escrit, va remoure les consciències. Molt interessat per la seva intencionalitat, el francès Frédéric Passy l'invita a França el 1888. Fruit de la reunió, en la qual també hi van participar parlamentaris de nou nacions, neix la Conferència Interparlamentària per l'arbitratge. Posteriorment, el 1899 esdevé la Unió Interparlamentària.

Distincions

[modifica]

El 1903 va rebre el Premi Nobel de la Pau, pel seu treball en l'arbitratge internacional i, particularment pel pacte angloamericà. També va guanyar la Legió d'Honor francesa, el títol norueg de Cavaller de Sant Olaf i fou nomenat Cavaller el 1907 per part del rei Eduard VII del Regne Unit.

Referències

[modifica]
  1. Peace: 1991-1995. World Scientific, 1997, p. 46–51. ISBN 978-981-02-3414-0 [Consulta: 26 desembre 2017]. 
  2. «Sir Randal Cremer». Encyclopædia Britannica [Consulta: 26 desembre 2017].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]