William Utermohlen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1933 South Philadelphia (Pennsilvània) |
| Mort | 21 març 2007 (73 anys) Londres |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia d'Alzheimer ) |
| Dades personals | |
| Formació | Pennsylvania Academy of the Fine Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
William Charles Utermohlen (5 de desembre de 1933 - 21 de març de 2007) va ser un artista figuratiu estatunidenc conegut pels seus autoretrats d'última època després del seu diagnòstic el 1995 d'una probable malaltia d'Alzheimer (AD). Va tenir una pèrdua progressiva de memòria començant uns quatre anys abans del seu diagnòstic el 1995. Durant aquest temps, va començar una sèrie d'autoretrats influenciats en part pel pintor figuratiu Francis Bacon i els directors de fotografia del moviment expressionisme alemany.[1]
Biografia[modifica]
Fill d'immigrants alemanys de primera generació al sud de Filadèlfia, Utermohlen va guanyar una beca a l'Acadèmia de Belles Arts de Filadèlfia (PAFA) el 1951. Després de completar el servei militar, va passar el 1953 estudiant a Europa occidental on es va inspirar en artistes del Renaixement i del Barroc. Es va traslladar a Londres el 1962 i es va casar amb la historiadora de l'art Patricia Redmond el 1965. El 1972 es va traslladar a Massachusetts per ensenyar art a l'Amherst College, abans de tornar a Londres el 1975.[2]
Utermohlen va morir el 21 de març de 2007, als 73 anys, però les seves obres últimes han guanyat un renom pòstum. Els seus autoretrats especialment es consideren importants per a la comprensió dels efectes graduals dels trastorns neurocognitius.[3][4]
Estil[modifica]
Les seves primeres obres són majoritàriament figuratives;[5] tot i que James M. Stubenrauch va descriure l'art primerenc d'Utermohlen com un estil d'expressionisme "exuberant, de vegades surrealista". Durant un període a finals dels anys setanta, com a resposta al moviment fotorrealista, va imprimir fotografies sobre un llenç i va pintar directament sobre la fotografia. Un exemple d'aquesta tècnica es pot veure a Self-Portrait (Split) (1977). Empraria aquesta tècnica per a dos retrats de Redmond.[6]
Pel que fa a l'estil artístic d'Utermohlen, Redmond va dir a The New York Times que "mai va estar en la mateixa franja horària amb el que estava passant. Tothom era expressionista abstracte, mentre dibuixava solemnement la figura". Va explicar. en una entrevista a Studio 360 que Utermohlen estava "desconcertat i preocupat, perquè no podia treballar d'una manera totalment abstracta", ja que considerava la figura "increïblement important".[7]
Exposicions[modifica]
Utermohlen havia exhibit molt abans del seu diagnòstic. Els seus quadres es van exposar a la Lee Nordness Gallery el 1968 i a la Marlborough Gallery el 1969; el 1972, el seu cicle Mummers es va exhibir a Amsterdam. El retrat pòstum de Gerald Penny d'Utermohlen es va presentar al Gerald Penny 77' Center; a principis d'aquell any, tenia obres d'art com Five Figures al Museu d'Art Mead. En el seu punt àlgid, les vendes de les obres anteriors d'Utermohlen van oscil·lar entre els 3.000 i els 30.000 dòlars.[8][9]
Els seus autoretrats s'han mostrat en diverses exposicions durant els anys posteriors a la seva mort, incloses 12 exposicions del 2006 al 2008. L'any 2016 es va mostrar l'exposició A Persistence of Memory al Museu d'Art de la Universitat Loyola de Chicago. L'exposició, que contenia 100 obres d'art de l'obra d'Utermohlen, va ser organitzada per Pamela Ambrose, qui va dir sobre els seus retrats: Si no sabíeu que aquest home patia Alzheimer, podríeu simplement percebre l'obra com un canvi estilístic.[10]
Altres exposicions destacades inclouen una retrospectiva a la galeria GV Art de Londres el 2012, una exposició al Centre Cultural de Chicago el 2008 patrocinada per Myriad Pharmaceuticals, i The Later Works of William Utermohlen, es va mostrar a l'Acadèmia de Medicina de Nova York l'any 2006, que va marcar el centenari del primer descobriment de la malaltia d'Alzheimer; es va obrir gratuïtament al públic. A principis d'aquell any, hi va haver una altra exposició al College of Physicians de Filadèlfia. Els seus autoretrats també s'han mostrat a Washington, DC el 2007, la Two 10 Gallery de Londres el 2001, la Universitat Harvard a Cambridge, Massachusetts el 2005, Boston i Los Angeles. Els autoretrats es van exposar a Sacramento, Califòrnia el 2008. Les obres d'art d'Utermohlen es van mostrar el 2016 al Kunstmuseum Thun a Suïssa.[11] Al febrer de 2007, un mes abans de la mort d'Utermohlen, els seus autoretrats van ser exposats a la Universitat de Wilkes.[12]
Referències[modifica]
- ↑ The Wall Street Journal 2012 ; Utermohlen, Polini & Boicos 2008, p. 5; Lock 2015, p. 244.
- ↑ Sharma, 2020, para. 2.
- ↑ The Times, 2007, para. 2.
- ↑ Utermohlen, Polini i Boicos, 2008, p. 7.
- ↑ The Times 2007 ; NBC 2006; Tulle 2004, p. 105.
- ↑ Utermohlen, Polini i Boicos, 2008, p. 7–8.
- ↑ Molinsky, 2007, 1:24–1:35.
- ↑ Utermohlen, Polini i Boicos, 2008, p. 6.
- ↑ Gerlin, 2001, para. 6.
- ↑ Politis, 2016, para. 3.
- ↑ Sharp, 2017, para. 5.
- ↑ Biebel, 2007.
Bibliografia[modifica]
- «The 92nd Academy Awards – 2020». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 09-02-2020. Arxivat de l'original el 10 octubre 2021.
- Adams, Tim. «Review: William Utermohlen (1933–2007); Retrospective». New Statesman, 03-05-2012. Arxivat de l'original el 9 abril 2021.
- «Art Portrays Descent into Dementia». American Academy of Neurology. Neurology Today, 19-12-2006. Arxivat de l'original el 17 octubre 2021.
- Ball, Philip. «Forgetting but not gone: dementia and the arts». The Guardian, 11-03-2017. Arxivat de l'original el 28 novembre 2020.
- «A portrait of Alzheimer's». BBC, 28-06-2001. Arxivat de l'original el 24 febrer 2021.
- «Drawing Dementia». BBC, 04-07-2001. Arxivat de l'original el 12 febrer 2009.
- Biebel, Mary Therese «Images by Alzheimer's victim displayed at Wilkes». Times Leader. Tribune Content Agency, 09-02-2007 [Consulta: 18 abril 2022].
- Boicos, Chris. «William Utermohlen : A Persistence of Memory—Loyola University Museum of Art, Chicago – Chris Boïcos Fine Arts», 2016. Arxivat de l'original el 3 maig 2021.
- Derbyshire, David. «Artist charts his slide into dementia». The Telegraph, 29-06-2001. Arxivat de l'original el 28 febrer 2016.
- «Self Portraits – Science Gallery Dublin». Dublin Science Gallery, 2016. Arxivat de l'original el 14 setembre 2021.
- Gerlin, Andrea «Self-portrait with Alzheimer's: As disease destroyed his mind, artist William Utermohlen made himself the subject.». The Philadelphia Inquirer, 13-08-2001 [Consulta: 6 febrer 2022].
- Gerrard, Nicci. «Words fail us: dementia and the arts» (en anglès), 19-07-2015. Arxivat de l'original el 14 agost 2021.
- Grady, Denise «Self-Portraits Chronicle a Descent Into Alzheimer's» (en anglès). The New York Times, 24-10-2006.
- ; Montpetit, Mignon A.; Diaz, Joanne; Kooken, Wendy«Pursuing the Ephemerel, Painting the Enduring; Alzheimer's and the Artwork of William Utermohlen». Illinois Wesleyan University, 2015. Arxivat de l'original el 7 juny 2020.
- Grobar, Matt. «'Memorable' Director Bruno Collet Uses Stop-Motion To Tap Into Aging Painter's Experience Of Dementia». Deadline, 28-01-2020. Arxivat de l'original el 26 febrer 2021.
- Hale, Sheila «The self that declines: Stories of dementia: the price of longevity.». The Times Literary Supplement, 03-05-2019.
- Hsu, Xi. «A portrait of dementia: the symptoms of dementia as a model for exploring complex and fluid subjectivity in portrait-painting». Wollongong, New South Wales: University of Wollongong, 2014. Arxivat de l'original el 22 març 2015.
- Iacobuzio, Ted «Amherst Student, 1974 June 6, Commencement issue». Amherst Student. Amherst College, 06-06-1974.
- ; Blair, Raymond «Amherst Student, 1974 October 14». Amherst Student. Amherst College, 14-10-1974.
- Loviglio, Joann «Artist puts face on Alzheimer's–his own.». The Free Lance–Star, 17-04-2006, p. D1, D5.
- McLean, Thomas J. «Animated Shorts Long on Talent in Oscar Race». Variety, 04-02-2020. Arxivat de l'original el 12 agost 2021.
- Millin, Leslie «Idols of the eye». Queen's Quarterly, Summer 2007.
- «Artist paints his struggle with Alzheimer's». NBC, 11-03-2006. Arxivat de l'original el 13 de setembre de 2021. [Consulta: 13 setembre 2021].
- Molinsky, Eric. «William Utermohlen». Studio 360, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2021.
- Polini, Patrice. «William Utermohlen Exhibit Catalog – The Later Works of William Utermohlen: 1995 to 2000». Myriad Pharmaceuticals, 2006. Arxivat de l'original el 15 gener 2022.
- Politis, Evangeline. «An intimate portrait of Alzheimer's disease». Loyola University Chicago, 2016. Arxivat de l'original el 14 de juny de 2021. [Consulta: 14 octubre 2021].
- Purcell, Andrew. «How an Artist Painted His Decline Into Alzheimer's». New Scientist, published by Gizmodo, 31-01-2012. Arxivat de l'original el 1 novembre 2021.
- Sharma, Manu. «William Utermohlen's critical works reveal extent of Alzheimer's disease». Stir World, 10-10-2020. Arxivat de l'original el 14 de maig de 2022. [Consulta: 16 maig 2022].
- Sharp, Rob. «For Alzheimer's Patients, Art's Therapeutic Effects Are Transformative». Artsy, 18-01-2017. Arxivat de l'original el 21 d'abril de 2021.
- Soricelli, Rhonda L. «Commentary: Academic Medicine». Association of American Medical Colleges, novembre 2006. Arxivat de l'original el 11 agost 2021.
- Stennett, Brooke Pawling «Exhibit showcases Alzheimer's through art». UWIRE. ULOOP, 22-02-2016.
- Thometz, Kristen. «Arts Program Engages Alzheimer's Patients, Caregivers». WTTW, 16-05-2016. Arxivat de l'original el 13 maig 2021.
- «William Utermohlen; The Times». The Times, 01-05-2007. Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2021.
- «Portraits at state capitol reveal plight of Alzheimer's sufferers». Trinity Journal, 20-02-2008. Arxivat de l'original el 21 novembre 2021.
- «William Charles Utermohlen personal appointments». UK Government. Arxivat de l'original el 4 desembre 2021.
- Utermohlen, Patricia; Polini, Patrice; Boicos, Chris. «The Works of William Utermohlen — 1955 to 2000», 2008. Arxivat de l'original el 19 d'agost de 2021. [Consulta: 19 agost 2021].
- Utermohlen, Patricia. «Dante Cycle: 1964–1966», 2006c. Arxivat de l'original el 30 gener 2021.
- Utermohlen, Patricia. «Mythologies and the Sea», 2006g. Arxivat de l'original el 28 febrer 2021.
- «Nude Paintings». www.williamutermohlen.org, 2006j. Arxivat de l'original el 21 desembre 2020.
- «William Utermohlen (1933–2007) – Retrospective; Wall Street Journal Magazine». The Wall Street Journal, 19-04-2012. Arxivat de l'original el 26 de setembre de 2021.
Publicacions científiques[modifica]
- Cook-Deegan, Robert «Progress Against Alzheimer's Disease?». Issues in Science and Technology, 35, 2018, pàg. 62–76. JSTOR: 26594289.
- Crutch, Sebastian J.; Isaacs, Ron; Rossor, Martin N. «Some workmen can blame their tools: artistic change in an individual with Alzheimer's disease». The Lancet, 357, 9274, 30-06-2001, pàg. 2129–33. DOI: 10.1016/S0140-6736(00)05187-4. PMID: 11445128.
- Emery, Alan E. H. «How Neurological Disease Can Affect an Artist's Work». Practical Neurology, 4, desembre 2004, pàg. 366–371. DOI: 10.1111/j.1474-7766.2004.00248.x.
- Forsythe, Alex; Williams, Tasmin; Reilly, Ronan G. «What Paint Can Tell Us». Neuropsychology. American Psychological Association, 31, 1, gener 2017, pàg. 1–10. DOI: 10.1037/neu0000303. PMID: 28026197.
- Frei, Judith; Alvarez, Sarah E.; Alexander, Michelle B. «Ways of Seeing: Using the Visual Arts in Nursing Education». Journal of Nursing Education, 49, 12, desembre 2010, pàg. 672–676. DOI: 10.3928/01484834-20100831-04. PMID: 20795611.
- Frazzetto, Giovanni «The damage we do». Science. American Association for the Advancement of Science, 351, 6271, 22-01-2016, pàg. 347. Bibcode: 2016Sci...351..347F. DOI: 10.1126/science.aad9278.
- «Annual Report (Harvard University Art Museums) No. 2005/2006». Harvard Art Museums. The President and Fellows of Harvard College, 2005. JSTOR: 4301690.
- Hall, Stephen S. «The Dementia Plague». MIT Technology Review, 115, 01-11-2012, pàg. 50–58. ISSN: 2749-649X.
- Ingram, Vernon «Alzheimer's Disease: The molecualr origins of the disease are coming to light, suggesting several novel therapies». American Scientist. Sigma Xi, The Scientific Research Honor Society, 91, July–August 2003, pàg. 312–321. DOI: 10.1511/2003.26.866. JSTOR: 27858242.
- Irvin, Sherry «Artwork and Document in the Photography of Louise Lawler». The Journal of Aesthetics and Art Criticism. Wiley; The American Society for Aesthetics; Oxford Journals, 70, Winter 2012, pàg. 79–90. DOI: 10.1111/j.1540-6245.2011.01500.x. JSTOR: 42635858.
- Martinez-Conde, Susana; Macknik, Stephen L. «Warped Perceptions». Scientific American Mind. Scientific American, 26, abril 2015, pàg. 23–25. DOI: 10.1038/scientificamericanmind0315-23. JSTOR: 24946491.
- Matthews, Paul M.; Matthews, Emily A. «Expanding perception through the disordered brain». The Lancet, 381, 23-03-2015, pàg. 985–986. DOI: 10.1016/S0140-6736(13)60699-6. ISSN: 0140-6736.
- Sahlas, Demetrios J. «Diagnosing Mervyn Peake's Neurological Condition». Peake Studies. G. Peter Winnington, 8, novembre 2003, pàg. 4–20. JSTOR: 24776099.
- Schutte, Debra L.; Stubenrauch, James «CE Credit: Alzheimer Disease and Genetics: Anticipating the Questions». The American Journal of Nursing. Lippincott Williams & Wilkins, 106, desembre 2006, pàg. 40–48. DOI: 10.1097/00000446-200612000-00018. JSTOR: 29744851. PMID: 17133003.
- van Buren, Benjamin; Bromberger, Bianca; Potts, Daniel; Miller, Bruce; Chatterjee, Anjan «Changes in Painting Styles of Two Artists With Alzheimer's Disease». Psychology of Aesthetics, Creativity, and the Arts. Educational Publishing Foundation, 7, 1, febrer 2013, pàg. 89–94. DOI: 10.1037/a0029332.
Bibliografia[modifica]
- Basting, Anne Davis. Forget Memory; Creating Better Lives for People with Dementia. Baltimore: Johns Hopkins University Press, juliol 2009. ISBN 978-0-801-89649-1.
- Bradley, Ronald J.; Harris, R. Adron; Jenner, Peter; Rose, F. Clifford. The Neurobiology of Painting: International Review of Neurobiology (en anglès). Boston: Elsevier, 19 maig 2006. ISBN 978-0-08-046361-2.
- Chatterjee, Anjan. The Cambridge Handbook of the Psychology of Aesthetics and the Arts. Cambridge, Anglaterra: Cambridge University Press, març 2015. ISBN 978-1-139-20705-8.
- Davenhill, Rachael. Looking into Later Life. Place of publication not known: Taylor and Francis, 8 octubre 2018. ISBN 978-0-429-91582-6.
- Gilhooly, Kenneth J.; Gilhooly, Mary L. M.. Aging and Creativity (en anglès). Londres: Elsevier, agost 2021. ISBN 978-0-128-16615-4.
- Lock, Margaret. The Alzheimer Conundrum – Entanglements of Dementia and Aging (en anglès). Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 20 d'octubre de 2015. ISBN 978-0-691-16847-0.
- Mackowiak, Philip A. Patients as Art; Forty Thousand Years of Medical History in Drawings, Paintings, and Sculpture. Oxford, Anglaterra: Oxford University Press, 29 novembre 2018. ISBN 978-0-190-85823-0.
- Swinnen, Aagje. Popularizing Dementia; Public Expressions and Representations of Forgetfulness. Bielefeld: transcript, 2015. ISBN 978-3-839-42710-1.
- Tulle, Emmanuelle. Old Age and Agency (en anglès). New York, N. Y.: Nova Science, 2004. ISBN 978-1-590-33884-1.