William Whewell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1794 Lancaster (Anglaterra) |
| Mort | 6 març 1866 (71 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Sepultura | Trinity College (Cambridge) 52° 12′ 25″ N, 0° 7′ 1″ E / 52.20694°N,0.11694°E |
President of the British Science Association (en)  | |
| 1841 – 1842 – Francis Egerton, 1st Earl of Ellesmere → | |
| President de la Societat Geològica de Londres | |
| 1837 – 1839 ← Charles Lyell – William Buckland → | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Trinity College (Cambridge) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geologia |
| Ocupació | Filosofia Matemàtiques |
| Organització | Trinity College (Cambridge) |
| Membre de | |
| Professors | John Gough |
| Alumnes | Augustus De Morgan |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Augustus De Morgan |
| Família | |
| Cònjuge | Cordelia Marshall Everina Frances Affleck |
Premis | |
 | |
William Whewell (Lancaster (Lancashire), 24 de maig del 1794 - Cambridge, Cambridgeshire, 6 de març del 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.[1]
Filosofia i història de la ciència[modifica]
William Whewell és especialment conegut per la seva investigació en el camp de la història de la ciència i la filosofia de la ciència. Va encunyar el terme científic el 1833,[2] que aviat va substituir el terme més antic de filòsof natural.
Des d'una òptica neokantiana i presa com a model a la física newtoniana, Whewell considera que el mètode científic se sustenta en la "confluència d'induccions" o consiliència. L'avanç del coneixement científic depèn de l'adequació progressiva entre els fets i les idees que les posen en connexió. Les idees, per a Whewell, són els conceptes genèrics de l'espai, temps i causa i d'altres propis d'una ciència: "afinitat electiva" en química, "força vital" en biologia i "tipus salvatge" en taxonomia.
Geologia i teoria evolutiva[modifica]
En geologia, Whewell es va oposar a l'actualisme de Charles Lyell i defensava l'actuació de causes sobrenaturals en la història de la Terra per explicar el buit del registre fòssil.
La seva concepció de la relació entre forma i funció orgànica es correspon amb la teoria del disseny intel·ligent, en què la seva divulgació va col·laborar activament a ser elegit per a la redacció d'un dels vuit Bridgewater Treatises.
Publicacions[modifica]
- (1837) History of the Inductive Sciences.
- (1840) Philosophy of the Inductive Sciences.
Referències[modifica]
- ↑ «William Whewell». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ «William Whewell». A: Stanford Encyclopedia of Philosophy. The Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2000-12-23 [Consulta: 3 març 2008].
Bibliografia[modifica]
- González Recio, José Luis. Teorías de la Vida. Madrid: Ed. Síntesis, 2004.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Whewell |