William Whewell
William Whewell (Lancaster, 24 de maig de 1794 - Cambridge, 6 de març de 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.[1]
Biografia
[modifica]Whewell va néixer a Lancaster (Lancashire), fill d'un mestre fuster i primer de set germans. Va ser escolaritzat primer a Lancaster i, en veure les seves habilitats, a una escola d'Heversham (Cúmbria) per preparar el seu ingrés a la universitat.[2] El 1812 va ingressar al Trinity College (Cambridge)[3] en el que es va graduar el 1816, essent el segon de la seva classe en matemàtiques.[4] Durant aquest període va ser partidari de les tesis de l'Analytical Society dels seus col·legues Herschel, Babbage i Peacock per promoure l'anàlisi matemàtica continental al Regne Unit.[5] Però tampoc no va negligir els estudis d'humanitats i el 1814 va obtenir el Premi del Canceller per un poema titulat Boadicea,[6] (una reina celta revoltada contra els romans).

A continuació va ser fellow del Trinity College. El 1819 va publicar el seu primer llibre, An Elementary Treatise on Mechanics[7] i el 1825 va ser ordenat sacerdot anglicà.[8] Whewell va començar ràpidament a retractar-se de la seva anterior aprovació de l'anàlisi continental: mentre que Herschel i Babbage esperaven trobar el món extern en l'estructura de l'anàlisi, Whewell esperava trobar primer el món etern i després veure si s'hi podia aplicar l'anàlisi.[9]
El 1828 va ser nomenat professor de mineralogia de la universitat, càrrec que va mantenir fins el 1834.[10] En aquest any va passar a se professor de filosofia moral[11] i, finalment, a partir de 1841 va ser el master (degà) del Trinity College fins a la seva mort a Cambridge el 1866.
Obra
[modifica]Whewell va ser un autèntic polímata que es va interessar per molts camps de la ciència, de les arts i de la cultura en general. A part de les matemàtiques es va interessar en l'arquitectura,[12] la mecànica,[13] l'economia política,[14] les marees,[15] l'astronomia,[16] la filosofia moral, l'ensenyament,[17] i la història i filosofia de la ciència.[18]
Filosofia i història de la ciència
[modifica]William Whewell és especialment conegut per la seva investigació en el camp de la història de la ciència i la filosofia de la ciència. Va encunyar el terme científic el 1833,[19] que aviat va substituir el terme més antic de filòsof natural.
Des d'una òptica neokantiana i presa com a model a la física newtoniana, Whewell considera que el mètode científic se sustenta en la "confluència d'induccions" o consiliència. L'avanç del coneixement científic depèn de l'adequació progressiva entre els fets i les idees fonamentals que les posen en connexió.[20] Les idees, per a Whewell, són els conceptes genèrics de l'espai, el temps, la causa i d'altres propis de cada ciència: "afinitat electiva" en química, "força vital" en biologia i "tipus salvatge" en taxonomia, etc.
Geologia i teoria evolutiva
[modifica]En geologia, Whewell es va oposar a l'actualisme de Charles Lyell i defensava l'actuació de causes sobrenaturals en la història de la Terra per explicar el buit del registre fòssil.
La seva concepció de la relació entre forma i funció orgànica es correspon amb la teoria del disseny intel·ligent, què va col·laborar activament en divulgar, motiu pel qual va ser escollit per a la redacció d'un dels vuit Bridgewater Treatises.[21]
Publicacions
[modifica]La producció escrita de Whewell es molt abundant i inclou també llibres de poemes i traduccions d'obres literàries (sobre tot de l'alemany).[22] Pot considerar-se que els seus llibres més influents van ser:
- (1814) Baodicea
- (1819) An Elementary Treatise on Mechanics)
- (1828) An Essay on Mineralogical Classification and Nomenclature
- (1830) Architectural Notes on German Churches
- (1833) Astronomy and General Physics Considered with Reference to Natural Theology, el tercer dels coneguts com Bridgewater Treatises de diferents autors, fortament contestats per Charles Babbage.[23]
- (1835) Thoughts on the Study of Mathematics as Part of a Liberal Education
- (1836) Researches on the Tides
- (1837) On the Principles of English University Education
- (1837) History of the Inductive Sciences
- (1840) Aphorisms Concerning Ideas, Science, and the Language of Science
- (1840) The Philosophy of the Inductive Sciences
- (1845) The Elements of Morality, Including Polity
- (1845) Of a Liberal Education in General
- (1853) Of the Plurality of Worlds: An Essay
Referències
[modifica]- ↑ «William Whewell». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ Todhunter, 2011, p. 1.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 1.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 6.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 2.
- ↑ Robson i Cannon, 1964, p. 169.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 13.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 8.
- ↑ Ashworth, 2004, p. 194.
- ↑ Rapp, 2014, p. 1-9.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 91-92.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 4.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 3.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 5.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 7.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 8.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 15.
- ↑ Verburgt, 2024, p. Cap. 9, 10 i 13.
- ↑ Snyder2022, p. Stanford Encyc..
- ↑ Ashworth, 2004, p. 195.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 67 i ss.
- ↑ Verburgt, 2024, p. App. A.
- ↑ Todhunter, 2011, p. 67-68.
Bibliografia
[modifica]- Ashworth, William J. «William Whewell (1794-1866)» (en anglès). Morecambe Bay Medical Journal, Vol. 4, Num. 8, 2004, pàg. 194-196. ISSN: 0957-5286.
- González Recio, José Luis. Teorías de la Vida (en castellà). Síntesis, 2004. ISBN 978-84-975-6229-4.
- Rapp, George «William Whewell: Professor of Mineralogy (And Crystallography) Cambridge University 1828-1834» (en anglès). Earth Sciences History, Vol. 33, Num. 1, 2014, pàg. 1-9. DOI: 10.17704/eshi.33.1.2v50746h24325460. ISSN: 0736-623X.
- Robson, R.; Cannon, Walter F. «William Whewell, F.R.S. (1794-1866)» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 19, Num. 2, 1964, pàg. 168-191. ISSN: 0035-9149.
- Todhunter, Isaac (ed.). William Whewell, D.D., Master of Trinity College, Cambridge: An Account of his Writings (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-1-108-03853-9.
- Verburgt, Lukas M. William Whewell: Victorian Polymath (en anglès). University of Pittsburgh Press, 2024. ISBN 978-0-8229-4829-2.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Whewell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Butts, Robert E. «Whewell, William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 maig 2025].
- Snyder, Laura J. «William Whewell» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2022. [Consulta: 22 maig 2025].
- Yeo, Richard. «Whewell, William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 22 maig 2025].
- Filòsofs anglesos
- Científics anglesos
- Teòlegs anglesos
- Filòsofs de la ciència
- Alumnes del Trinity College (Cambridge)
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Professors de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Lancaster Royal Grammar School
- Membres de la Royal Society
- Morts a Cambridge
- Persones de Lancashire
- Naixements del 1794