William de Wiveleslie Abney

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam de Wiveleslie Abney
Captain W. de W. Abney. C.B, R.E, F.R.S. President of the Camera Club. (8385712527) - crop.jpg
 President Physical Society of London Tradueix

1895 – 1897
Biografia
Naixement 24 juliol 1843
Derby
Mort 3 desembre 1920 (77 anys)
Folkestone
Educat a Royal Military Academy Tradueix
Rossall School
Activitat
Camp de treball Astronomia
Ocupació Fotògraf, químic i astrònom
Branca militar Exèrcit britànic
Rang militar Subtinent (1864–)
Capità (1873–)
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Senyor William de Wiveleslie Abney, KCB, FRS (24 juliol 1843 – 3 desembre 1920) fou un astrònom, químic  i fotògraf anglès

Vida i carrera[modifica]

Abney va néixer en Derby, Anglaterra,  fill d'Edward Abney (1811–1892) vicari de St Alkmund Derby, i propietari de la Firs Estate. Va assistir a l'escola Rossall, l'Acadèmia Militar Reial, Woolwich i va unir els Enginyers Reials el 1861, amb qui va servir a l'Índia per diversos anys. Després, i a més del seu coneixement en fotografia, esdevingué un ajudant químic a la Chatham School of Military Engineering.

Abney fou un pioner en diversos aspectes tècnics de fotografia. El seu pare havia estat un primerenc fotogràf experimentador i amic de Richard Keene, un primerenc fotògraf de Derby. Keene esdevingué un amic proper de William i el seu germà Charles Edward Abney (1850–1914). Tots dos Abney  fills subsegüentment esdevenien membres  fundadors de la Derby Photographic Society el juny de 1884.[1] Els seus experiments  en la química de fotografia va produir productes fotogràfics útils i també desenvolupaments en astronomia. Va escriure molts llibres de fotografia que van ser considerats textos estàndards al seu temps, encara que sigui dubtós que les seves millores tinguessin un gran impacte en el tema.

Abney va investigar l'ennegriment d'un negatiu per llum incidental. El 1874, Abney va desenvolupar una emulsió fotogràfica seca, la qual va reemplaçar "emulsions" humides. Va utilitzar aquesta emulsió en una expedició egípcia per fotografiar el transit de Venus a través del sol. El 1880, va introduir la hidroquinona. Abney també introduí tipus nous i útils de paper fotogràfic, incloent el 1882 una fórmula per paper de gelatina de clorur d'argent. Va ser elegit membre de la Societat Reial el 1876.

Abney va conduir recerca precursora al camp d'espectroscòpia, desenvolupant una emulsió vermella sensible que va ser utilitzada per l'espectre infraroig de molècules orgàniques. Fou també un pioner en fotografiar l'espectre solar infraroig (1887), així com investigant llum solar en el medi de l'atmosfera.

Esdevingué secretari ajudant a la Junta d'Educació el 1899 i conseller d'aquell cos el 1903.[2] El 1900 fou Director del departament de Ciència i Art. Va vendre la propietat del seu pare, la majoria de la qual va servir per albergar a la parroquia de St Luke de Derby, però va retenir 11 acres fins que 1913 quan van ser adquirits pel Consell per esdevenir el lloc de la Rykneld Secondary Modern School and Rykneld recreation ground. 

Abney va inventar el "Nivell Abney", un clinòmetre combinat,  utilitzat per observadors per mesurar pendents i angles.

Va morir a Folkestone, Anglaterra. Es va casar dues vegades: en primer lloc amb Agnes Matilda Smith (morta 1888), i després amb Mary Louisa Mead.

Publicacions[modifica]

Organitzacions i honors[modifica]

References[modifica]

  1. Craven, Maxwell (1993).
  2. Chambers Biographical Dictionary, ISBN 0-550-18022-2, page 5
  3. Royal Photographic Society.
  4. The London Gazette: no. 27154. p. 285. 16 gener 1900.
  5. "University intelligence" The Times (London).

Lectura relacionada[modifica]

  • "Abney, William de Wiveleslie." Britannica Student Encyclopedia. 2004. Encyclopædia Britannica.
  • Dieke, Sally. «Abney, William de Wiveleslie». A: Dictionary of Scientific Biography. 1. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970, p. 21–22. ISBN 0-684-10114-9. "Abney, William de Wiveleslie". Dictionary of Scientific Biography 1. New York: Charles Scribner's Sons. pp. 21–22. ISBN 0-684-10114-9.

Enllaços externs[modifica]