Willie Smith

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWillie Smith
Willie Smith in his apartment, Manhattan, New York, N.Y., ca. Jan. 1947 (William P. Gottlieb 07931).jpg
Willie Smith en el seu apartament de Manhattana Nova York l'any 1947
Biografia
Naixement Willie Smith
25 de novembre de 1910
Charleston, Carolina del Sud
Mort 7 de març de 1967
Los Angeles, Califòrnia
Causa de mort Càncer
Nacionalitat Estats Units
Formació Universitat Fisk
Es coneix per El Lleó
Activitat
Ocupació Pianista de Jazz
Gènere Jazz
Instrument Saxòfon

Musicbrainz: 2a3fb3ab-fc87-4094-9bfb-64640aa183a6 Songkick: 435000 Discogs: 318746 Allmusic: mn0000688197
Modifica les dades a Wikidata

Willie Smith (Charleston, Carolina del Sud, 25 de novembre de 1910 - Los Angeles, Califòrnia, 7 de març de 1967 fou un pianista de jazz nord-americà.

També se’l va conèixer pel malnom de El Lleó, durant el seu regnat com a gran pianista de jazz a Harlem (de 1920 a 1930. L’alies, segons uns, es devia al seu brau comportament en el front durant la primera guerra mundial, en la que intervingué com a soldat de l’Exèrcit nord-americà; segons altres, a què va tenir intenció de fer-se rabí (El lleó de Judà); però el més probable és que es degués al fet que quan tocava el piano feia una mena de rugits, o bé se servia d’aquests rugits per a aprovar o desaprovar la labor d’un altre pianista.

La seva vocació era tan gran, que en el mateix front de combat, a França, en les hores lliures, cercava entre les ruïnes de les llars un piano amb el que poder exercitar el seu indiscutible swing. En el barri novaiorquès de Harlem no hi hagué ningú durant l’època assenyalada que pogués competir amb ell i sempre quedava vencedor en tots els contests o torneigs infatigables que, durant hores i hores, es realitzaven entre els millors pianistes del llavors emporium del jazz.

La seva influència vers els altres pianistes fou naturalment extraordinària. Duke Ellington, que fou el seu deixeble, portat per l’admiració li dedicà una peça titulada Portrait of the Lion, i Smith, per correspondre-li, deu anys després (1949) dedicà a Ellington una peça seva titulada Portrait of the Duke. Tant Ellington com un altre dels famosos pianistes d’aquella època, Fats Waller, s’inspiraren molt en aquest extraordinari i gran pianista que unia un inusitat vigor a una gran delicadesa. També componia peces per a piano, d’una melodia extraordinària i gran bellesa, moltes de les quals es feren famoses.

Entre elles: Ecoes of spring, Morning air, Rippling waters, etc.Segons el crític francès Hugues Panassie,

« <la seva música té perfums de cosa fresca, tendra i graciosa, que la fa inconfusible entre les de milers de pianistes>. »

Bibliografia[modifica]

Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1959-1960, pàgs. 339-40 (ISBN 84-239-4594-4)