Wilton House

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana de migdia de Wilton House

Wilton house és una casa de camp anglesa situada a Wilton prop de Salisbury a Wiltshire. Va ser la seu dels comtes de Pembroke durant més de 400 anys.

El primer edifici enregistrat fou un priorat fundat pel rei Egbert al voltant de 871. Posteriorment, aquest priorat, gràcies a les concessions de terres del rei, es convertia en una abadia potent i rica. Tanmateix, l'Abadia de Wilton fou dissolta durant la Dissolució dels Monestirs pel rei Enric VIII d'Anglaterra (1538).

El primer comte de Pembroke, William Herbert, es va convertir el 1544 en propietari del convent benedictí de Wilton després de dissoldre'l Enric VIII, fent construir una residència al seu emplaçament. Les següents generacions hi van deixar la seva empremta, que va comptar amb arquitectes de la talla d'Inigo Jones (1630), John Webb (1647), i James Wyatt (1801). A més de la magnificència de la decoració, destaca l'esplendor del mobiliari (Kent, Chippendale, etc.) així com la riquesa de la col·lecció de pintures (Rubens, Hals, Rembrandt, Van Dyck, Clouet, Del Sarto, etc.).

El pont paladià

Resplendent de blanc i or, la Double Cube Room (18 x 9 x 9 m), acabada per Webb, és l'estança especialment dissenyada per Jones per a la col·lecció del quart comte. En ella es van reunir Eisenhower i Churchill per elaborar plans i estratègies d'atac en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, en ser llavors la caserna general de comandament de la zona sud.

Coord.: 51° 04′ 41″ N, 1° 51′ 22″ O / 51.07808,-1.85600

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilton House