Wiluïta
 Wiluïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca19(Al, Mg)13(B,[], Al)₅(SiO₄)10(Si₂O₇)₄(O, OH)10 |
| Epònim | Viliúi |
| Localitat tipus | Vilyui river basin (en)  i Akhtaragda river mouth (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.35 |
| Dana | 58.2.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,716Å; c = 11,704Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4/nnc (en) |
| Color | verd fosc |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | incolor |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,721 nε = 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-026 |
| Símbol | Wil |
| Referències | [1] |
La wiluïta és un sorosilicat verd fosc, marró o negrós de fórmula: Ca19(Al, Mg)13(B,[], Al)₅(SiO₄)10(Si₂O₇)₄(O, OH)10.
Té una duresa a l'escala de Mohs de 6 i una densitat de 3,36. Té un llustre vitri, una exfoliació pobra i una fractura irregular. Cristal·litza en el sistema tetragonal i es presenta com a cristalls ben formats amb bona aparença externa. és isoestructural amb el grup de la vesuvianita i està associat amb la Wol·lastonita i amb les grossularines verd oliva (viluites) dels skarn de serpentinita.
Normalment la wiluïta és confosa amb altres minerals, referint-se a ella com grossulària.[2][3]
Història
[modifica]Va ser descoberta l'any 1998 al Riu Viliüi a (Yakutia), Rússia i nomenada pel seu lloc de descobriment.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/minerals/vesuvianite.html
- http://www.cs.cmu.edu/~adg/adg-psssimages.html#wilui
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wiluïta