Wings (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaWings
Wings poster.jpg
Fitxa
DireccióWilliam A. Wellman
Protagonistes
Director artísticHans Dreier
ProduccióLucien Hubbard
B.P. Schulberg
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Monk Saunders
(història)
Hope Loring
Louis D. Lighton
(guió)
Julian Johnson
(títols)
MúsicaJ.S. Zamecnik
FotografiaHarry Perry
MuntatgeE. Lloyd Sheldon
Lucien Hubbard
VestuariTravis Banton
Edith Head
Efectes especialsRoy Pomeroy
Barney Wolff
ProductoraParamount Famous Lasky Corporation
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1927
Durada139 min
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerebèl·lica, romàntica
Temaaviació i Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0018578 Filmaffinity: 415986 Allocine: 7113 Rottentomatoes: m/wings Allmovie: v54791 TCM: 504086 TV.com: movies/wings Modifica els identificadors a Wikidata

Wings és una pel·lícula estatunidenca de 1927 dirigida per William A. Wellman.

Va aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula i als millors efectes,[1] el primer cop que s'entregaven els premis. La pel·lícula va ser també rècord de taquilla, al causar sensació amb les seues escenes de combat aeri.

Anàlisi del film[modifica]

A voltes el cinema pretén ser més gran que la vida, però al final passa que la vida supera i molt els fets retratats per la ficció. Aquesta afirmació que a més d'una persona li pot semblar obvia no ho és tant quan se la relaciona amb una obra mestra del cinema com Wings, superproducció del gènere bèl·lic en l'origen de la qual sura la intenció de la industria de Hollywood de rendir homenatge als membres nord-americans de l'esquadrilla Lafayette que en els primers temps de la Primera Guerra Mundial acollí als voluntaris estatunidencs ansiosos de participar en el conflicte mentre el seu país romania neutral. Pr portar endavant aquesta empresa que s'anticipà un parell d'anys a la pulicitada producció de Howard Hughes descrita amb més ombres que llums per Martin Scorsese en el film L'aviador, la industria comptà amb el testimoni de primera mà d'un aventurer ficat a director anomenat William Wellamn. Personatge indòmit i vitalista molt en la línia d'altres dels grans directors de l'Hollywood més llegendari, homes com Raoul Walsh o John Huston, amb els quals compartia els seu gust pel risc, William Wellam havia sigut a més un d'aquests idealistes que, ansiosos de lluitar pel que consideraven una causa justa, havien arribat a espanya camuflats coma conductors d'ambulàncies (entre els seus companys de viatge altres americans posteriorment il·lustres com els escriptors John Dos Passos i Ernest Hemingway per una vegada en el vell continent córrer a allistar-se en el cos aeri expedicionari en tal nombre que no tardaren en formar la seva pròpia esquadrilla de nom ja citat (el comte Lafayette fou un dels aliats de les Colonies americanes en la seva lluita per la independència de la corona anglesa, d'ací que els voluntaris elegissin aquest nom a modo de devolució dels serveis prestats).[2]

Com tot jove que presumeixi de ser-ho, William Wellam entrà junt els seus companys en una espiral de violència i mort que malgrat tot conferia als seus participants en ambdós bàndols una qualitat cavalleresca molt allunyada de la crua realitat del combat en les trinxeres. Es tractava en certa forma d'una modalitat de combat en la què, a diferència de la guerra sobre el terreny, on sovint la supervivència exigeix dels contendents el combat cos a cos i sense més armes que una baioneta o inclús les mans dels adversaris en pugna, coexistien l'antagonisme d'enemics i un sentiment de superioritat social que els obligava, inclús en plena guerra, a mantenir vigent un complicat i sever codi d'honor.[2]

Malgrat tot, aquesta visió de la guerra no resta exempta de la realitat última de la mateixa: la destrucció i la mort, que pot irrompre com a pròpia o com a executora de companys i amics. Més encara, a mesura que el conflicte entrava en el seu tercer any, les noves tàctiques impulsades pels dirigents militars de les grans potències enredades en una lluita sense quarter pel domini d'Europa arribaren a la conclusió de fer d'aquesta conflagració una <guerra de materials> en la que la capacitat industrial de cadascuna s'alcés com el factor determinant d'una possible victòria. Aquest plantejament, que deixa fora de quasi tots els càlculs militars el significat humà i moral que poguessin tenir la mort de milions de soldats, posava l'accent en la producció de grans canons, metralladores i explosius dotats de major potencia destructora, en emprar gasos asfixiants, en la intervenció de noves armes com el tanc, i en la utilització de l'aviació com una força de xoc i bombardeig de massa de soldats enemics. El singular combat, la imatge romàntica d'una aviador que saluda al seu oponent en el moment que aquest es precipita vers el buit a bord de formar de l'imaginari, com les imatges dels taxistes parisencs mobilitzats el 1914 per a detenir la ofensiva alemanya en el Marne com aquest fugaç recés de pau que suposà n el front de les trinxeres el primer Nadal de la guerra, d'aquesta Primera Guerra Mundial que enfrontà d'una forma o altra a més de la meitat dels països de la terra. En cert sentit, la guerra que fins llavors portaven a fi <els cavallers de l'aire> es proletaritzà situant-se en termes de brutalitat i desesperança al mateix nivell que la guerra de trinxeres. A partir d'aquest moment, el percentatge d'aviadors morts en acció pujà de manera vertiginosa, cobrant-se el seu elevat tribut en vides entre els membres de l'esquadrilla Lafayette i d'altres unitats constituïdes per nord-americans a partir de l'entrada del seu país en la guerra.[2]

El coratge de Wellamn[modifica]

Amb un coratge a proba de quasi tot tipus de sentimentalisme, William Wellamn es dedicà a retratar en la pantalla aquesta abans i després, aquest conflicte entre dues formes d'entendre el vell art de matar-nos els uns als altres que des de sempre practiquem els essers humans. La pel·lícula es divideix per tant en dues parts molt diferents, i no és d'estranyar que la seva intensitat dramàtica creixi cronològicament en igual mesura. Poc a poc, els aviadors són obligats per la força de la realitat que els envolta a assumir que també per a ells hi ha un lloc reservat en el cementiri, i si bé la seva actitud no mostrarà una desolació tant insuportable com la que caracteritza els soldats protagonistes d'altres grans pel·lícules rodades a França, Alemanya i Estats Units a l'entorn del conflicte: J'Accusse, d'Abel Gance; Westfront 1918 de Georg Wilhelm Pabst, i All Quiet on the Western Front de Lewis Milestone, respectivament, resulta del tot evident el progressiu deteriorament del seu estat d'ànim i el naixement en les seves consciències d'un pur instint de supervivència comú a tots els soldats del món.[2]

Hollywood és el bressol[modifica]

Hollywood, malgrat qui li pesi, és el bressol de l'espectacle cinematogràfic, i com a tal tenia de fer d'una drama bèl·lic un autèntic circ en el que le explosions, els trets i la destrucció es creuessin de manera permanent amb el patriotisme, la camaraderia, l'idealisme i la noblesa de sentiments amb la que agradaven adornar-se a si mateixos els habitants d'Estats Units. Una cosa així passa amb Wings, que per sort pertany a un gènere quasi per a inventar el 1927 i es converteix de forma automàtica en exemple del que ha d'esser una pel·lícula de guerra. La gran producció per primera vegada unir tots els elements necessaris per transcendir un fet típicament masclista com és la guerra i fer d'ell un esdeveniment cultural pel que milions d'espectadors potencials resten disposats a pagar. Quasi sense haver-ho previst, els seus responsables han creat també una industria com la dels efectes especials, que d'ara endavant serà un dels principals motors de la industria, i sobre tot ha aconseguit dotar d'emoció i atractiu a una carnisseria d'ingents proporcions transmetent emocions en cada pla i arrasant, amb tota justícia, en la primera entrega dels Oscar.[2]

Argument[modifica]

John i David són dos amics que s'enamoren de la mateixa xica; d'altra banda Mary, la veïna de John, està enamorada d'ell.

Comença la I Guerra Mundial i els xics s'apunten com a pilots de combat; llur rivalitat és deixada de costat quan han d'enfrontar-se a l'enemic comú. Mary els seguix la pista i és anomenada com a personal auxiliar d'una companyia motoritzada pròxima a ells.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Premis a IMDb (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Revista de cinema ACCIÖN del mes de desembre de 2010. (ISSN: 2172-0517)
  3. «Wings». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wings