Winterreise

De Viquipèdia
Infotaula obra musicalWinterreise
Winterreise-cover.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcicle de cançons Modifica el valor a Wikidata
CompositorFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Lletra deWilhelm Müller Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enDie Winterreise (en) Tradueix(Wilhelm Müller) Modifica el valor a Wikidata
Creació1827 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1828 Modifica el valor a Wikidata
Gènereromanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióD. 911 Modifica el valor a Wikidata
Format perGute Nacht
Die Wetterfahne
Gefrorne Tränen
Erstarrung
Der Lindenbaum
Wasserflut
Auf dem Flusse
Rückblick
Irrlicht
Rast
Frühlingstraum
Einsamkeit
Die Post
Der greise Kopf
Die Krähe
Letzte Hoffnung
Im Dorfe
Der stürmische Morgen
Täuschung
Der Wegweiser
Das Wirtshaus
Mut!
Die Nebensonnen
Der Leiermann Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciótenor i piano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 16a894eb-3164-4e69-b2e3-d0b1db71c2a8 Lieder.net: 47 IMSLP: Winterreise,_D.911_(Schubert,_Franz) Allmusic: mc0002368829 Modifica el valor a Wikidata

Winterreise (Viatge d'hivern, en català) és un cicle de 24 lieder —composicions per a veu i piano— compost per Franz Schubert en dues parts de 12 lieder cadascuna, realitzades el febrer i l'octubre de 1827 i publicades per Tobias Haslinger el 14 de gener de 1828 i el 30 de desembre del mateix any, respectivament.[1][2] L'obra està catalogada amb l'identificador D. 911, per bé que quan es publicà per primer cop s'identificà com l'Op. 89, i es basa en un conjunt de poemes de Wilhelm Müller. De fet, es tracta de la segona obra de Schubert que es basa en poemes de Müller, essent la primera el cicle de lieder Die schöne Müllerin (D. 795). Ambdues obres foren compostes per ser interpretades per un tenor acompanyat d'un piano, tot i que se n'han fet nombroses adaptacions.

Winterreise narra, sense cap línia argumental clara, el passeig d'un caminant a través d'un paisatge d'hivern, després de saber —fet que es deixa entreveure vagament al primer lied—[3] que la seva estimada l'ha rebutjat. Aquest cicle de lieder destaca per la seva intensitat emocional, tot traspuant una crisi existencial que semblava alinear-se amb la situació personal del mateix Schubert, que compongué l'obra durant el darrers anys de la seva vida. Així doncs, es podria considerar que Winterreise és una catarsi del mateix compositor.[4]

Lieder[modifica]

Lieder que formen part del conjunt:

  1. Gute Nacht (bona nit)
  2. Die Wetterfahne (el penell)
  3. Gefrorne Tränen (llàgrimes gelades)
  4. Erstarrung (rigidesa)
  5. Der Lindenbaum (el til·ler)
  6. Wasserflut (inundació)
  7. Auf dem Flusse (al riu)
  8. Rückblick (mirant enrere)
  9. Irrlicht (foc fatu)
  10. Rast (descans)
  11. Frühlingstraum (somni de primavera)
  12. Einsamkeit (soledat)
  13. Die Post (el correu)
  14. Der greise Kopf (el cap ancià/blanc)
  15. Die Krähe (el corb)
  16. Letzte Hoffnung (última esperança)
  17. Im Dorfe (al poble)
  18. Der stürmische Morgen (el matí de tempesta)
  19. Täuschung (desil·lusió)
  20. Der Wegweiser (el cartell)
  21. Das Wirtshaus (la fonda)
  22. Mut! (coratge!)
  23. Die Nebensonnen (el parheli)
  24. Der Leiermann (l'intèrpret de viola de roda)

Gute Nacht[modifica]

Alemany

Fremd bin ich eingezogen,
Fremd zieh' ich wieder aus.
Der Mai war mir gewogen
Mit manchem Blumenstrauß.
Das Mädchen sprach von Liebe,
Die Mutter gar von Eh' -
Nun ist die Welt so trübe,
Der Weg gehüllt in Schnee.

Ich kann zu meiner Reisen
Nicht wählen mit der Zeit:
Muß selbst den Weg mir weisen
In dieser Dunkelheit.
Es zieht ein Mondenschatten
Als mein Gefährte mit,
Und auf den weißen Matten
Such' ich des Wildes Tritt.

Was soll ich länger weilen,
Daß man mich trieb' hinaus?
Laß irre Hunde heulen
Vor ihres Herren Haus!
Die Liebe liebt das Wandern, -
Gott hat sie so gemacht -
Von Einem zu dem Andern -
Fein Liebchen, gute Nacht!

Will dich im Traum nicht stören,
Wär' Schad' um deine Ruh',
Sollst meinen Tritt nicht hören -
Sacht, sacht die Thüre zu!
Schreib' im Vorübergehen
An's Thor dir gute Nacht,
Damit du mögest sehen,
An dich hab' ich gedacht.

Català

Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me n'aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d’amor,
la mare, fins i tot, de casori, –
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu.

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L’ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d’animals.

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l’amor li agrada vagarejar –
Déu l’ha fet d’aquesta manera –
de l’un a l’altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos –
Tanca a poc a poc la porta!
Només en passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit,
a fi que puguis veure,
que he pensat en tu.

Traducció: Salvador Pila[5]

Tornar a dalt de tot

Die Wetterfahne[modifica]

Alemany

Der Wind spielt mit der Wetterfahne
Auf meines schönen Liebchens Haus.
Da dacht' ich schon in meinem Wahne,
Sie pfiff' den armen Flüchtling aus.

Er hätt' es eher bemerken sollen,
Des Hauses aufgestecktes Schild,
So hätt' er nimmer suchen wollen
Im Haus' ein treues Frauenbild.

Der Wind spielt drinnen mit den Herzen,
Wie auf dem Dach, nur nicht so laut.
Was fragen sie nach meinen Schmerzen?
Ihr Kind ist eine reiche Braut.

Català

El vent juga amb el penell
Damunt la casa de la meva bella enamorada.
Llavors tingué gairebé la delusió,
que, tot xiulant, es burlava del pobre fugitiu.

Primer s’hauria d’haver adonat,
del rètol clavat a la casa,
i així no hauria mai volgut cercar
la imatge d’una dona fidel dins la casa.

A l’interior, el vent juga amb els cors
com a la teulada, però més silenciosament.
Què volen saber de la meva sofrença?
Llur infant és una núvia rica.

Traducció: Salvador Pila[6]

Tornar a dalt de tot

Gefrorne Tränen[modifica]

Alemany

Gefrorne Tropfen fallen
Von meinen Wangen ab:
Ob es mir denn entgangen,
Daß ich geweinet hab'?

Ei Thränen, meine Thränen,
Und seid ihr gar so lau,
Daß ihr erstarrt zu Eise,
Wie kühler Morgenthau?

Und* dringt doch aus der Quelle
Der Brust so glühend heiß,
Als wolltet ihr zerschmelzen
Des ganzen Winters Eis.

* Hir a la repetició

Català

Cauen llàgrimes gelades
per les meves galtes:
com no he pogut adonar-me
que he plorat?

Llàgrimes, llàgrimes meves,
tan tèbies sou,
que us convertiu en gel
com la freda rosada del matí?

I, tanmateix, brolleu de la font
del meu pit, tan ardents,
com si volguéssiu fondre
tot el gel de l’hivern!

Traducció: Salvador Pila[7]

Tornar a dalt de tot

Erstarrung[modifica]

Alemany

Ich such' im Schnee vergebens
Nach ihrer Tritte Spur,
Wo sie an meinem Arme
Durchstrich die grüne Flur.

Ich will den Boden küssen,
Durchdringen Eis und Schnee
Mit meinen heißen Thränen,
Bis ich die Erde seh'.

Wo find' ich eine Blüthe,
Wo find' ich grünes Gras?
Die Blumen sind erstorben,
Der Rasen sieht so blaß.

Soll denn kein Angedenken
Ich nehmen mit von hier?
Wenn meine Schmerzen schweigen,
Wer sagt mir dann von ihr?

Mein Herz ist wie erstorben,
Kalt starrt ihr Bild darin:
Schmilzt je das Herz mir wieder,
Fließt auch ihr Bild dahin.

Català

Inútilment cerco
les seves petjades en la neu,
Aquí, on sovint passejarem
tots dos per els camps.

Jo vull besar el sòl,
i, amb les meves llàgrimes ardents,
penetrar dins el gel i la neu,
fins que pugui veure la terra.

On puc trobar un rebrot,
on puc trobar verd herbatge?
Les flors estan mortes
la gespa ha empal·lidit.

No hi ha doncs cap record,
que em pugui endur d’aquí?
Quan els meus dolors callin,
qui em parlarà d’ella?

El meu cor s’ha convertit en gel,
i a dins hi ha la seva imatge erta;
si mai el meu cor es torna a fondre,
la imatge fugirà per sempre.

Traducció: Salvador Pila[8]

Tornar a dalt de tot

Der Lindenbaum[modifica]

Alemany

Am Brunnen vor dem Thore
Da steht ein Lindenbaum:
Ich träumt' in seinem Schatten
So manchen süßen Traum.

Ich schnitt in seine Rinde
So manches liebe Wort;
Es zog in Freud' und Leide
Zu ihm mich immer fort.

Ich mußt' auch heute wandern
Vorbei in tiefer Nacht,
Da hab' ich noch im Dunkeln
Die Augen zugemacht.

Und seine Zweige rauschten,
Als riefen sie mir zu:
Komm her zu mir, Geselle,
Hier findst du deine Ruh'!

Die kalten Winde bliesen
Mir grad' in's Angesicht,
Der Hut flog mir vom Kopfe,
Ich wendete mich nicht.

Nun bin ich manche Stunde
Entfernt von jenem Ort,
Und immer hör' ich's rauschen:
Du fändest Ruhe dort!

Català

Al costat del pou, davant la porta,
hi ha un til·ler;
a l’ombra del qual
tants dolços somnis tingué.

En la seva escorça vaig cisellar
moltes paraules amoroses;
ell sempre m’ha atret,
tant en moments de goig com de pena.

També avui, en la profunda nit,
hagué d’anar-hi,
allà, fins i tot, en la foscúria
he aclucat els ulls.

I les seves branques cruixien,
com cridant-me:
Vine cap a mi, company,
aquí trobaràs la pau!

Vents glaçats bufaven
de ple en el meu rostre;
el barret em volà del cap,
i no em vaig girar.

Ara, ja moltes hores
lluny d’aquell lloc,
encara sento el seu murmuri:
Aquí trobaries la pau!

Traducció: Salvador Pila[9]

Tornar a dalt de tot

Wasserflut[modifica]

Alemany

Manche Thrän' aus meinen Augen
Ist gefallen in den Schnee;
Seine kalten Flocken saugen
Durstig ein das heiße Weh.

Wenn die Gräser sprossen wollen,
Weht daher ein lauer Wind,
Und das Eis zerspringt in Schollen,
Und der weiche Schnee zerrinnt.

Schnee, du weißt von meinem Sehnen:
Sag, wohin doch geht dein Lauf?
Folge nach nur meinen Thränen,
Nimmt dich bald das Bächlein auf.

Wirst mit ihm die Stadt durchziehen,
Muntre Straßen ein und aus:
Fühlst du meine Thränen glühen,
Da ist meiner Liebsten Haus.

Català

Moltes llàgrimes dels meus ulls
han caigut damunt la neu;
els seus glaçats flocs xuclen,
sedegosos, el meu ardent dolor.

Quan l’herba vulgui començar a brotar,
llavors bufarà d’enllà un tebi oratge,
i el gel s’esberlarà en trossos,
la tova neu es fondrà.

Neu, tu coneixes el meu anhel,
digues-me, vers on anirà el teu corrent?
Segueix tan sols les meves llàgrimes,
el rierol les recollirà ben aviat.

Amb ell creuaràs la ciutat,
per carrers plens de vida;
allà on sentis bleir les meves llàgrimes,
trobaràs la casa de la meva estimada.

Traducció: Salvador Pila[10]

Tornar a dalt de tot

Auf dem Flusse[modifica]

Alemany

Der du so lustig rauschtest,
Du heller, wilder Fluß,
Wie still bist du geworden,
Giebst keinen Scheidegruß.

Mit harter, starrer Rinde
Hast du dich überdeckt,
Liegst kalt und unbeweglich
Im Sande ausgestreckt.

In deine Decke grab' ich
Mit einem spitzen Stein
Den Namen meiner Liebsten
Und Stund' und Tag hinein:

Den Tag des ersten Grußes,
Den Tag, an dem ich ging,
Um Nam' und Zahlen windet
Sich ein zerbrochner Ring.

Mein Herz, in diesem Bache
Erkennst du nun dein Bild?
Ob's unter seiner Rinde
Wohl auch so reißend schwillt?

Català

Tu, que tan alegrement murmurejaves,
tu, riu feréstec, d’aigües clares,
que silenciós t’has tornat,
no dónes cap adéu de comiat.

Amb una dura, rígida crosta
t’has recobert,
jeus fred i immòbil
estenallat a la sorra.

En la teva escorça cisello
amb una pedra afilada
el nom de la meva estimada
així com l’hora i el dia:

El dia del nostre primer encontre,
el dia que vaig marxar;
voltant el nom i els números
entrellaço un anell trencat.

Cor meu, en aquest rierol
reconeixes ara la teva imatge?
Com si, sota la seva crosta,
tal vegada impetuosament creixés?

Traducció: Salvador Pila[11]

Tornar a dalt de tot

Rückblick[modifica]

Alemany

Es brennt mir unter beiden Sohlen,
Tret' ich auch schon auf Eis und Schnee.
Ich möcht' nicht wieder Athem holen,
Bis ich nicht mehr die Thürme seh'.

Hab' mich an jeden Stein gestoßen,
So eilt' ich zu der Stadt hinaus;
Die Krähen warfen Bäll' und Schloßen
Auf meinen Hut von jedem Haus.

Wie anders hast du mich empfangen,
Du Stadt der Unbeständigkeit!
An deinen blanken Fenstern sangen
Die Lerch' und Nachtigall im Streit.

Die runden Lindenbäume blühten,
Die klaren Rinnen rauschten hell,
Und ach, zwei Mädchenaugen glühten! -
Da war's geschehn um dich, Gesell!

Kömmt mir der Tag in die Gedanken,
Möcht' ich noch einmal rückwärts sehn,
Möcht' ich zurücke wieder wanken,
Vor ihrem Hause stille stehn.

Català

Em cremen les plantes dels peus,
tot i que camino damunt gel i neu,
no pararé per recuperar l’alè,
fins que perdi de vista les torres.

He ensopegat amb cada pedra,
apressant-me per sortir de la ciutat;
els corbs llençaven boles de neu i granís
al meu barret, des de cada casa.

Quan diferentment m’acollires,
oh tu, ciutat vel·leïtosa!
En les teves lluents finestres rivalitzaven
l’alosa i el rossinyol amb llur cant.

Els rodons til·lers florien,
els canals brogien lluminosos
i, ai! els ulls d’una noia resplendien.
Allò fou la teva perdició, company!

Quan recordo aquell dia,
voldria tornar a mirar a enrere,
voldria refer els meus passos,
i restar silenciós davant la seva casa.

Traducció: Salvador Pila[12]

Tornar a dalt de tot

Irrlicht[modifica]

Alemany

In die tiefsten Felsengründe
Lockte mich ein Irrlicht hin:
Wie ich einen Ausgang finde,
Liegt nicht schwer mir in dem Sinn.

Bin gewohnt das irre Gehen,
'S führt ja jeder Weg zum Ziel:
Unsre Freuden, unsre Leiden,
Alles eines Irrlichts Spiel!

Durch des Bergstroms trockne Rinnen
Wind' ich ruhig mich hinab -
Jeder Strom wird's Meer gewinnen,
Jedes Leiden auch sein Grab.

Català

Devers profunds penya-segats
m’atragué un foc follet:
Com trobaré una sortida,
no em fa trencar el cap.

Estic acostumat a perdre’m,
però tots els camins porten a la meta:
Les nostres penes i alegries,
tot és com un joc de focs follets.

Per la seca llera d’un torrent de muntanya
davallo tranquil·lament,
tots els rius troben el mar,
i cada pena la seva tomba.

Traducció: Salvador Pila[13]

Tornar a dalt de tot

Rast[modifica]

Alemany

Nun merk' ich erst, wie müd' ich bin,
Da ich zur Ruh' mich lege;
Das Wandern hielt mich munter hin
Auf unwirthbarem Wege.

Die Füße frugen nicht nach Rast,
Es war zu kalt zum Stehen,
Der Rücken fühlte keine Last,
Der Sturm half fort mich wehen.

In eines Köhlers engem Haus
Hab' Obdach ich gefunden;
Doch meine Glieder ruhn nicht aus:
So brennen ihre Wunden.

Auch du, mein Herz, in Kampf und Sturm
So wild und so verwegen,
Fühlst in der Still' erst deinen Wurm
Mit heißem Stich sich regen!

Català

Ara m'adono que estic molt cansat,
i per això m’ajec a descansar:
caminar per aspres camins
m’ha mantingut despert.

Els peus no em demanaren descans,
però feia massa fred per aturar-me;
l'esquena no sentia el pes,
la tempesta m’ajudà a continuar.

A la caseta d’un carboner
he trobat aixopluc;
però els meus membres no troben repòs:
per la coïssor de les seves ferides.

També tu, oh cor meu, tan audaç i fogós
en el combat i la tempesta,
sents només en el repòs
com, amb la seva punyent fiblada,
es belluga el teu cuc!

Traducció: Salvador Pila[14]

Tornar a dalt de tot

Frühlingstraum[modifica]

Alemany

Ich träumte von bunten Blumen,
So wie sie wohl blühen im Mai,
Ich träumte von grünen Wiesen,
Von lustigem Vogelgeschrei.

Und als die Hähne krähten,
Da ward mein Auge wach;
Da war es kalt und finster,
Es schrieen die Raben vom Dach.

Doch an den Fensterscheiben,
Wer mahlte die Blätter da?
Ihr lacht wohl über den Träumer,
Der Blumen im Winter sah?

Ich träumte von Lieb' um Liebe,
Von einer schönen Maid,
Von Herzen und von Küssen,
Von Wonne und Seligkeit.

Und als die Hähne krähten,
Da ward mein Herze wach;
Nun sitz' ich hier alleine
Und denke dem Traume nach.

Die Augen schließ' ich wieder,
Noch schlägt das Herz so warm.
Wann grünt ihr Blätter am Fenster?
Wann halt' ich mein Liebchen, im Arm?

Català

He somiat flors de molts colors,
com les que floreixen al maig;
he somiat verds pradells,
plens d’alegres cants d’ocells.

I quan cantaren els galls,
els meus ulls es desvetllaren;
feia fred i tot era fosc,
els corbs grallaven a la teulada.

Amb tot, qui deu haver pintat fulles,
als vidres de les finestres?
Us en riureu potser del somiador,
que veié flors a l’hivern?

He somiat amb amor correspost,
amb una bella donzella,
amb cors i petons,
amb delit i benaurança.

I quan cantaren els galls,
el meu cor es desvetllà;
ara sec tot sol en aquest lloc
i penso en els meus somnis.

Torno a tancar els ulls,
el cor em batega encara tan càlidament.
Quan verdejareu fulles de la finestra?
Quan tindré la meva estimada entre els meus braços?

Traducció: Salvador Pila[15]

Tornar a dalt de tot

Einsamkeit[modifica]

Alemany

Wie eine trübe Wolke
Durch heitre Lüfte geht,
Wenn in der Tannen Wipfel
Ein mattes Lüftchen weht:

So zieh' ich meine Straße
Dahin mit trägem Fuß,
Durch helles, frohes Leben,
Einsam und ohne Gruß.

Ach, daß die Luft so ruhig!
Ach, daß die Welt so licht!
Als noch die Stürme tobten,
War ich so elend nicht.

Català

Com un núvol ombriu
que travessa el cel serè,
mentre a la copa dels avets
bufa un feble ventijol:

Així segueixo el meu camí
arrossegant els peus,
pel mig de vides clares, joioses,
tot sol i sense salutacions.

Ai, que tranquil està l’aire!
Ai, que lluminós és el món!
Quan bramulaven les tempestes,
no em sentia tan malaurat.

Traducció: Salvador Pila[16]

Tornar a dalt de tot

Die Post[modifica]

Alemany

Von der Straße her ein Posthorn klingt.
Was hat es, daß es so hoch aufspringt,
Mein Herz?

Die Post bringt keinen Brief für dich:
Was drängst du denn so wunderlich,
Mein Herz?

Nun ja, die Post kommt aus der Stadt,
Wo ich ein liebes Liebchen hatt',
Mein Herz!

Willst wohl einmal hinüber sehn,
Und fragen, wie es dort mag gehn,
Mein Herz?

Català

Al carrer sona el corn del postilló.
Què té, que tan fort salti,
el meu cor?

El correu no porta cap carta per a tu.
Què neguiteja tan estranyament
el meu cor?

Doncs bé, el correu ve de la ciutat,
on abans tenia una dolça estimada,
el meu cor!

Vols d’una vegada, anar a veure
i preguntar, com allà estan les coses,
el meu cor?

Traducció: Salvador Pila[17]

Tornar a dalt de tot

Der greise Kopf[modifica]

Alemany

Der Reif hat einen weißen Schein
Mir über's Haar gestreuet.
Da glaubt ich schon ein Greis zu sein,
Und hab' mich sehr gefreuet.

Doch bald ist er hinweggethaut,
Hab' wieder schwarze Haare,
Daß mir's vor meiner Jugend graut -
Wie weit noch bis zur Bahre!

Vom Abendroth zum Morgenlicht
Ward mancher Kopf zum Greise.
Wer glaubt's? Und meiner ward es nicht
Auf dieser ganzen Reise!

Català

El gebre ha deixat un tel blanc
en els meus cabells;
aleshores, m’ha semblat que ja era vell
i m’he alegrat molt.

Però ben aviat es fongué,
i torno a tenir els cabells negres,
la meva joventut m’espanta –
resta molt per arribar a la tomba!

Del vespre a l’albada
molts caps s’han agrisat.
Qui podria creure-ho? I al meu,
això no li passà en tot el viatge!

Traducció: Salvador Pila[18]

Tornar a dalt de tot

Die Krähe[modifica]

Alemany

Eine Krähe war mit mir
Aus der Stadt gezogen,
Ist bis heute für und für
Um mein Haupt geflogen.

Krähe, wunderliches Thier,
Willst mich nicht verlassen?
Meinst wohl bald als Beute hier
Meinen Leib zu fassen?

Nun, es wird nicht weit mehr gehn
An dem Wanderstabe.
Krähe, laß mich endlich sehn
Treue bis zum Grabe!

Català

Un corb ha marxat amb mi
fora de la ciutat,
i, fins avui, sense parar,
ha voletejat sobre el meu cap.

Corb, estranya criatura,
no em vols deixar?
Potser penses que aviat,
prendràs aquí el meu cos com a despulla?

Doncs bé, jo no podré seguir gaire temps
caminant amb el meu bastó.
Corb, mostra’m almenys,
fidelitat fins a la tomba!

Traducció: Salvador Pila[19]

Tornar a dalt de tot

Letzte Hoffnung[modifica]

Alemany

Hie und da ist an den Bäumen
Manches bunte Blatt zu sehn,
Und ich bleibe vor den Bäumen
Oftmals in Gedanken stehn.

Schaue nach dem einen Blatte,
Hänge meine Hoffnung dran;
Spielt der Wind mit meinem Blatte,
Zittr' ich, was ich zittern kann.

Ach, und fällt das Blatt zu Boden,
Fällt mit ihm die Hoffnung ab,
Fall' ich selber mit zu Boden,
Wein' auf meiner Hoffnung Grab.

Català

Adesiara, en els arbres,
encara es pot veure una fulla de colors,
i jo, pensarós, resto sovint
dempeus davant els arbres.

Contemplo aquesta fulla singular,
en ella penjo la meva esperança;
quan el vent juga amb la meva fulla,
tremolo, tot el que jo puc tremolar.

Ai, i si la fulla cau a terra,
cau amb ella la meva esperança;
jo també cauré a terra,
plorant damunt la tomba de la meva esperança.

Traducció: Salvador Pila[20]

Tornar a dalt de tot

Im Dorfe[modifica]

Alemany

Es bellen die Hunde, es rasseln die Ketten.
Es schlafen die Menschen in ihren Betten,
Träumen sich Manches, was sie nicht haben,
Thun sich im Guten und Argen erlaben:

Und Morgen früh ist Alles zerflossen. -
Je nun, sie haben ihr Theil genossen,
Und hoffen, was sie noch übrig ließen,
Doch wieder zu finden auf ihren Kissen.

Bellt mich nur fort, ihr wachen Hunde,
Laßt mich nicht ruhn in der Schlummerstunde!
Ich bin zu Ende mit allen Träumen -
Was will ich unter den Schläfern säumen?

Català

Borden els gossos, hi ha remor de cadenes;
els humans ronquen en els seus llits,
i somien en les coses que no tenen,
es delecten en el bé i en el mal;

i de bon dematí, tot s’esvaeix.
Però ells han gaudit de la seva part
i esperen, que allò que deixaren,
ho tornin a trobar als seus coixins.

Seguiu bordant, gossos guardians,
no em deixeu reposar a l’hora de dormir!
Ja no em queden més somnis,
per què hauria de romandre entre els dorments?

Traducció: Salvador Pila[21]

Tornar a dalt de tot

Der stürmische Morgen[modifica]

Alemany

Wie hat der Sturm zerrissen
Des Himmels graues Kleid!
Die Wolkenfetzen flattern
Umher im mattem Streit.

Und rothe Feuerflammen
Ziehn zwischen ihnen hin.
Das nenn' ich einen Morgen
So recht nach meinem Sinn!

Mein Herz sieht an dem Himmel
Gemahlt sein eignes Bild -
Es ist nichts als der Winter,
Der Winter kalt und wild!

Català

Com la tempesta ha esquinçat
el gris mantell del cel!
Estripalls de núvols esvoleteguen
d’una banda a l’altra en somort combat.

I vermelles llenques de foc
s’intercalen entre els núvols;
d’això en dic un matí
ben d’acord amb el meu estat d’ànim!

El meu cor veu, pintada en el cel,
la seva pròpia imatge –
no és res més que l’hivern,
l’hivern, fred i ferotge!

Traducció: Salvador Pila[22]

Tornar a dalt de tot

Täuschung[modifica]

Alemany

Ein Licht tanzt freundlich vor mir her;
Ich folg' ihm nach die Kreuz und Quer;
Ich folg' ihm gern, und seh's ihm an,
Daß es verlockt den Wandersmann.

Ach, wer wie ich so elend ist,
Giebt gern sich hin der bunten List,
Die hinter Eis und Nacht und Graus
Ihm weist ein helles, warmes Haus,
Und eine liebe Seele drin -
Nur Täuschung ist für mich Gewinn!

Català

Una benèvola llum balla davant meu,
jo la segueixo per tot arreu;
la segueixo de bon grat i veig,
com sedueix el vagabund.

Ai! Tot aquell que és tan dissortat com jo,
es deixa fàcilment encativar per aquest brillant ardit
que, després de tant gel, fosca i basarda,
li mostra una casa lluminosa i càlida.
I una ànima amorosa en el seu interior. –
El meu premi és només un miratge!

Traducció: Salvador Pila[23]

Tornar a dalt de tot

Der Wegweiser[modifica]

Alemany

Was vermeid' ich denn die Wege,
Wo die andern Wandrer gehn,
Suche mir versteckte Stege
Durch verschneite Felsenhöhn?

Habe ja doch nichts begangen,
Daß ich Menschen sollte scheun -
Welch ein thörichtes Verlangen
Treibt mich in die Wüstenein?

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh', und suche Ruh'.

Einen Weiser seh' ich stehen
Unverrückt vor meinem Blick;
Eine Straße muß ich gehen,
Die noch Keiner ging zurück.

Català

Per què sempre evito els camins,
que empren altres vagabunds,
i cerco viaranys recòndits
per turons rocosos plens de neu?

Per tant, no he fet res
que em faci evitar els homes.
Quin foll afany
m’empeny cap a erms paratges?

Hi ha indicadors en els camins
que senyalen cap a les ciutats,
i jo vagarejo sense mesura,
sense descans i cerco el repòs.

Veig un indicador
immòbil davant el meu esguard;
haig de seguir un camí,
del qual mai ningú ha tornat.

Traducció: Salvador Pila[24]

Tornar a dalt de tot

Das Wirtshaus[modifica]

Alemany

Auf einen Todtenacker
Hat mich mein Weg gebracht.
Allhier will ich einkehren:
Hab' ich bei mir gedacht.

Ihr grünen Todtenkränze
Könnt wohl die Zeichen sein,
Die müde Wandrer laden
In's kühle Wirthshaus ein.

Sind denn in diesem Hause
Die Kammern all' besetzt?
Bin matt zum Niedersinken,
Bin tödtlich schwer verletzt.

O unbarmherz'ge Schenke,
Doch weisest du mich ab?
Nun weiter denn, nur weiter,
Mein treuer Wanderstab!

Català

El meu camí m'ha conduït
a un cementiri;
i he pensat
aquí m'allotjaré.

Vosaltres, verdes corones funeràries,
podríeu ser els senyals,
que conviden als cansats viatgers
a entrar en aquest hostal fresquívol.

Però, totes les cambres
d'aquesta casa estan ocupades?
Estic dèbil per caure
a terra i ferit de mort.

Oh taverna sense pietat,
em denegues l'estada?
Doncs, endavant, continuem,
oh fidel bastó de viatge.

Traducció: Salvador Pila[25]

Tornar a dalt de tot

Mut![modifica]

Alemany

Fliegt der Schnee mir in's Gesicht,
Schüttl' ich ihn herunter.
Wenn mein Herz im Busen spricht,
Sing' ich hell und munter.

Höre nicht, was es mir sagt,
Habe keine Ohren.
Fühle nicht, was es mir klagt,
Klagen ist für Thoren.

Lustig in die Welt hinein
Gegen Wind und Wetter!
Will kein Gott auf Erden sein,
Sind wir selber Götter.

Català

Quan la neu em cau a la cara,
l'espolso i cau a terra.
Quan el cor parla al meu pit,
canto animat i joiós.

No escolto el que em diu,
no tinc orelles;
no sento de què es lamenta,
de necis és queixar-se.

Content, m’endinso en el món
contra vent i marea!
Si no hi Déu a la terra,
nosaltres mateixos som déus.

Traducció: Salvador Pila[26]

Tornar a dalt de tot

Die Nebensonnen[modifica]

Alemany

Drei Sonnen sah' ich am Himmel stehn,
Hab' lang' und fest sie angesehn;
Und sie auch standen da so stier,
Als wollten sie nicht weg von mir.

Ach, meine Sonnen seid ihr nicht!
Schaut Andern doch in's Angesicht!
Ach, neulich hatt' ich auch wohl drei:
Nun sind hinab die besten zwei.

Ging' nur die dritt' erst hinterdrein!
Im Dunkeln wird mir wohler sein.

Català

He vist tres sols en el cel,
els he mirat força estona, fixament;
ells també em miraven de fit a fit,
com si no podessin allunyar-se de mi.

Ai! Vosaltres no sou els meus sols!
Mireu a altres a la cara!
Sí, fa poc jo en tenia tres;
i ara els dos millors han marxat.

Si el tercer també marxés al darrere!
Jo em trobaria millor en la foscor.

Traducció: Salvador Pila[27]

Tornar a dalt de tot

Der Leiermann[modifica]

Alemany

Drüben hinter'm Dorfe
Steht ein Leiermann,
Und mit starren Fingern
Dreht er was er kann.

Baarfuß auf dem Eise
Wankt er hin und her;
Und sein kleiner Teller
Bleibt ihm immer leer.

Keiner mag ihn hören,
Keiner sieht ihn an;
Und die Hunde knurren
Um den alten Mann.

Und er läßt es gehen
Alles, wie es will,
Dreht, und seine Leier
Steht ihm nimmer still.

Wunderlicher Alter,
Soll ich mit dir gehn?
Willst zu meinen Liedern
Deine Leier drehn?

Català

A l’altra banda del poble
hi ha un músic de carrer
i, amb mans balbes,
fa girar la maneta tan bé com pot.

Descalç sobre el gel
vacil·la d’un cantó a l’altre
i el seu platet
sempre està buit.

Ningú se l'escolta,
ningú li fa cas,
i els gossos rondinen
entorn d’aquell vell.

I ell, no s’immuta,
ho deixa passar tot,
va fent girar la maneta
sense mai parar.

Oh vell estrany!
Puc venir amb tu?
Podria el teu orguenet
acompanyar les meves cançons?

Traducció: Salvador Pila[28]

Tornar a dalt de tot

Referències[modifica]

  1. Reed, John. The Schibert Song Companion. Nova York: Universe Books, 1985, p. 441. ISBN 0-87663-477-3. 
  2. Reul, Barbara M.; Bodley, Lorraine Byrne. «Beyond the Leiermann». A: The Unknown Schubert. 
  3. Bostridge, Ian. «Ian Bostridge on singing Schubert’s Winterreise - an indispensable work of art». The Guardian. [Consulta: 27 abril 2015].
  4. «Winterreise (viatge d'hivern)». Boc de toies.cat. [Consulta: 27 abril 2015].
  5. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 1.Gute Nacht / Bona nit», 01-06-2010. [Consulta: 14 gener 2022].  Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  6. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 2. Die Wetterfahne / El penell», 02-06-2010. [Consulta: 14 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  7. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 3. Gefrorene Tränen / Llàgrimes gelades», 03-06-2010. [Consulta: 14 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  8. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 4. Erstarrung / Convertit en gel», 04-06-2010. [Consulta: 14 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  9. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 5. Der Lindenbaum / El til·ler», 06-06-2010. [Consulta: 14 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  10. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 6. Wasserflut / El corrent», 07-06-2010. [Consulta: 15 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  11. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 7. Auf dem Flusse / Al riu», 08-06-2010. [Consulta: 15 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  12. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 8. Rückblick / Mirant enrere», 09-06-2010. [Consulta: 15 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  13. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 9. Irrlicht / Foc follet», 10-06-2010. [Consulta: 15 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  14. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 10. Rast / Repòs», 11-06-2010. [Consulta: 15 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  15. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 11. Frühlingstraum / Somni de primavera», 12-06-2010. [Consulta: 17 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  16. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 12. Einsamkeit / Solitud», 13-06-2010. [Consulta: 17 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  17. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 13. Die Post / El correu», 14-06-2010. [Consulta: 18 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  18. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 14. Der greise Kopf / Cabells blancs», 15-06-2010. [Consulta: 18 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  19. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 15. Die Krähe / El corb», 16-06-2010. [Consulta: 19 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  20. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 16. Letzte Hoffnung / Darrera esperança», 21-06-2010. [Consulta: 19 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  21. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 17. Im Dorfe / Al poble», 23-06-2010. [Consulta: 19 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  22. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 18. Der stürmische Morgen / Matí de tempesta», 23-06-2010. [Consulta: 19 gener 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  23. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 19. Täuschung / Miratge», 28-06-2010. [Consulta: 5 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  24. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 20. Der Wegweiser / L’indicador», 28-06-2010. [Consulta: 5 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  25. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 21. Das Wirtshaus / L’hostal», 30-06-2010. [Consulta: 7 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  26. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 22. Mut / Coratge», 30-06-2010. [Consulta: 9 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  27. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 23. Die Nebensonnen / Els falsos sols», 05-07-2010. [Consulta: 14 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
  28. «Die Winterreise / El viatge d’hivern (Franz Schubert): 24. Der Leiermann / El músic de carrer», 05-07-2010. [Consulta: 14 març 2022]. Aquest article incorpora text de Salvador Pila disponible sota la llicència CC de 4.0.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Winterreise