Wolfgang Borchert
 (1941)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Wolfgang Borchert 20 maig 1921 Hamburg |
| Mort | 20 novembre 1947 (26 anys) Basilea (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hepatitis ) |
| Sepultura | Cementiri d'Ohlsdorf 53° 37′ 10.73″ N, 10° 2′ 4.69″ E / 53.6196472°N,10.0346361°E |
| Dades personals | |
| Residència | Hamburg |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Gymnasium Eppendorf (en)  (1932–) |
| Es coneix per | Draussen vor der Tür (Fora, davant la porta) Sag Nein (Digui no!) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Moviment | Trümmerliteratur (en) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Mare | mare: Hertha Salchow, escriptora baix alemanya pare:Fritz Borchert, mestre |
Signatura  | |
| Lloc web | borchertgesellschaft.de |
     | |
Wolfgang Borchert (Eppendorf, Hamburg (Alemanya) 1921 - Basilea 1947), fou un escriptor alemany.[1]
Vida[modifica]
Va néixer a Eppendorf. Son pare era mestre i sa mare era una escriptora en llengua baix alemanya.
Ja de jove va escriure molts poemes, però aspirava a una carrera d'actor. Després de la seva formació d'actor i uns mesos de pràctica, el 1941 va ser convocat al servei militar actiu a la Wehrmacht i va haver de participar en la gran campanya militar contra Rússia. Va ser vulnerat i va arreplegar malalties infeccioses. Per causa de les seves crítiques contra el nazisme i les seves crides de resistència contra el servei militar va ser condemnat i empresonat. En tornar a Hamburg, després de la guerra, va sofrir de les malalties agafades per les condicions dolents i la manca de cura a la presó.
L'únic èxit en vida seva va ser l'emissió radiofònica del drama Fora, davant la porta (Draußen vor der Tur) que d'un cop li va fer famós. El seu major èxit tanmateix va ser pòstum durant l'estrena de la seva única peça el 21 de novembre de 1947 al teatre Hamburger Kammerspiele, l'endemà de la seva mort.
Durant una estada de cura a Suïssa, va morir a l'edat de 26 anys de la seva malaltia del fetge a Basilea el 20 de novembre de 1947, a causa d'hepatitis. La seva urna va ser sebollida a la tomba dels seus pares al cementiri d'Ohlsdorf.[2] La ciutat d'Hamburg va dedicar-li un carrer al barri de Steilshoop.[3]
Obra[modifica]
Tret de les seves poesies d'adolescent, de qualitat força desigual, la seva obra escassa de contes, poemes i una obra de teatre va crear-se principalment al període de 1945 fins a la seva mort prematura el 1947. Borchert és el representant per excel·lència de la Trümmerliteratur, la literatura que va créixer a les ruïnes (Trümmer) de l'Alemanya del postguerra. Tantes persones desplaçades van poder identificar-se amb la seva única peça de teatre, Fora, davant la porta (Draussen vor der Tür), que descriu el drama de la gent dispersa per la violència de la guerra i que desitja tornar cap a casa. El seu darrere poema Aleshores hi ha només una resposta (Dann gibt's nur eins!) va il·lustrar innombrables manifestacions pacifistes. Unes estrofes es troben immortalitzades a un bronze a Eppendorf.
- «Digui no!
- Tu, home al poble i home a la ciutat.
- Quan venen demà i et presenten la crida a l'allistament militar
- Només hi ha una bona resposta: digui no.
- Tu, mare a Normandia i a Ucraïna,
- Tu, mare a Frisco i a Londres,
- Tu, al Hoang-ho i al Mississipi,
- Tu mare a Nàpols i Hamburg i al Caire i Oslo,
- Vosaltres mares tot arreu al món,
- Si demà us manen d'infantar infermeres per als hospitals del camp de batalla
- i soldats nous per a batalles noves,
- Mares de tot arreu al món, aleshores no hi ha cap altre resposta:
- Digueu no, mares, digueu no! »(Wolfgang Borchert, 1947)[4]
Bibliografia[modifica]
- Obres destacades
- Traduïdes en català
- Aquest dimarts, traducció de Ramon Sala i Peter Gerbrecht, Vic, Eumo Editorial, 1992.[5]
- Quatre Contes, traducció de Ramon Cotrina i Puig, Igualada, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (Els Quaderns del Lacetània), 1964.
- En alemany
- Die drei dunklen Könige (Els tres reis foscs, 1946)
- Das Brot (El pa), 1946)
- An diesem Dienstag (Aquest dimarts)(1946)
- Draußen vor der Tür (Fora, davant la porta, 1946), drama
- Nachts schlafen die Ratten doch (Anit les rates dormen, 1947)
- Die Kirschen (Les cireres, 1947)
- Dann gibt es nur eins! (Llavors no hi a una cosa per dir: diu no!, 1947)
- Die lange lange Strasse lang (Al llarg de la carretera molt llarga, 1947)
- Biografies
- Gordon Bruges, Wolfgang Borchert. Ich glaube an mein Glück, Berlín, Editorial Aufbau, 2007, ISBN 978-3-7466-2385-6.(en català: Wolfgang Borchert, crec a la meva felicitat)
- Helmut Gumtau, Wolfgang Borchert. Köpfe des XX. Jahrhunderts, Berlín, Editorial Colloqium, 1969.
- Peter Rühmkorf, Wolfgang Borchert. (Rowohlts Monographien, tim 58), Reinbek, Rowohlt, 1961ISBN 3-499-50058-2.
- Claus B. Schröder: Wolfgang Borchert. Die wichtigste Stimme der deutschen Nachkriegsliteratur Múnic, Editorial Heyne, 1988, ISBN 3-453-02849-X (en català: Wolfgang Borcher, la veu més important de la literatura de la postguerra alemanya)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolfgang Borchert |
- Internationale Wolfgang-Borchert-Gesellschaft Societat international Wolfgang Borchert (castellà)
Referències[modifica]
- ↑ «Wolfgang Borchert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Adaptació de la viqui alemanya
- ↑ [53° 37′ 3.22″ N, 10° 3′ 47.28″ E / 53.6175611°N,10.0631333°E Carrer Borchert-Ring
- ↑ Traducció pròpia del text al monument d'Eppendorf de l'alemany
- ↑ Tiziana Limbardi, Annina Scalas, «Wolfgang Borchert in Catalogna: La traduzione di Ramon Cotrina» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la revista DKV-Mitteilungen del Deutscher Katalanistenverband e.V. – Associació Germanocatalana, Leipzig, 2005 (italià) (en català: Wolfgang Borchert a Catalunya: les traduccions de Ramon Cotrina)