Wolfgang Borchert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWolfgang Borchert
Wolfgang Borchert cropped.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Wolfgang Borchert
20 de maig de 1921
Eppendorf (Hamburg)
Mort 20 de novembre de 1947(1947-11-20) (als 26 anys)
Basilea
Causa de mort Hepatitis
Sepultura Cementiri d'Ohlsdorf
53° 37′ 10.73″ N, 10° 2′ 4.69″ E / 53.6196472°N,10.0346361°E / 53.6196472; 10.0346361
Residència Hamburg
Nacionalitat Alemanya
Es coneix per Draussen vor der Tür (Fora, davant la porta)
Sag Nein (Digui no!)
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Dramatúrgia
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacades The Man Outside
Dades familiars
Mare mare: Hertha Salchow, escriptora baix alemanya
pare:Fritz Borchert, mestre
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0096042
Modifica dades a Wikidata

Wolfgang Borchert (Eppendorf, Hamburg (Alemanya) 1921 - Basilea 1947), fou un escriptor alemany.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Eppendorf. Son pare era mestre i sa mare era una escriptora en llengua baix alemanya.

Darrer text de Borchert: «Digui no!»

Ja de jove va escriure molts poemes, però aspirava a una carrera d'actor. Després de la seva formació d'actor i uns mesos de pràctica, el 1941 va ser convocat al servei militar actiu a la Wehrmacht i va haver de participar en la gran campanya militar contra Rússia. Va ser vulnerat i va arreplegar malalties infeccioses. Per causa de les seves crítiques contra el nazisme i les seves crides de resistència contra el servei militar va ser condemnat i empresonat. En tornar a Hamburg, després de la guerra, va sofrir de les malalties agafades per les condicions dolents i la manca de cura a la presó.

L'únic èxit en vida seva va ser l'emissió radiofònica del drama Fora, davant la porta (Draußen vor der Tur) que d'un cop li va fer famós. El seu major èxit tanmateix va ser pòstum durant l'estrena de la seva única peça el 21 de novembre de 1947 al teatre Hamburger Kammerspiele, l'endemà de la seva mort.

Durant una estada de cura a Suïssa, va morir a l'edat de 26 anys de la seva malaltia del fetge a Basilea el 20 de novembre de 1947, a causa d'hepatitis. La seva urna va ser sebollida a la tomba dels seus pares al cementiri d'Ohlsdorf.[2] La ciutat d'Hamburg va dedicar-li un carrer al barri de Steilshoop.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Tret de les seves poesies d'adolescent, de qualitat força desigual, la seva obra escassa de contes, poemes i una obra de teatre va crear-se principalment al període de 1945 fins a la seva mort prematura el 1947. Borchert és el representant per excel·lència de la Trümmerliteratur, la literatura que va créixer a les ruïnes (Trümmer) de l'Alemanya del postguerra. Tantes persones desplaçades van poder identificar-se amb la seva única peça de teatre, Fora, davant la porta (Draussen vor der Tür), que descriu el drama de la gent dispersa per la violència de la guerra i que desitja tornar cap a casa. El seu darrere poema Aleshores hi ha només una resposta (Dann gibt's nur eins!) va il·lustrar innombrables manifestacions pacifistes. Unes estrofes es troben immortalitzades a un bronze a Eppendorf.

«Digui no!
Tu, home al poble i home a la ciutat.
Quan venen demà i et presenten la crida a l'allistament militar
Només hi ha una bona resposta: digui no.
Tu, mare a Normandia i a Ucraïna,
Tu, mare a Frisco i a Londres,
Tu, al Hoang-ho i al Mississipí,
Tu mare a Nàpols i Hamburg i al Caire i Oslo,
Vosaltres mares tot arreu al món,
Si demà us manen d'infantar infermeres per als hospitals del camp de batalla
i soldats nous per a batalles noves,
Mares de tot arreu al món, aleshores no hi ha cap altre resposta:
Digueu no, mares, digueu no! »(Wolfgang Borchert, 1947)[4]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Sepulcre de les urnes de Wolfgang Borchert i dels seus pares al Cementiri d'Ohlsdorf
Obres destacades
Traduïdes en català
En alemany
  • Die drei dunklen Könige (Els tres reis foscs, 1946)
  • Das Brot (El pa), 1946)
  • An diesem Dienstag (Aquest dimarts)(1946)
  • Draußen vor der Tür (Fora, davant la porta, 1946), drama
  • Nachts schlafen die Ratten doch (Anit les rates dormen, 1947)
  • Die Kirschen (Les cireres, 1947)
  • Dann gibt es nur eins! (Llavors no hi a una cosa per dir: diu no!, 1947)
  • Die lange lange Strasse lang (Al llarg de la carretera molt llarga, 1947)
Biografies
  • Gordon Bruges, Wolfgang Borchert. Ich glaube an mein Glück, Berlín, Editorial Aufbau, 2007, ISBN 978-3-7466-2385-6.(en català: Wolfgang Borchert, crec a la meva felicitat)
  • Helmut Gumtau, Wolfgang Borchert. Köpfe des XX. Jahrhunderts, Berlín, Editorial Colloqium, 1969.
  • Peter Rühmkorf, Wolfgang Borchert. (Rowohlts Monographien, tim 58), Reinbek, Rowohlt, 1961ISBN 3-499-50058-2.
  • Claus B. Schröder: Wolfgang Borchert. Die wichtigste Stimme der deutschen Nachkriegsliteratur Munic, Editorial Heyne, 1988, ISBN 3-453-02849-X (en català: Wolfgang Borcher, la veu més important de la literatura de la postguerra alemanya)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolfgang Borchert Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Wolfgang Borchert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Adaptació de la viqui alemanya
  3. [53° 37′ 3.22″ N, 10° 3′ 47.28″ E / 53.6175611°N,10.0631333°E / 53.6175611; 10.0631333 Carrer Borchert-Ring
  4. Traducció pròpia del text al monument d'Eppendorf de l'alemany
  5. Tiziana Limbardi, Annina Scalas, «Wolfgang Borchert in Catalogna: La traduzione di Ramon Cotrina» a la revista DKV-Mitteilungen del Deutscher Katalanistenverband e.V. – Associació Germanocatalana, Leipzig, 2005 (italià) (en català: Wolfgang Borchert a Catalunya: les traduccions de Ramon Cotrina)