Woodrow Wilson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWoodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson, Harris & Ewing bw photo portrait, 1919.jpg
(1919)
Seal of the President of the United States.svg 28è President dels Estats Units 

4 març 1913 – 4 març 1921
← William Howard TaftWarren Gamaliel Harding →
Seal of New Jersey.svg  Governador de Nova Jersey 

17 gener 1911 – 1 març 1913
← John Franklin Fort TradueixJames Fairman Fielder Tradueix →
 President of Princeton University Tradueix 

1902 – 1910
← Francis Landey Patton TradueixJohn Aikman Stewart Tradueix →
 Governador de Filipines 

Biografia
Naixement (en) Thomas Woodrow Wilson
28 desembre 1856
Staunton Tradueix
Mort 3 febrer 1924 (67 anys)
Washington DC
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Washington National Cathedral Tradueix
Grup ètnic Escocès-irlandès americà
Religió Presbiterianisme
Educat a Universitat de Princeton (1875–1879)
Davidson College Tradueix (1873–1874)
Universitat Johns Hopkins . ciències polítiques, ciència històrica (–1886)
Activitat
Ocupació Polític, acadèmic i estadista
Ocupador Universitat de Princeton (1874–)
Universitat de Virgínia
Universitat Wesleyana
Bryn Mawr College
Conflicte Primera Guerra Mundial
Altre
Membre del partit polític Partit Demòcrata dels Estats Units
Cònjuge Edith Wilson (–1915, 1924)
Ellen Axson Wilson Tradueix
Fill/a
Pare Joseph Ruggles Wilson Tradueix
Premi rebut
Signatura

IMDB: nm0934306
Modifica dades a Wikidata

Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política fou clarament intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.

Orígens i estudis[modifica]

Nasqué el 28 de desembre de 1856 a la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill del Reverend presbiterià Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patir dislèxia aconseguí graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.

El gener de 1882 Wilson obrí un bufet d'advocats a Atlanta, tot i que aquesta experiència no fou satisfactòria per a ell, tenint al cap una futura carrera política. Així tornà a la universitat per aconseguir un Doctorat en Ciències polítiques. El 1902 fou escollit President de la Universitat de Princeton, càrrec que desenvolupà fins al 1910.

Carrera política[modifica]

Durant la Guerra civil dels Estats Units Wilson veié un sistema polític decadent, considerant antiquada la Constitució, volent un sistema parlamentari per al seu país en substitució del sistema presidencial.

El 1911 fou escollit Governador de Nova Jersey pel Partit Demòcrata, càrrec que desenvolupà fins al 1913. El 1912 aconseguí guanyar la nominació pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de 1913, eleccions que guanyà i que el convertiren en el 28è President dels Estats Units.

En prendre possessió del seu càrrec un dels primers actes fou la seva assistència al Congrés dels Estats Units d'Amèrica per discutir una llei sobre les duanes. Wilson fou el primer president en un segle en adreçar-se directament al Congrés. Així mateix fou el primer a impulsar el sufragi universal directe per l'elecció dels senadors. El 10 d'octubre de 1913 accionà el botó d'explosió que donà inici a les obres del Canal de Panamà.

Wilson obrint la Lliga de Beisbol l'any 1916

La seva presidència fou marcada per l'intervencionisme vers Iberomèrica. Així intervingué el 1914 a Mèxic per fer dimitir el general colpista Huerta; el 1915 a Haití un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mèxic per la crida i cerca del bandoler Pancho Villa, intervenció que durà fins al 1917; el 1916 a la República Dominicana per establir l'ordre, fins al 1924.

Realitzà polítiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball així com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavorí la inserció de la minoria jueva a la vida política amb la designació del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 instituí el servei militar obligatori, un servei que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessió dels Estats Units. Aquell mateix any instaurà una de les lleis més ambicioses dels seus mandats, la prohibició de fabricació, transports i venda d'alcohol, iniciant-se així l'anomenada Llei seca.

Inicialment neutral en el conflicte armat de la Primera Guerra Mundial, no realitzà el primer gest de condemna del règim alemany fins a l'enfonsament del vaixell britànic RMS Lusitania el 7 de maig de 1915, on moriren 114 nord-americans.

El president Wilson davant del Congrés anunciant el trencament oficial de relacions amb Alemanya, 3 de febrer de 1917.

No fou fins al 2 d'abril de 1917 que Wilson demanà al Congrés la intervenció nord-americana al conflicte armat europeu. El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés nord-americà la llista de catorze punts de Wilson, condició necessària per a l'obtenció de la pau:

Tots aquests punts serviren per establir el Tractat de Versalles de 1919 que significà la fi de la Primera Guerra Mundial.

El 2 d'octubre de 1919 Wilson sofrí un accident vascular cerebral que el deixà immòbil. Aquest atac de feridura l'incapacità per desenvolupar el seu càrrec presidencial, però el seu vicepresident Thomas Riley Marshall no utilitzà el dret vigent per aconseguir el poder, per la qual cosa Wilson fou president fins a les eleccions de 1921. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoció de la pau després de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Versalles.

Wilson morí a Washington DC el 3 de febrer de 1924.

Idealisme[modifica]

El concepte de relacions internacionals, més conegut sota el nom d’idealisme wilsonià o wilsonianisme, resulta de la política del president Woodrow Wilson, que va portar a terme durant la seva presidència (1912-1919). La seva doctrina entra en contradicció amb la política neutral que va tenir els Estats Units al principi de la primera guerra mundial. Aquest idealisme es veu traduït en els 14 punts resultants del final del conflicte. En ells, Wilson hi exposa la voluntat d'un món, d’aquí el terme d’idealisme, on es respectés l'autodetermació dels pobles i el lliure-comerç. Els 14 punts havien d’expressar aquesta idea amb la creació de la Societat de Nacions.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1914-1918, l’Encyclopédie de la Grande Guerre (editorial Flammarion)

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
William Howard Taft (R)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

4 de març de 1913 - 4 de març de 1921
Succeït per:
Warren G. Harding (R)