Vés al contingut

Woodsiàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Woodsiaceae)
Infotaula d'ésser viuWoodsiàcies
Woodsiaceae Modifica el valor a Wikidata

Woodsia ilvensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdrePolypodiales
FamíliaWoodsiaceae Modifica el valor a Wikidata
Herter, 1949

Les woodsiàcies (Woodsiaceae) són una família de falgueres de l'ordre Polypodiales. Consta d'uns 15 gèneres segons la definició de Smith et al. 2006, amb unes 700 espècies,[1] un 85% de les quals pertanyen als dos gèneres principals, Athyrium i Diplazium, encara que probablement els dos són parafilètics.

Tradicionalment, en el sistema Cronquist de classificació (basat principalment en criteris morfològics), les woodsiàcies estaven incloses dins de la família de les polipodiàcies.[2] Avui en dia hi ha diverses opinions sobre com hauria de ser la subdivisió de l'antiga família de les polipodiàcies, d'acord amb la recerca molecular i genètica que en fa el Pteridophyte Phylogeny Group (PPG).

L'any 2016 es va arribar a un consens que arribava al nivell dels ordres, però encara hi ha diferents opinions pel que fa a les famílies.[3]

Així, per exemple, la base de dades de POWO no contempla aquesta família i la inclou dins de les Aspleniàcies on, a part dels gèneres anteriorment citats, també hi ha alguns altres gèneres europeus com Asplenium, Blechnum, Onoclea (que hom situa a la seva pròpia família onocleàcies), Phegopteris o Thelypteris entre altres.[4]

En canvi el PPG proposa la següent estructura dins del subordre Aspleniineae (amb 11 famílies, 72 gèneres) i una família woodsiàcies amb un únic gènere (Woodsia):[3]

Finalment, als anys 20, a resultes de recents estudis filogenètics que han demostrat que dins de Woodsia hi ha dues línies evolutives força diferents, alguns autors han volgut separar-los en tres gèneres diferents:[5][6]

Referències

[modifica]
  1. A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. «"A classification for extant ferns"» (en anglès). Taxon, 55(3), 2006., pàg. 705-731.
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.167. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
  3. 1 2 PPG I (2016), "A community-derived classification for extant lycophytes and ferns", Journal of Systematics and Evolution 54 (6): 563–603, DOI 10.1111/jse.12229
  4. «Aspleniaceae Newman». Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 21 maig 2025].
  5. Hassler, Michael. «Woodsia i Physematium». Ferns and Lycophytes list. [Consulta: 21 maig 2025].
  6. Lu, N.T.; Zhou, X.-M. & Zhang, L. et al. (2020), "A global plastid phylogeny of the cliff fern family Woodsiaceae and a two-genus classification of Woodsiaceae with the description of ×Woodsimatium nothogen. nov.", Taxon 68 (6): 1149–1172, DOI 10.1002/tax.12180

Bibliografia

[modifica]
  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt y Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns are a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resumen en inglés aquí).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith y Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resumen en inglés aquí Arxivat 2010-08-26 a Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf aquí Arxivat 2008-02-26 a Wayback Machine.)
  • Schuettpelz, E. y K. M. Pryer. 2008. Fern phylogeny inferred from 400 leptosporangiate species and three plastid genes. Taxon 56(4): 1037-1050 (pdf aquí)