Wudu

Musulmans fent ablucions abans de la Salah o altres oracions a Alexandria, Egipte

El wudú (àrab: وضوء, wuḍūʾ, lit. ‘neteja, puresa, ablució ritual prèvia a la pregària’) és la pràctica islàmica de netejar parts del cos per tal d'aconseguir la purificació ritual mitjançant una ablució. Els passos del wudú són rentar-se les mans, esbandir-se la boca i el nas, rentar-se la cara, després els avantbraços, després netejar el cap, les orelles i finalment rentar o eixugar els peus, fent tots aquests passos en ordre i sense grans pauses entre ells.

El wudú és una part important de la puresa ritual en l'Islam que es regeix pel fiqh, que fixa la jurisprudència higiènica i defineix els rituals que la constitueixen. La puresa ritual s'anomena tahara.

El wudú es realitza normalment abans de la salat o de la lectura de l'Alcorà. Les activitats que invaliden el wudú inclouen la micció, la defecació, la flatulència, el son profund, el sagnat lleuger (amb discrepàncies segons cada màdhhab), la menstruació, el puerperi i les relacions sexuals.

El wudú sovint es tradueix com a «ablució parcial», per oposició al ghusl, que es tradueix com a «ablució completa», on es renta tot el cos. Una alternativa al wudú és el tayàmmum o «ablució seca», en què s'usa sorra, pols o cendra per a l'ablució, en el cas que sigui impossible trobar aigua o si es pateix una malaltia de la pell induïda per la humitat o si l'aigua podria provocar altres efectes nocius en la persona.

Dos amics fent el wudú en un riu. Nepal, 2014

Descripció del wudú

En l'Alcorà

El wudú és esmentat diverses vegades, a l'Alcorà. A la sura Al-Bàqara, diu: «Déu, Al·là, estima molt els qui es penedeixen! Ell estima els qui es purifiquen!»^{[Alcorà 2:222 (traduït per Míkel de Epalza)]}

A la cinquena sura, Al-Maida, es diu: «Vosaltres, els bons creients, els musulmans! Si heu de fer l'oració de la salà, renteu-vos amb aigua tot el rostre, també les mans fins als colzes, passeu-vos les mans mullades sobre el cap vostre i renteu-vos els peus fins als turmells. Si esteu en estat d'impuresa, el júnub, us heu, doncs, de purificar, amb aigua pura. Si esteu malalts i no podeu mullar-vos amb aigua, o si esteu de viatge, i no hi ha aigua pura, i esteu en estat d'impuresa, perquè heu hagut d'evacuar o jeure amb una dona, preneu sorra o una pedra equivalent, que sigui neta, i passeu-vos-la pel rostre i per les mans. Això ja basta per a purificar el vostre cos, quan us trobeu en aquestes circumstàncies. Car Déu, Al·là, no vol posar sobre vosaltres cap càrrega o prohibició que sigui anguniosa. Ell vol que estigueu purificats i que rebeu el Seu benefici. Perquè li estigueu molt agraïts!»^{[Alcorà 5:6 (traduït per Míkel de Epalza)]}

En el fiqh

Des de la jurisprudència islàmica o fiqh, el wudú es considera, com a pràctica en si mateixa, mustahabb (مستحب, mustaḥabb) o ‘recomanable’, però en relació amb certes pràctiques com ara l'oració, la lectura de l'Alcorà o el tawaf o circumval·lació de la Kaba, esdevé obligatori.

En els hadits

Diversos hadits tracten el tema del wudú. En un hadit recollit per Abu-Hurayra, que tracta del Dia de la Resurrecció, es narra que Mahoma, quan se li va preguntar si seria capaç de reconèixer els musulmans, va respondre: «Sí, teniu una marca que cap altra persona no té. Vindreu a mi amb una flama blanca al front i marques blanques als peus a causa de les marques de l'ablució».

Segons un altre hadit, Mahoma va dir que «la netedat és la meitat de la fe».

Una vegada Abu-Hurayra va dir: «Vaig sentir el meu Amic (que la benedicció i la pau siguin amb ell) [i. e. Mahoma] que deia: “En un creient, l'adorn [i. e. allò que fa bella una persona] li arriba allà on arriba la seva ablució”»

Uthman ibn Affan va transmetre que Mahoma va dir: «Qui feia bé les ablucions, els seus pecats sortien del seu cos, fins i tot de sota les seves ungles».

Úmar va recordar que, en una ocasió, Mahoma va dir: «Qui, d'entre vosaltres, fa el wudú i el fa completament o adequadament i després testifica que “No hi ha més déu que Déu i Muhàmmad és l'enviat i missatger de Déu”, se li obriran les vuit portes del Paradís perquè i podrà entrar-hi per la que vulgui».

Requisits del wudú

Font per a les ablucions d'Al-Kas, a la mesquita d'Al-Aqsa

Tipus d'aigua

L'aigua per al wudú ha de ser mútlaq, és a dir ‘solta, lliure, sense traves’, en el sentit que ha de ser corrent i pura, tot i que no en el sentit químic del terme, sinó en el sentit que popularment es dona al concepte d'aigua pura o neta. En aquest sentit, es considera aigua apta per al wudú, l'aigua fosa de la neu o de la calamarsa, l'aigua d'oceà, de llacs o d'estanys, l'aigua de pou, l'aigua de font i l'aigua de l'aixeta.

Per contra, es considera aigua no apta per al wudú l'«aigua verda» (en el sentit d'aigua estancada, bruta), l'aigua obtinguda d'un arbre o d'un fruit, l'aigua que conté orina, sang o femta, o que ha estat tocada per un animal, viu o mort, i, segons l'escola jurídica hanbalita, l'aigua ja utilitzada prèviament en el wudú o el ghusl.

Requisits pràctics

Les diferents escoles jurídiques han establert un seguit de requisits obligatoris o preceptes (faràid) i altres de recomanats (mustahabbat) per a una correcta realització del wudú.

Faràid segons els musulmans sunnites

No existeix unanimitat entre les diferents escoles jurídiques sunnites sobre el caràcter obligatori d'aquests accions, tot i que totes coincideixen en el fet que, com a mínim, totes aquestes accions són recomanables:

• Intenció, és a dir, acceptar en el fons del cor que el wudú és un acte de culte i no una activitat de neteja ordinària. La intenció és obligatòria a les escoles malikita, xafiïta i hanbalita.
• Realitzar el wudú de forma consecutiva, és a dir, sense pauses prolongades entre les diferents parts del ritual. Es considera obligatori a les escoles malikita i hanbalita.
• Realitzar les accions del wudú en ordre estricte, és a dir, rentar-se la cara, després els braços, després eixugar-se el cap i finalment rentar-se els peus. Es considera obligatori a les escoles xafiïta i hanbalita.
• Netejar-se les orelles. Es considera obligatori a l'escola hanbalita.
• Fregar els òrgans mentre es renten. Es considera obligatori a l'escola malikita.
• Esbandir-se la boca i el nas durant el wudú. Es considera obligatori a l'escola hanbalita.
• Pronunciar la bàsmala en iniciar el wudú. Es considera obligatori a l'escola hanbalita.
• No n'hi ha prou amb passar-se la mà humida pels peus. Ara bé, en determinades condicions, es pot fer amb sabatilles o amb un calçat de cuir tradicional anomenat khuff.

Piscina per a les ablucions de la mesquita aljama d'Ahmedabad, Índia

Faràid segons els musulmans xiïtes

Gent rentant-se abans de l'oració a la mesquita de Badshahi a Lahore, Pakistan

Els musulmans xiïtes també creuen que el manament alcorànic per a la realització del wudú es troba a la sisena aleia de la sura Al-Maida i descriuen d'aquesta manera el wudú correcte:

• Rentar-se la cara una o dues vegades amb la mà dreta.
• Rentar-se els dos braços, inclosos els colzes, una o dues vegades (la mà esquerra renta el braç dret i després la mà dreta renta el braç esquerre).
• Rentar-se una quarta part del cap amb l'aigua que has deixat a la mà dreta.
• Rentar-se els dos peus una vegada amb l'aigua que queda a les dues mans (mà dreta, peu dret; mà esquerra, peu esquerre).

Mustahabbat

Existeixen un grapat d'actes recomanable. A diferència dels preceptes obligatoris, l'omissió d'algun d'aquests actes no invalida el wudú.

• Recitar la xahada després de l'ablució.
• No mantenir conserves mundanes durant el wudú.
• Triar un lloc net per a les ablucions.
• No malgastar aigua en les ablucions.
• Començar pel costat dret i seguir per l'esquerra.
• Realitzar durant el wudú qualsevol mena de dhikr, com ara l'istighfar.

Procediment

El wudú en el sunnisme

Sistema de canalització d'aigua per al wudú, Tayba, Iemen

Tot i que existeixen diferències de detall entre les diferents escoles jurídiques, en general els musulmans sunnites segueixen els següents passos:

1. Tenir la intenció de fer el wudú.
2. Recitar la bàsmala.
3. Rentar-se les dues mans fins al canell, i entre els dits, fins a tres vegades, començant per la mà dreta.
4. Fer gàrgares amb aigua i escopir l'aigua, tres vegades.
5. Agafar una mica d'aigua amb la mà dreta, aspirar-la pels narius i després expel·lir-la, tres vegades.
6. Rentar tota la cara, des de la línia del cabell fins a la barbeta, amb la necessitat de passar els dits per la barba, si se'n té. Si cauen flocs de cabell a la cara, no s'han d'apartar, ja que és sunna humitejar-los amb les mans humides.
7. Rentar tot l'avantbraç dret, inclosa la mà, fins al colze, fins a tres vegades; repetir després amb el braç esquerre, també tres vegades. Passar els dits d'una mà entre els dits de l'altra per assegurar que no quedi cap part seca. Cal treure's els anells i les polseres per tal d'assegurar que no queda cap part de les mans seca, pràctica que també s'aplica a certs tipus d'arracades.
8. Fer el mash del cap: passar les mans humides per tot el cabell i a través d'ell fins a les puntes. El mash no es pot fer per sobre de qualsevol cosa que cobreixo el cap.
9. Seguidament, sense rentar-se les mans, netejar els plecs de les orelles dreta i esquerra, simultàniament i utilitzant els dits índexs de la mà dreta i esquerra. Al mateix temps, i amb els polzes, netejar la part posterior de les orelles.
10. Rentar els dos peus, començant pel dret, des dels dits fins als turmells inclosos, tres vegades.

Després del wudú, és recomanat recitar la xahada, tal com recullen diversos hadits.

També es recomana recitar algun duà o oració supererogatòria, com ara «اللَّهُمَّ اجْعَلْنِي مِنَ التَّوَّابِينَ وَاجْعَلْنِي مِنَ الْمُتَطَهِّرِينَ», «Allahumma jʿal-nī mina t-tawwābīna wa-jʿal-nī mina l-mutaṭahhirīna», ‘Déu meu!, fes-me dels penitents i dels purs’.

Si durant al wudú alguna part del cos no és rentada, netejada o assecada correctament, es pot refer el wudú.

Invalidació

Font per al wudú a la mesquita de Macau, Xina

En principi, el wudú per a la salat és vàlid per a tot el dia, però existeixen certs actes i certes circumstàncies que «trenquen el wudú» o que «fan perdre el wudú». L'Alcorà no descriu aquests actes i circumstàncies, per la qual cosa existeixen diferències, de detall, entre les diferents escoles jurídiques.

Segons els musulmans sunnites

Segons l'islam sunnita, els següents actes invaliden el wudú:

• Dormir profundament.
• Dormir amb l'ajuda de suport.
• Perdre els sentits.
• Desmaiar-se.
• Defecar o orinar.
• Emetre flatulències oloroses o audibles.
• Ejacular.
• Vomitar.
• Tocar-se les parts íntimes amb les mans nues.
• Expulsar sang o pus de forma prou abundant perquè es pugui considerar una ejecció.

Segons els musulmans xiïtes

Segons la teologia xiïta, els següents actes invaliden el wudú:

• Defecar o orinar.
• Emetre flatulències oloroses o audibles.
• Ejacular.
• Dormir profundament amb pèrdua de consciència alerta.
• Perdre la consciència per qualsevol raó, com ara bogeria, embriaguesa o anestèsia.
• Realitzar qualsevol acte que impliqui caure en estat d'impuresa (ser júnub) i que requereixi el ghusl, com ara mantenir relacions sexuals (amb descàrrega seminal) o tocar un cadàver en segons quines circumstàncies.

Els eructes i els vòmits no invaliden el wudú; tanmateix, es recomana fermament que després de vomitar hom s'esbandeixi la boca. El sagnat tampoc es considera que invalidi el wudú, ja que Jàfar as-Sàdiq va deixar clar en un hadit que una ferida greu no és raó per a repetir el wudú. Aquesta interpretació s'estén també als paràsits que poden sortir del cos per les dues extremitats. Tallar-se els cabells o les ungles no invalida el wudú, però la persona ha de netejar la zona amb aigua.

Alternatives al wudú

Als musulmans que no poden realitzar el wudú a causa d'una malaltia de la pell, per una discapacitat o per manca d'aigua neta, se'ls recomana que realitzin el tayàmmum, també anomenat «ablució seca», en què s'utilitza sorra o pols en lloc d'aigua. Aquest procediment per aconseguir la puresa ritual també és acceptable quan, per unes condicions meteorològiques perilloses, sigui arriscat practicar el wudú.

El tayàmmum també pot servir per substituir el ghusl.

Vegeu també

• Purificació ritual