Xârâcùù

Xârâcùù
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	5.700 (2009)
Autòcton de	Nova Caledònia
Estat	Província del Sud
Classificació lingüística
	llengües austrotai; llengües austronèsiques; llengües malaiopolinèsies; llengües malaiopolinèsies nuclears; llengües malaiopolinèsies centrals-orientals; llengües malaio-polinèsies orientals; llengües oceàniques; llengües oceàniques centroorientals; llengües oceàniques meridionals; llengües canac
Característiques
Institució de normalització	Acadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2	ane
ISO 639-3	ane
Glottolog	xara1244
Ethnologue	ane
IETF	ane

Xârâcùù o kanala és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Xaracuu, als municipis de Canala, La Foa i Boulouparis, a la Província del Sud, Nova Caledònia. Té 5.700 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.^[2] Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.

Pronunciació

Consonants

El xârâcùù té 27 consonants, amb les oclusives prenasalitzades típiques de les llengües oceàniques.

Consonants en xârâcùù
		Labials		Alveolars	Palatals	Velars	labiovelard
Oclusives	Sordes	p	pʷ	t		k	kʷ
Oclusives	prenasalitzades	ᵐb	ᵐbʷ	ⁿd	ᶮɟ	ᵑɡ	ᵑɡʷ
Nasals		m	mʷ	n	ɲ	ŋ
Fricatives	Sordes	f		ʃ	ç	x	xʷ
Fricatives	Sonora	v
Africades				t͡ʃ
Aproximants					j		w
Lateral				l
Vibrant				r

Vocals

El xârâcùù té 34 vocals : 17 curtes (10 orals i 7 nasals) que poden ser allargades.

Vocals curtes en xârâcùù
	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i ĩ • u ũ	ɨ ɨ̃
Semitancades	e		ɤ • o
Semiobertes	ɛ ɛ̃		ʌ ʌ̃ • ɔ ɔ̃
Obertes			ɑ ɑ̃

Escriptura

El xârâcùù s'escriu amb alfabet llatí completat de nombrosos diacrítics i dígrafs, amb un total de 61 grafemes. Aquesta escriptura fou desenvolupada a principis dels anys 1980 pels lingüistes del Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (LACITO). Anteriorment els missioners van utilitzar per transcriure la llengua (especialment per fer versions dels Evangelis o el catecisme) la mateixa escriptura que l'ajië.

Alfabet xârâcùù
Grafema	e	ee	é	éé	ë	ëë	è	èè	ê	êê	f	g	gw
Grafema	a	aa	ä	ää	â	ââ	b	bw	c	ch	d
Pronunciació	ɑ	ɑː	ʌ̃	ʌ̃ː	ɑ̃	ɑ̃ː	ᵐb	ᵐbʷ	t͡ʃ	ʃ	ⁿd
Pronunciació	ɤ	ɤː	e	eː	ʌ	ʌː	ɛ	ɛː	ɛ̃	ɛ̃ː	f	ᵑɡ	ᵑɡʷ
Grafema	i	ii	î	îî	j	k	kw	l	m	mw	n	ng	ny
Pronunciació	i	iː	ĩ	ĩː	ᶮɟ	k	kʷ	l	m	mʷ	n	ŋ	ɲ
Grafema	o	oo	ö	öö	ô	ôô	p	pw	r	s	t
Pronunciació	o	oː	ɔ	ɔː	ɔ̃	ɔ̃ː	p	pʷ	r	ç	t
Grafema	u	uu	ü	üü	ù	ùù	û	ûû	v	w	x	xw	y
Pronunciació	u	uː	ɨ̃	ɨ̃ː	ɨ	ɨː	ũ	ũː	v	w	x	xʷ	j

Ensenyament

El xârâcùù és ensenyat des dels anys 1980 a nivell de primària a l'école populaire kanak (EPK) de Canala, única institució d'aquesta mena que encara existia en 2013, ja que els alumnes poden continuar als estudis en l'ensenyament públic a partir del CM1. La llengua també s'ofereix com a opció en el programa a la universitat catòlica privada Francis-Rougé de Thio i a l'escola pública de Canala.

Referències

↑ Fitxa del Xârâcùù a Ethnologue
↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).

Bibliografia

Claire, Moyse-Faurie; Marie-Adèle, Néchérö-Jorédié. Peeters Publishers. Dictionnaire xârâcùù-français (en francès), 1986, p. 288. ISBN 9782906341005.

Enllaços externs

Langues et civilisations à tradition orale — Xârâcùù Arxivat 2015-06-23 a Wayback Machine.
Corpus de la paraula — Xârâcùù Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine.
Académie des langues kanak — Xârâcùù Arxivat 2017-10-11 a Wayback Machine.
xârâcùù al web del programa Sorosoro

[1] Fitxa del Xârâcùù a Ethnologue

[2] Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).

[1]

[2]