Xíkhara


Xíkhara[1](en sànscrit शिखर śikhara, «pic») és la denominació donada a una forma de mandir o temple típic de l'Índia septentrional, també conegut com a nāgara.
Encara que pròpiament la denominació xíkhara correspon a la coberta o «teulada» principal que cobreix el «sancta sanctorum» dels temples hinduistes al nord de l'Índia, la paraula sovint s'usa per a referir-se a tot temple que tingui una coberta amb tal estructura.

Les cobertes en xíkhara sorgeixen a partir del període postgupta cap al segle vii .

Aquestes estructures s'originen en teulades disposades en forma de con, per això l'assemblatge sovint té forma de cistella. Més endavant, llur arquitectura ha evolucionat fins a la forma campaniforme (forma de campana molt alta i estreta), çò és, s'eleva i s'encorba progressivament en arestes curvilínies constituint un gran con la superfície del qual sol estar recoberta per una traceria d'arc conopial denominada drashala que sol imitar a plantes enfiladisses. Tradicionalment, en el seu cim es troba un tambor circular (griva) rematat o sobremuntat per un āmalaka, pedra circular amb forma de coixí. L'āmalaka sol estar rematat pel kalasa, una peça simbòlica com a got ritual o calze que es col·loca quan es consagra el temple.[2][3] L'estructura més característica d'un xíkhara es compon de petits pisos aparents que formen una sort de reticulat semblant a una bresca d'abelles. Tals pisos solen estar profusament adornats amb escultures simbòliques. Una variant al disseny típic és l'afegit a, cada costat del xíkhara, d'agulles.
A més de les torres afusades i convexes hi ha tipus rectilinis i més petits, generalment usats sobre els salons «mandapa» dels temples.
A l'Índia meridional s'hi troben construccions comparables, les vimanam que, malgrat les aparences, han de diferenciar-se de les portes-torres anomenades gopuram.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «xíkhara - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 23 abril 2025].
- ↑ Fernández del Campo, Eva. El arte de India. Historia e historias. (en español). Madrid: Akal, 2013. ISBN 978-84-460-2676-1.
- ↑ García-Ormaechea Quero, Carmen. El Arte indio (en español). Madrid: Historia 16. Col. Historia del Arte, nº 24, 1989.