XXIV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarXXIV Cos d'Exèrcit
Tipusinfanteria Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva11 de juliol de 1938
Dissolució9 de febrer de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJesús Pérez Salas
Mariano Buxó Martín
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

El XXIV Cos d'Exèrcit va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola. Concretament, va ser l'últim cos d'exèrcit creat per la República.

Historial[modifica]

L'11 de juliol de 1938, sota la iniciativa del Coronel Vicent Rojo, va ser creat el XXIV Cos d'Exèrcit com a reserva estratègica del Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (GERO), el conjunt de totes les forces republicanes que defensaven Catalunya.[1] En ell s'agruparien les divisions republicanes constituïdes dels últims reemplaçaments i crides a files (la «Quinta del biberó»). També va ser incorporada la 43a Divisió,[2] que fins llavors havia estat lluitant a la Bossa de Bielsa i, després de passar per França, havia tornat a l'Espanya republicana.[3] El primer comandant va ser el tinent coronel Jesús Pérez Salas,[4] antic comandant de la 30a Divisió.

Una vegada començada la Batalla de l'Ebre, la formació va acudir al front per a reemplaçar les tropes de l'Exèrcit de l'Ebre, que es trobaven molt desgastades per la duresa dels combats; el Cos quedaria enquadrat en l'Exèrcit de l'Ebre encara que no totes les seves forces van acudir al front de l'Ebre.[n. 1] Amb el temps, l'ofensiva republicana a l'Ebre va fracassar i a mitjan novembre totes les tropes republicanes havien creuat a la riba republicana.

A la fi de desembre, al començament l'ofensiva franquista a Catalunya, el XXIV Cos d'Exèrcit cobria el sector que anava des de Mequinensa fins a la desembocadura del riu Ebre.[6] Durant un temps va mantenir les seves posicions fins que, a principis de gener, va haver de retirar-se pel risc de quedar tancat degut a l'enfonsament de la seva rereguarda.[7] A pesar que l'avanç franquista era irresistible, les tropes del Cos van aconseguir retardar-lo prou com per a retirar-se cap a Reus i Tarragona, i així aconseguir salvar la major quantitat possible d'efectius i material bèl·lic. El 17 de gener, després de la caiguda de Tarragona, el Cos va sofrir una reorganització interna amb el canvi de comandaments i el recanvi d'unitats adscrites, amb la incorporació de les divisions 74a i 77a,[8] de nova creació. Però aquests canvis no van posar fre a l'ofensiva franquista, ja que la realitat era que la formació constituïa més una unitat sobre el paper que sobre el camp de batalla.[n. 2] Després de la caiguda de Barcelona la retirada no es va parar fins al pas de la frontera francesa i al començament de febrer els romanents de la formació van creuar la frontera franco-espanyola i la formació va quedar dissolta.

Comandaments[modifica]

Comandants
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data[4]
Exèrcit adscrit
Front de batalla
Divisions integrades[4]
11 de juliol de 1938 Reserva General (GERO) Rereguarda 43a, 55a i 62a
8 de desembre de 1938 Exèrcit de l'Ebre Ebre 24a, 43a i 62a
17 de gener de 1939 Exèrcit de l'Ebre Catalunya 24a, 43a i 56a
17 de gener de 1939[n. 3] Exèrcit de l'Ebre Catalunya 74a i 77a

Notes[modifica]

  1. La 43a Divisió va acudir al capdavant de l'Ebre,[5] mentre la 56a Divisió va estar de guarnició en la línia defensiva del Segre.
  2. Les noves divisions a penes si posseïen efectius, per la qual cosa la força de combat del XXIV Cos d'Exèrcit era bastant limitada.
  3. Després de reorganitzar la seva estructura per complet. No obstant això, Martínez Bande assenyala que el cos va ser dissolt i les seves forces enquadrades en el GERO.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Besolí, Andreu. Ebro 1938. Segunda. Barcelona: Inedita Editores, 2005. ISBN 84-96364-27-5. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 2005. ISBN 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979. 
  • Martínez Reverte, Jorge. La caída de Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006. 
  • Rojas, Carlos. La guerra en Catalunya. Plaza & Janés, 1980. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323. 
  • VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990.