Xalet del Catllaràs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Xalet del Catllaràs
Chalet Catllaràs (1905)B2.jpg
Dades
Tipus refugi de muntanya
Localitzat en l'àrea protegida Serra del Catllaràs
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBerguedà
Municipila Pobla de Lillet
Localització Pista forestal de la Serra de Catllaràs, a uns 12 km del nucli de població. La Pobla de Lillet (Berguedà)
 42° 13′ 26″ N, 1° 58′ 16″ E / 42.223988°N,1.971069°E / 42.223988; 1.971069Coord.: 42° 13′ 26″ N, 1° 58′ 16″ E / 42.223988°N,1.971069°E / 42.223988; 1.971069
BCIL
Identificador IPAC: 31201
Modifica les dades a Wikidata

El Xalet del Catllaràs és un edifici modernista situat a la serra del Catllaràs a 1.371 metres d'altitud, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL), destinat a allotjar els tècnics de les mines de carbó.

Descripció[modifica]

El xalet del Catllaràs és situat a la serra del mateix nom per damunt del santuari de Falgars. Aquest edifici fou construït entre els anys 1901 i 1903 per l'empresa Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland titular de l'explotació de diferents concessions mineres de carbó que subministraven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro, a Castellar de n'Hug.

La finalitat de l'edifici era com a residència dels enginyers anglesos encarregats de muntar les instal·lacions mineres.[1]

Sembla que Eusebi Güell, titular d'Asland encarregà el projecte del xalet a Antoni Gaudí. Aquest es va construir en el moment en què també s'estaven fent les obres del Parc Güell.[2]

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l'interior i apuntada a l'exterior. L'aresta de la volta fa de carener de la coberta. L'espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a l'exterior de l'edifici. Aquesta era de planta semicircular i disposició concèntrica. Era feta d'obra i formava un volum que destacava en la façana. Actualment l'escala és al mateix lloc però és una estructura de ferro lleugera. Els vessants dels arcs formen part de les façanes en les quals s'obren finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres inclinades i lleugerament apuntades. Les parets laterals que tanquen l'edifici presenten poques obertures. Hi ha dues xemeneies, una que surt de la coberta -recollia el fum de les estufes dels diferents habitatges i l'altra adossada a un lateral que servia per evacuar els fums d'una habitació de la planta baixa.[2]

L'interior de l'edifici era molt senzill però aprofitava l'espai al màxim i buscava la comoditat. A la planta baixa hi havia, a part dels dos habitatges, les cuines i menjadors. L'espai s'anava reduint des de la primera a la tercera planta. Els apartaments tenien divisions interiors, excepte els de la tercera planta que és un únic espai. El personal es distribuïa segons les categories laborals a la planta baixa, amb pitjor aïllament tèrmic, estava ocupada pel personal de manteniment i servei, els directius a la planta del mig i el personal subaltern a les golfes.[2]

Història[modifica]

El xalet de Catllaràs, agost de 2015.

Tot i que no hi ha cap document que ho demostri, el xalet del Catllaràs s'atribueix a Antoni Gaudí. L'arquitecte Viladevall al número 35 de la revista Cortijos y rascacielos de Madrid, de 5 de juny de 1946, explica que Domènec Sugranyes Gras, col·laborador de Gaudí, li va assegurar que aquest n'era l'autor.[2][3]

Aquest xalet es va construir com a habitatge dels tècnics i altres treballadors de les mines de carbó del Catllaràs, les quals van tenir una època de molta activitat, però finalment el xalet fou cedit a l'any 1932 a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. Se sap que el 1907 es va modificar el pendent de les viseres de les finestres i el basament de l'edifici, inicialment cobert per palets de riu, fou recobert amb ciment. El xalet va patir una forta degradació i el 1971 s'hi van fer reformes per adaptar-lo com a casa de colònies.[2][4][5][2][6]

A l'any 2015 es va efectuar una primera fase de recuperació de l'edifici eliminant l'escala metàl·lica i refent l’escala del xalet del Catllaràs, que recupera l’aspecte original. El destí de l'edifici un cop rehabilitat podria acollir l'Observatori de la Natura del Catllaràs i un centre d'esports de natura .[1][7][8][9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xalet del Catllaràs Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Núm. 126 (2015): Miners i mineria. 40 anys de l'accident de La Consolació». [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Xalet del Catllaràs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
  3. «Xalet del Catllaràs» (en català). gaudiexperiencia.com. [Consulta: 13 novembre 2015].
  4. «La Pobla començarà la restauració del Xalet del Catllaràs amb una subvenció de 53.000 euros» (en català). naciodigital.cat, octubre 2014. [Consulta: 13 novembre 2015].
  5. «XALET DEL CATLLARÀS - OBRA D'ANTONI GAUDÍ» (en català). Ajuntament de La Pobla de Lillet. [Consulta: 13 novembre 2015].
  6. «Gaudí: XALET DEL CATLLARÀS» (en català). Barcelona: GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA. [Consulta: 13 novembre 2015].
  7. D.C. «L'escala del xalet del Catllaràs d'Antoni Gaudí recupera el seu aspecte primigeni». Regió7, 07-02-2016 [Consulta: 25 setembre 2018].
  8. Costa, Anna «La Pobla de Lillet refà l'escala del xalet del Catllaràs de Gaudí, que recupera l'aspecte original» (en ca). Aquí Berguedà, 28-01-2016.
  9. «El Xalet del Catllaràs i l'Estació de Trail reben una injecció de 246.000 euros per atraure turisme esportiu i industrial». La Vanguardia.