Xarnego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xarnego o xarnec és un mot despectiu, d'ús a Catalunya, amb un significat que ha anat variant al llarg del temps:

  1. Gos llebrer.[1]
  2. Fill d'una persona catalana i d'una francesa.[2]
  3. Persona castellanoparlant que viu a Catalunya.[3]
  4. Immigrant castellanoparlant a Catalunya.[2]
  5. Persona de llengua castellana no adaptada lingüísticament al català.[4]

Origen[modifica | modifica el codi]

El mot té l'origen en el castellà lucharniego o nocharniego ('nocturn'), aplicat a gossos de caça nocturna. En gascó, charnègo, va prendre el sentit de mestís o foraster no adaptat. Durant el segle XVI es va produir a Catalunya una forta immigració francesa, sobretot occitana i gascona, i es va importar la paraula aplicada als fills de parelles mixtes. També és probable l'ús del mot xarnego abans d'aquesta data ja es fes present al domini lingüístic catalanoparlant. A Mallorca, amb el sentit 3, 4 i 5, s'usa la paraula 'foraster'. Al País Valencià, s'usa xurro per denominar els castellanoparlants de determinades zones de l'antic Regne de València d'origen aragonès, i el mot és igualment afectuós i pejoratiu: els valencians que no saben parlar valencià. Per extensió, s'usa per denominar aquells que vivint a València no parlen valencià, tot i que el mot cau en desús. Els valencians també usen el terme foraster, però per denominar els immigrants, en un sentit ampli i no lingüístic, i fins que s'integren. Quant al mot xarnego, es coneix el mot però en el sentit de mestís. En aquest sentit, per als valencians, els murcians eren xarnegos, pel seu origen català i la barreja pregona amb castellans, i per tant mestissos.

Als anys 50 i 60 del segle XX, amb una forta immigració castellanoparlant, a Catalunya va generalitzar-se'n el seu ús. Francesc Candel descriu la situació a Els altres catalans (1964). Més tard ell mateix s'autodefineix com Un charnego en el senado (1979). A partir dels anys 80, amb la immigració estabilitzada, la recuperació democràtica i l'esforç polític d'integració social, el terme cau en desús.

Ús actual[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat s'ha revifat l'ús d'aquest mot a partir d'una conversa privada, però enregistrada per una càmera de televisió, esdevinguda el gener del 2006 al madrileny bar del Club Siglo XXI entre Jordi Sevilla (ministre d'administracions públiques del PSOE) i José María Fidalgo (secretari general de CCOO). En aquesta conversa Sevilla va assegurar que José Montilla (en aquell moment ministre d'indústria del PSC) no tenia opcions a ser candidat a la Presidència de Generalitat per ser xarnego.[5] Finalment, José Montilla va ser el candidat del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) i va ser el 128è President de la Generalitat de Catalunya.

Encara que sempre ha tingut un caràcter despectiu, més lingüístic que racial, avui diverses personalitats es declaren xarnegues (en el sentit número tres) reivindicant una situació de normalitat social. Un dels primers a fer-ho va ser Joan Manuel Serrat[6] i, després de l'incident abans esmentat, fins i tot s'hi han declarat Pasqual Maragall del PSC i Josep-Lluís Carod-Rovira d'ERC.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]