Xarrasclet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuXarrasclet
Spatula querquedula Modifica el valor a Wikidata
Anas querquedula, Viladecans, Catalunya, Spain 1.jpg
Viladecans, Catalunya.
Garganey I2 IMG 1122.jpg
Una parella de xarrasclets mascles fotografiats a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22680313 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereSpatula
EspècieSpatula querquedula Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Spatula querquedula
ProtònimAnas querquedula Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Spatula querquedula map.svg
Modifica el valor a Wikidata
Xarrasclets mascles i femelles fotografiats a l'estat indi d'Haryana.

El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta[1] (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú. És el símbol del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on l'anomenen pel nom local d'ànec roncaire.[2] Modernament se l'ha inclòs en el gènere Spatula com S. querquedula.

Morfologia[modifica]

  • Fa 38 cm de llargària.
  • El mascle pesa 250-600 g i la femella 250-550 g.
  • El bec mesura 3,5-4,5 cm.
  • Té una banda blanca que li va des de l'ull fins al clatell.
  • Són característiques les plomes llargues, amb bandes negres i blanques que li cauen sobre els costats grisos.

Reproducció[modifica]

Condiciona un niu amb joncs, herba i plomissol i, pel maig o abans, a l'abril, hi pon 10 o 11 ous, que incuba durant 22 dies. Després de 30 dies, els polls, alimentats per la femella, surten del niu.

Alimentació[modifica]

Es nodreix amb escarabats d'aigua, peixets i vegetació aquàtica.[3]

Hàbitat[modifica]

Viu en aigües dolces.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita Europa entre els 64º de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària. Als Països Catalans, es troba entre la vegetació espessa dels Aiguamolls de l'Empordà, i és el símbol d'aquest parc natural. També es troba al Delta de l'Ebre, on nidifica a l'illa de Buda.

Costums[modifica]

Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l'Àfrica tropical. Als Països Catalans és un ocell freqüent com a migrador, però no com a niador (entre altres raons, perquè les vies de migració, que el porten fins a l'Àfrica tropical, no passen exactament per territori català).

Referències[modifica]

  1. «La caça i els cans a les Balears (segles XIII - XIX)». Consell de Mallorca, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-01. [Consulta: 6 agost 2021].
  2. Vegeu els itineraris en pdf, en particular el "Itinerari número 2. De l'aparcament del Mas del Matà a la platja de les Llaunes", a baix de tot a la plana sobre itineraris, pàgina oficial del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (GenCat).
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 28. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]