Xarxa de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióXarxa de Centres de Documentació i Biblioteques de Dones
Història
Fundació 1995
Modifica dades a Wikidata

La Xarxa de Centres de Documentació i Biblioteques de dones és una xarxa de centres creada durant la II trobada de biblioteques de dones, celebrada a Madrid el 1995 per promocionar i difondre la feina dels centres integrants, ubicats al territori de l'estat espanyol.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers fons documentals sobre dones de l'Estat es comencen a crear i organitzar-se a finals de la dècada dels anys 70 del segle XX, amb l'arribada de la democràcia i la nova organització política i social d'Espanya. Factors com l'impuls del moviment feminista, l'avenç dels centres de recerca universitària, així com la creació d'organismes governamentals promotors de polítiques públiques d'igualtat faran possible les primeres biblioteques i centres de documentació de dones com a dipositàries del coneixement i patrimoni històric i cultural de gènere.[2]

El primer intent de cooperació entre aquests nous centres que creixen i proliferen durant la dècada dels 1980 i 90, té lloc l'any 1983 quan la documentalista i activista feminista Maite Albiz organitza, dins el marc de les Jornadas Feministas Estatales Juntas y a por Todas (Madrid, 1993), un taller sobre la gestió de fons documentals de dones. En aquest taller coincideixen algunes de les professionals d'aquestes biblioteques i centres de documentació de dones i la conclusió d'aquest taller manifestarà la necessitat de compartir experiències similars i d'establir una col·laboració estable i duradora.[2] Serà en aquesta línia que l'any següent, la biblioteca de la dona d'IPES Elkartea Instituto de Promoción y Estudios Sociales IPES[3] de Pamplona, decideix organitzar la I Trobada de centres de documentació i biblioteques de dones per continuar els contactes iniciats durant les jornades de Madrid, conèixer l'estat de la qüestió i establir relacions amb altres professionals de les biblioteques de dones amb inquietuds i objectius similars. Tot i que a la convocatòria només van respondre vuit centres, s'evidencià que calia unificar esforços per promocionar la funció d'aquestes unitats d'informació sobre dones i la trobada finalitzà amb el compromís, per part de la Biblioteca de Mujeres,[4] avui absorbida per l'Instituto de la Mujer del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, d'organitzar una segona trobada a Madrid, l'any 1995.

En aquesta trobada participen ja, catorze centres de documentació, entre ells els dels principals organismes d'igualtat d'Espanya: Institut Català de les Dones, Instituto Andaluz de la Mujer o Emakunde i es prenen dues decisions bàsiques per al seu futur. Per una banda, l'elaboració d'un registre o directori de centres especialitzats en el tema i la constitució d'una xarxa de centres que potenciés el suport professional entre el seu personal, la més àmplia cooperació bibliotecària i la solució a problemes comuns.

Objectius[5][modifica | modifica el codi]

  • Fomentar la cooperació professional entre els seus centres
  • Coordinar l'esforç i la tasca dels centres de la Xarxa
  • Unificar criteris en el tractament de la documentació per facilitar l'intercanvi d'informació
  • Elaborar eines de treball, productes documentals, etc. que facilitin la tasca dels centres de la Xarxa
  • Propiciar la visibilitat de la Xarxa, dels centres de documentació que l'integren i dels seus fons
  • Afavorir la formació continuada del personal des d'una perspectiva de gènere quant a la gestió de les unitats d'informació especialitzades en dones
  • Facilitar l'ús i desenvolupament de les TIC, xarxes socials, etc. en el tractament i accés a la informació
  • Promoure a escala internacional l'intercanvi i la comunicació amb xarxes similars

Tipologia de centres[modifica | modifica el codi]

En funció de la seva dependència administrativa, es diferencien quatre categories:

  • centres de documentació dependents dels organismes governamentals promotors de polítiques públiques per a la igualtat, de les administracions autonòmiques i estatal.
  • biblioteques i centres d'informació i recursos de l'administració local vinculats a ajuntaments i diputacions.
  • biblioteques d'associacions i entitats del moviment feminista.
  • serveis de documentació dels centres de recerca universitària.

Visió[modifica | modifica el codi]

Ser el referent nacional i estatal de suport a l'anàlisi i la investigació sobre dones, feminismes i estudis de gènere i de la conservació del patrimoni documental, històric i bibliogràfic de les dones.

Missió[modifica | modifica el codi]

Recopilar, sistematitzar, conservar i difondre la informació sobre les dones, les obres de creació escrites per elles, la documentació referent a la política estatal i autonòmica d'igualtat, entre dones i homes i els generats per la recerca, el moviment feminista i els grups de dones dels diferents territoris d'Espanya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cooperació i treball en xarxa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 Argente, Montse «Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres: cooperación entre las bibliotecas feministas españolas». El profesional de la información, septiembre-octubre 2010, pàg. 504-509.
  3. http://www.ipesnavarra.org/
  4. http://www.inmujer.gob.es/biblioMujeres/portada/home.htm
  5. Conclusiones de Encuentros de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (I al XX)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anitua, Estibalitz; Argente, Montse; Chinea, Manuel; Daza, Aure. “Bibliotecas de mujeres: unas grandes desconocidas”. En: Mi biblioteca: la revista del mundo bibliotecario, primavera 2007, n. 9, p. 106-115.
  • Argente Jiménez, Montse. “Bibliotecas de mujeres”. En: Anuario de bibliotecas españolas 2008. Málaga: Fundación Alonso Quijano, 2008, p. 302-305.
  • Argente Jiménez, Montse. “Bibliotecas de mujeres”. En: Anuario de bibliotecas españolas 2008. Málaga: Fundación Alonso Quijano, 2009, p. 274-277.
  • Argente Jiménez, Montse. “Red Nacional de Bibliotecas y Centros de Documentación de Mujeres: más de diez años de cooperación”. En: Pandora: mujeres y literatura, 2004, n. 4, p. 42-43.
  • Argente Jiménez, Montse*. "Recursos d’informació i documentació sobre les dones a Catalunya". En: Item: revista de biblioteconomia i documentació. 1997, julio-diciembre, n. 21, p. 247-268.
  • Argente i Jiménez, Montse; Cabó i Cardona, Anna. "European Women's Thesaurus". Métodos de información. Vol 7, núm. 35-36 (enero-marzo 2000), p. 42-51
  • Argente Jiménez, Montse; Lora Lillo, Neus; Perpiñan Arias, Marta. “De com i per què biblioteca s’escriu en femení. Primera part“. En: ítem: revista de biblioteconomia i documentació. 2001, julio-diciembre, n. 29, p. 88-100.
  • Argente Jiménez, Montse; Lora Lillo, Neus; Perpiñan Arias, Marta. “De com i per què biblioteca s'escriu en femení. Segona part“. En: Item : revista de biblioteconomia i documentació. 2002, enero-abril, n. 30, p. 65-80.
  • Conclusiones de Encuentros de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (I al XX). Red de Bibliotecas y Centros de Documentación de Mujeres: 1994-2006.
  • Fraile, María Ángeles. “ ‘María Moliner’. En: Métodos de información. 2000, enero-marzo, v. 7, n. 35-36, p. 81-84.
  • Latorre Zacarés, Nacho. "Selección bibliográfica en una biblioteca especializada de Mujer". Métodos de información. 2000, vol. 7, p. 52-56.
  • Mapping of the world
  • Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres
  • Robles, Lola; Mediavilla, Marisa. "Las librerías de mujeres en España". En: Métodos de información. 2000, enero-marzo, v. 7, n. 35-36, p. 57-62.
  • Robles, Lola. Bibliotecas de mujeres en red. Preservar nuestra memoria desde el feminismo [en línia].
  • Sanchis Pérez, Elisa; Latorre Zacarés, Nacho. “Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres”. Métodos de información. 1999, vol. 6, n. 28, p. 42-47.
  • Torres, Isabel de; Daza, Aure. Guía de bibliotecas y centros de documentación de mujeres en España 1996. Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer, 1996, ISBN 84-7921-044-3.
  • Torres, Isabel de. “’Mujeres y libros siempre mal avenidos’: a vueltas con las bibliotecas de mujeres”. En: Boletín de l'ANABAD, 2005, v. LV, n. 3, p. 127-142.