Vés al contingut

Xarxa de televisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una xarxa de televisió o emissora és una xarxa de telecomunicacions per a la distribució de contingut de programes de televisió, on una operació central proporciona programació a moltes estacions de televisió o proveïdors de televisió de pagament. Fins a mitjan anys vuitanta, la programació de televisió a la majoria de països del món estava dominada per un nombre reduït de xarxes terrestres. Moltes xarxes de televisió primerenques (com NBC, ABC o BBC) van evolucionar a partir de xarxes de ràdio anteriors. Tanmateix, a la dècada de 1980, la televisió per cable va començar a experimentar un creixement sense precedents, doncs mentre que la televisió emesa permetia a l'espectador rebre una quantitat limitada de senyals d’emissores transmeses per l’aire amb l’ajuda d’una antena, la tecnologia per cable portava una gamma molt més àmplia de canals directament a casa mitjançant un cable coaxial.[1]

Als països on la majoria de les xarxes emeten contingut idèntic i d'origen central a totes les seves estacions les emissores de televisió funcionen com a grans "estacions repetidores", i els termes "xarxa de televisió", "canal de televisió" i "estació de televisió" s'han convertit majoritàriament en intercanviables en el llenguatge quotidià, i només els professionals de les ocupacions relacionades amb la televisió continuen fent una diferenciació entre ells. Dins de la indústria, de vegades es crea una classificació entre grups de xarxes en funció de si la seva programació s'origina simultàniament des d'un punt central i si el control principal de la xarxa té la capacitat tècnica i administrativa per fer-se càrrec de la programació dels seus afiliats en temps real. quan ho consideri necessari; l'exemple més comú és durant els esdeveniments nacionals de notícies d'última hora.

A Amèrica del Nord, en particular, moltes xarxes de televisió disponibles per cable i televisió per satèl·lit es marquen com a "canals" perquè són una mica diferents de les xarxes tradicionals en el sentit definit anteriorment, ja que són operacions singulars: no tenen filials ni emissores de components, però en canvi, es distribueixen al públic per cable o proveïdors de difusió directa per satèl·lit. Aquestes xarxes s'anomenen habitualment amb termes com ara "canals especialitzats" al Canadà o "xarxes de cable" als EUA.

Una xarxa pot produir o no tota la seva pròpia programació. En cas contrari, les productores poden distribuir el seu contingut a les diferents xarxes, i és habitual que una determinada productora pugui tenir programes que s'emetin en dos o més. xarxes rivals. De la mateixa manera, algunes cadenes poden importar programes de televisió d'altres països o utilitzar programacions arxivades per ajudar a complementar els seus horaris.

Història

[modifica]

La BBC va començar a emetre televisió de forma experimental el 30 de setembre de 1929,[2] convertint-se en un servei regular (conegut com el servei de la televisió de BBC) el 1936. La difusió de la televisió es va suspendre des dede l'1 de setembre de 1939 al 7 de juny de 1946, durant la Segona Guerra Mundial.

Els investigadors de Bell Telephone Laboratories, filial d'AT&T van patentar el cable coaxial el 1929 com a dispositiu de millora telefònica. La seva gran capacitat (transmetre 240 trucades telefòniques simultàniament) també el va fer ideal per a la transmissió de televisió de llarga distància, on podia gestionar una banda de freqüència d'1 MHz. La televisió alemanya va demostrar per primera vegada aquesta aplicació l'any 1936 mitjançant la retransmissió de trucades telefòniques televisades des de Berlín a Leipzig, a 180 km de distància, per cable.[3]

AT&T va col·locar el primer cable coaxial portador entre Nova York i Philadelphia, amb estacions automàtiques de reforç de senyal cada 10 milles (16 km), i el 1937 va experimentar amb la transmissió d'imatges en moviment televisades per la línia. La NBC va demostrar una emissió de televisió interurbana l'1 de febrer de 1940, des de la seva estació a la ciutat de Nova York a una altra a Schenectady, Nova York mitjançant antenes de relé de General Electric, i va començar a transmetre alguns programes de manera irregular a Philadelphia i Schenectady el 1941. Bell Labs va fer demostracions de l'enllaç de televisió Nova York-Filadelfia el 1940 i el 1941. AT&T va utilitzar l'enllaç coaxial per transmetre la Convenció Nacional Republicana el juny de 1940 des de Philadelphia a la ciutat de Nova York, on es va televisar a uns quants centenars de receptors per la NBC per l'estació W2XBS (que va evolucionar a WNBC) i a Schenectady, Nova York a través de W2XB (que va evolucionar a WRGB) mitjançant un relé fora de l'aire des de l'estació de Nova York.[4] Les prioritats de la Segona Guerra Mundial van suspendre la fabricació d'equips de televisió i ràdio per a ús civil de l'1 d'abril de 1942 a l'1 d'octubre de 1945, tancant temporalment l'expansió de les xarxes de televisió. No obstant això, el 1944 un curtmetratge, Patrolling the Ether, es va emetre simultàniament per tres emissores com a experiment.

Xarxes de televisió en català

[modifica]

Les primeres emissions regulars en català de TVE Catalunya comencen a partir del 1964 i consisteixen en obres de teatre (Teatre Català, Lletres Catalanes), programes especials sobre festes i tradicions i divulgatius (Mare Nostrum). Aquests programes s'emetien en desconnexió per a Catalunya i les Illes Balears. Als anys 70 apareixen magazins com Miramar, Mirador i Nova Gent, es creen els centres de producció de TVE al País Valencià i a les Illes Balears i es comença a emetre diàriament en català.

El 1983 s'inaugura Televisió de Catalunya, i el 1985, un grup de radioaficionats de Sueca munta un petit repetidor i aconsegueix recollir el senyal de TV3 i és precintat pel Delegat del Govern espanyol, Eugeni Burriel (PSPV-PSOE).[5] El 1986 tot el País Valencià podia rebre TV3 gràcies als repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià.[6] TV3 també amplia les seves emissions a les Illes Balears, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. El 1989 es crea Canal 33, el segon canal de TVC.

El 1989 es crea Televisió Valenciana, que neix envoltada en polèmica, entre altres coses perquè començava a emetre per la mateixa freqüència que usava ACPV per al senyal de TVC. D'altra banda, el model lingüístic adoptat decep tothom: una gran part de la programació es fa sempre en castellà, com ara els films o coproduccions amb altres canals. El segon canal de la Televisió Valenciana va començar les emissions regulars la diada del 9 d'octubre de 1997 amb el nom de Notícies 9,[7] donant origen a interferències a l'emissió de TV3 a algunes comarques a mesura que anava implantant-se el segon canal.[8]

El 1995 es crea Andorra Televisió, el primer canal estatal d'Andorra, i es legalitzen les televisions locals i comarcals, que gradualment es fan lloc en el panorama televisiu català. El 1997 es crea Notícies 9, que passarà a dir-se Punt 2, i el 1999, neix la xarxa de televisió de la Diputació de Barcelona amb el nom de Xarxa de Televisions Locals, i el 2003 Comunicàlia, per aglutinar les incloses en el Consorci Local i Comarcal de Comunicació, nascuda en 1998 a partir de les Diputacions de Girona, Tarragona, Lleida, i diversos consells comarcals i ajuntaments.[9] Ambdues xarxes disposaven d'emissores de les Balears i el País Valenciá, Comunicàlia, una d'Andorra. Bona part de les televisions locals estaven afiliades a les dues xarxes.[10]

En 23 d'abril de 2001 va començar a emetre un canal de televisió privat de Catalunya, City TV[11] Als seus inicis va apostar per contractar presentadors catalans molt populars com Jordi González, Alfons Arús, Àngel Llàcer, Toni Clapés, Llucià Ferrer o Toni Soler, després conegut com Td8, i mmés tard, 8tv.

Fins al 2005, quan es crea IB3, no hi va haver televisió autonòmica a les Illes Balears. En un primera fase el model lingüístic adoptat per IB3 era també bilingüe amb una gran part de continguts en castellà, però amb el temps evolucionà cap a un model predominantment en català i amb alguns doblatges ja fets per TV3.

Referències

[modifica]
  1. «The era of the miniseries» (en anglès). Enciclopèdia Britpanica. [Consulta: 17 octubre 2021].
  2. Burns, R. W.. British Television: The Formative Years (en anglès). IET, 1986, p. 148. ISBN 0863410790. 
  3. «Television in Germany, Berlin, 1936» (en anglès). tvhistory.tv. Arxivat de l'original el 2020-02-05. [Consulta: 31 octubre 2021].
  4. «GOP Convention of 1940 in Philadelphia». UShistory.org llengua=anglès.
  5. 26 anys de traves per impedir a la societat valenciana poder veure TV3, ara.cat, 18 de novembre de 2011
  6. TV3 en territori hostil, El Punt Avui, 21 de febrer de 2011
  7. L'Estel de Mallorca-Número 356-1 de febrer de 1997
  8. TV3: de la interferència a la inexistència
  9. Guerrero-Solé i Besalú, 2009, p. 1.
  10. Guerrero-Solé i Besalú, 2009, p. 2-3.
  11. «Citytv inicia el lunes sus emisiones» (en castellà). elpais.com.