Xatt al-Arab
  | |||||
| Tipus | Riu i conca hidrogràfica | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| País de la conca | Iraq, Iran, Síria, Turquia, Aràbia Saudita i Kuwait | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Basra (Iraq) | ||||
| Final | |||||
| Localització | golf Pèrsic | ||||
| |||||
| Afluent | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 200 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 110.000.000 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 1.500 m³/s | ||||
El Xatt al-Arab (àrab: شط العرب, Xaṭṭ al-ʿArab, ‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (persa: اروندرود, Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris,[1] que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic. Aigües avall de la ciutat iraquiana de Bàssora forma la disputada frontera entre l'Iraq i l'Iran.
.PNG)
El Tractat d'Erzerum de 1847 entre Pèrsia i l'Imperi Otomà hi va reconèixer la sobirania turca però amb drets de navegació per als perses. Els desacords fronterers entre Pèrsia i els otomans van durar des del segle xvii fins al 1914, i després van continuar entre l'Iraq i l'Iran. El 1980, l'Iraq va envair l'Iran per aquesta qüestió, però en acabar la guerra el 1988 no es va produir cap modificació territorial.
Els ports principals són la ciutat iraquiana de Bàssora i les iranianes de Khorramxahr i Abadan.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xatt al-Arab |
- ↑ «Xatt al-Arab». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.