Xavier Corominas i Mainegre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Corominas i Mainegre
Biografia
Naixement14 gener 1951 (69 anys)
Salt (Gironès)
Escut de Salt.svg  Alcalde de Salt 

1991 – 1999
Activitat
OcupacióBatlle i polític
Modifica les dades a Wikidata

Xavier Corominas i Mainegre (Salt, 14 de gener de 1951). Alcalde de Salt entre els anys 1991 i 1999, en l'actualitat és conegut per ser un promotor de l'ús de la bicicleta.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'Antoni Corominas Casas i de Dolors Mainegre Fullà, nascuts a Palau Sacosta, Girona el 1912, i Vilobí d' Onyar el 1914, respectivament. És batejat a la Parròquia de Sant Cugat de Salt, on hi fa la primera i la segona comunió quan n'era rector el Dr. Sebastià Puig i Navarra.

Va estudiar a les Dominiques de Salt i més tard a les Escoles del Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) també a Salt. Al 1963 deixa la Salle per acabar el Comerç Administratiu a la Acadèmia "Virgen Maria" de Salt i a l'Acadèmia Mercuri de Girona ( Coquard ).

A partir dels 12 anys ajuda al seu pare que era carter a mitja jornada a repartir correspondència pels barris de Sant Cugat, Verge Maria i Disseminat de Salt. Als 14 anys comença la seva vida laboral a la Gestoria Izquierdo de Girona.

En el lleure entra a formar part de l' Agrupament Escolta Sant Cugat, a la patrulla dels Senglars essent els seus caps Narcís Casas Vilà i Martí Vilà. Els seus companys de patrulla, són en Vicenç Casas, en Guillem Terribas, entre d'altres. Més endavant és dels primers caps de Rangers de Salt, amb Martí Fita i Salvi Jacomet, fins als 17 anys.

Estudia, mentre treballa, Batxillerat Nocturn, fins al tercer Curs, a l'Instituto Nacional de Enseñanza Media de Girona. Es desplaça habitualment amb bicicleta.

Als 17 anys realitza el primer viatge fora de Catalunya amb el seu amic Vicenç Casas, fins a Andalusia, Extremadura i Madrid amb auto-stop.

Als 18 durant les vacances, fa el seu primer viatge en solitari al Nord d' Espanya, també amb auto-stop.

Política[modifica]

Comença a mantenir contactes amb moviments d'esquerra a la clandestinitat i va militar a Comissions Obreres i a Bandera Roja, fet pel qual va ser represaliat pel franquisme i condemnat a presó l'any 1974. S'hi va estar a la presó de Pont Major de Girona durant quinze mesos, del 14 de gener de 1974 fins a l'11 d'abril de 1975.

L'any 1976 participa en la primera expedició de 140 espanyols a la Xina on hi viatgen periodistes, estudiants, treballadors, etc.

Amb les primeres eleccions municipals de l'etapa democràtica (1979) i amb el poble de Salt annexionat a la ciutat de Girona, es presenta com a cap de llista per Girona per Comunistes de Catalunya, que era format per Bandera Roja, PSAN i altres. Van aconseguir el 3% dels vots i va ser escollit regidor.

El 1983, amb les primeres eleccions municipals després de la segregació de Salt de Girona, es va presentar per Nacionalistes d'Esquerra fent coalició amb el PSC. Van guanyar per majoria absoluta. L'alcalde seria Salvador Sunyer i Aimeric i Corominas assumiria la cartera de Governació, amb la qual gestionaria els traspassos de competències de Girona a Salt.

L'any 1991 es presenta a les eleccions per a l'alcaldia de Salt sota les sigles del PSC aconseguint l'alcaldia, que revalidaria 4 anys més tard. En les eleccions de 1999 perdria l'alcaldia en front de Jaume Torramadé.

Com a alcalde de Salt, va ser l'impulsor de la creació del Consorci de les Vies Verdes i es crea la ruta del carrilet de Girona a Olot.

Vida laboral[modifica]

Va ser conserge als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona. Va ser també Cap de Serveis de Seguretat Ciutadana a Roses i comercial en diverses empreses.

Bicicleta[modifica]

Per sant Xavier de l'any 1959 els seus pares li va regalar la seva primera bicicleta per anar a escola. Però no va ser fins que va ser alcalde que el seu amic Alfons Mateu el va convidar a pedalar i li va haver de deixar roba i i una BTT. Des de llavors que es va convertir en un defensor i promotor de l'ús de la bicicleta.

Notes[modifica]

  1. «"Ens van ben ensarronar amb la Transició"» (en català). El Punt Avui.

Entrevistes i articles[modifica]