Xavier Hurtado

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavier Hurtado
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Formació professionalUniversitat de Barcelona, New York University
Activitat
ArtVideo art
Obra
Obres destacables
Computación espontánea (1998-1999)

Xavier Hurtado (Barcelona, 1961) és un artista català que treballa el Vídeo art. Llicenciat en Belles arts per la Universitat de Barcelona (1986) i màster en arts per la New York University, la seva obra tracta especialment la crítica a la cultura global de la tecnologia, a partir del treball de la crisi de la identitat del subjecte, les noves mitologies de la globalització i la tematització de la diversitat cultural. A més, també ha tractat les diverses formes actuals d'exclusió que s'esdevenen en indrets com Barcelona o Bogotà i l'efecte que exerceixen sobre aquells que són exclosos i aquells que exclouen.[1]

Com a docent, ha exercit a Sud-amèrica, a la Universidad Nacional de Colombia, la Universidad de los Andes i la Universidad Pontificia Javeriana de Bogotà, i a Catalunya ha estat professor de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, l'Escola Eina i la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Computación espontánea[modifica]

La creació Computación espontánea va ser la protagonista de la segona entrega de la sèrie d'exposicions Singular Electrics, comissariada entre 1998 i 1999 per Tere Badia, Jorge Luis Marzo i Rosa Sánchez.[2] Mitjançant aquesta obra, Hurtado volia ironitzar sobre l'ús de la tecnologia en la creació artística i els seus efectes sobre el comportament humà.[2]

Instal·lada a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, l'obra consistia en una taula de despatx amb algunes cadires velles i dos ordinadors que es comuniquen mútuament entre ells, esdevenint éssers independents de la voluntat de l'usuari.[3] Els teclats funcionen automàticament, i amb imatges de pel·lícules i publicitat a les pantalles. En aquest cas, les màquines funcionen de manera aliena al visitant, i un cartell els avisa que la instal·lació no és interactiva, ironitzant sobre el plantejament que qualsevol obra artística que se serveix de les noves tecnologies ha de ser interactiva.[2][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Xavi Hurtado». Hamacaonline. [Consulta: 12 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Vidal, Jaume «Xavier Hurtado lanza en Espai 13 una mirada irónica sobre la relación entre la tecnología y el ser humano». El País, 18-01-1999 [Consulta: 13 abril 2013].
  3. «Xavier Hurtado. Computación espontánea». Espai 13. Fundació Miró. [Consulta: 13 abril 2013].
  4. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS