Xavier Leroux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXavier Leroux

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Velletri (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 96 48° 51′ 33″ N, 2° 23′ 55″ E / 48.85929°N,2.398653°E / 48.85929; 2.398653
Grave of Leroux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois i Jules Massenet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJules Mouquet, Robert Casadesus i Albert Wolff Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMeyrianne Héglon Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a4d57804-561d-44c1-9816-def2ebcbffb2 Lieder.net: 4826 Discogs: 1945407 IMSLP: Category:Leroux,_Xavier Find a Grave: 44171124 Modifica el valor a Wikidata

Xavier Leroux (Velletri, 11 d'octubre de 1863 - París, 2 de febrer de 1919) fou un compositor francès, marit de la reconeguda cantant Meyrianne Héglon (1867-1942).

Biografia[modifica]

Fill de Félix Leroux i Orsola Maria Attilia Breni. Félix Leroux va ser el cap de música de la 59th Line, que va participar en la campanya italiana. Va estar destinat a l'escola d'artilleria de Chalons, Vincennes i Tarbes abans de deixar l'exèrcit per ser director del "Tivoli-Vauxhall" a París.

Xavier Lereoux va ser alumne de Théodore Dubois i Jules Massenet al Conservatori de París. El 1885 va guanyar el 1r Premi de Roma amb la cantata Endymion. El 1886, es va fer amic de Claude Debussy a la Vil·la Mèdici.

A París, va ser professor d'harmonia al Conservatori a partir de 1896. A més, va dirigir la "Revue Musica". Va produir unes quantes obres de música sacra (sobretot una missa) i uns quants motets, però va ser la música de teatre la que li va proporcionar la seva major inspiració; va compondre música escènica (Les Perses d'Èsquil, Plutó d'Aristòfanes, La Sorcière de Sardou), després es va dedicar a l'òpera. La seva obra mestra (i el seu major èxit) és sens dubte Le Chemineau, del qual l'Opéra-Comique va fer cent sis representacions fins al 1945.

Entre els seus alumnes a classe d'harmonia hi havia Paul Paray, Roger Désormière, Eugène Bigot, Georges Dandelot, Albert Wolff, Henri Mulet i Louis Fourestier.

Tomba de Leroux, al cementiri del Père-Lachaise.

El 1910, vivia amb la seva dona Meyrianne Héglon al número 64, rue Cortambert (16è districte de París).[1] Va morir el 1919 a casa seva de l'avinguda Émile-Deschanel (7è districte de París),[2] i va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise (96a divisió).[3]

Premis[modifica]

  • 1885 : 1er Premi de Roma (cantata Endymion).
  • Cavaller de la Legió d'Honor

Obres[modifica]

Música d'escena
Òperes
Obres diverses
  • Hymne (1914) : «A aquells que van morir gloriosament per la Pàtria», cantat per Francisque Delmas als Invàlids l'1 de novembre de 1914. Poema de Victor Hugo.
  • Une simpe idèe (1900) Fantasia per a flauta, oboè i piano.

Referències[modifica]

  1. Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.
  2. «Paris archives» (en francès).
  3. «Paris archives» (en francès).
  4. «Bibliotheques specialisees Paris» (en francès). [Consulta: 28 febrer 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Sylvain Mikus, Autour de la jeunesse châlonnaise d'un grand musicien : Xavier Leroux et son père Félix (1876-1879), Études Marnaises publicat per la Societat d'Agricultura, Comerç, Ciències i Arts del Marne (SACSAM), t. CXXVII, 2012, pàg. 157-173.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Leroux
  • Recursos musicals-[1]
  • Mostra relativa al espectacle-[2](francès)
  • Mostra relativa als militars-[3](francès)
  • Mostra relativa a les Belles Arts-[4](francès)
  • Nota en un diccionari general o enciclopèdia-[5](alemany)