Xavier Vinader i Sánchez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2007 Xavier Vinader i Sánchez
Xavier Vinader 2012 (cropped).jpg
Xavier Vinader el 2012
Naixement 17 de febrer de 1947
Sabadell, Vallès Occidental
Mort 9 d'abril de 2015(2015-04-09) (als 68 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Diplomat en Periodisme
Ocupació periodista
Premis
Nom de ploma Xavier Vinader
Mitjans La Vanguardia
El Mundo
El Temps
Europa Press

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947[1] - Barcelona, 9 d'abril de 2015)[2] fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat,[3] i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressió.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar als Claretians de Sabadell, on va tenir Pere Casaldàliga de professor.[5] A partir de 1965 col·laborà en revistes sabadellenques com Can Oriach i TS i presentà un programa a Radio Juventud de Sabadell.[6] El 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de Gaceta Universitaria i entra de redactor al Diario de Sabadell.[6]

Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán.[7][6] El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.[6] L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.[6] El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.[1][6] Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya.[1]

Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.[1] Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres.[6] Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.[6] El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola.[6] Tot i ingressar a la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.[6]

El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme.[1] Aquest fet va generar una campanya de suport arreu d'Espanya, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.[1]

Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.[1] Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.[6] Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina.[1] El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.[6] El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.[1] Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia.[6]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació diversa per articles i reportatges que va publicar a Interviú, reculls de premsa, fotografies, material per articles i reportatges, l'arxiu Fuerza Nueva, l'arxiu CEDADE i l'arxiu Reporters sense Fronteres.

Obres[modifica | modifica el codi]

És autor de llibres i articles sobre el món policial:

  • López Raimundo, lluita d'avui per un demà més lliure (1976). Juntament amb José Martí Gómez - Josep Ramoneda. Barcelona: Laia, 1976, 142 p.[8]
  • Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política[7]
  • Operación Lobo: memorias de un infiltrado en ETA (1999)[9]
  • Quan els obrers van ser els amos (2012), basat en la seva cobertura de la vaga general obrera de Sabadell del febrer de 1976[6]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4] El 2 de novembre de 2011 va rebre la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Periodístic en reconeixement al seu compromís com a ciutadà i per la lluita pel dret a la llibertat d’expressió.[10]

Sabadell homenatja Xavier Vinader el 17 de febrer de 2017, coincidint amb la commemoració dels 40 anys de la vaga general de 1976 a Sabadell i del 70è aniversari del naixement del periodista. Ho fa presentant un grafit a la paret del Centre Cívic de Sant Oleguer i amb una taula rodona amb els periodistes David Fernández i Jordi Borràs, moderada per Mònica Terribas.[11] Dos dies abans d'inaugurar-lo, el grafit va rebre un atac feixista i dos dels cinc autors van ser detinguts immediatament.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Xavier Vinader i Sánchez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «“L’Estat mai ha vist l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora”». Directa. [Consulta: 9 abril 2015].
  3. Cardús i Cardellach, Pere. «Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d'uniforme no pot arribar'». VilaWeb, 27-02-2012. [Consulta: 27 març 2012].
  4. 4,0 4,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007
  5. Castellví Roca, Albert «Adéu a un referent del periodisme d’investigació». Ara, 10-04-2015, pàg. 52.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 «Amb V de Vinader». A: Anuari Mèdia.cat. Pol·len, 2015, pp. 34 – 35. ISBN 978-84-86469-83-2. 
  7. 7,0 7,1 «Xavier Vinader, medalla de Sabadell al Mèrit Periodístic». La Xarxa. [Consulta: 9 abril 2015].
  8. http://www.iberlibro.com/servlet/BookDetailsPL?bi=8074224787&searchurl=sts%3Dt%26an%3DXavier+Vinader
  9. Operación lobo: memorias de un infiltrado en ETA a Bookfinder.com
  10. «Sabadell concedeix la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic aXavier Vinader Sánchez». Casa Amèrica Catalunya. [Consulta: 9 abril 2015].
  11. «Sabadell retrà un homenatge a Xavier Vinader». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 febrer 2017].
  12. «Dos detinguts per fer pintades feixistes al mural dedicat a Xavier Vinader a Sabadell». NacioSabadell.cat, 16-02-2017. [Consulta: 16 febrer 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Costa Fernández: L'imprudent Xavier Vinader. Sabadell: 22/11/1981. La Veu de la Ciutat, pàgina 6.
  • Pere Font Grasa: Semblança de Xavier Vinader. Sabadell: 2007. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 163, pàgina 141.
  • Manuel Costa Fernández: L'increïble Xavier Vinader. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgina 17.
  • Jaume Busqué i Barceló: La meva amistat amb en Xavier Vinader. Sabadell: 2010. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 177, pàgines 15 a 19.
  • Montanyà, Xavier. El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2015. ISBN 978-84-9809-342-1. 
  • Documentació diversa de Xavier Vinader 1938-1993. Barcelona : CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Vinader i Sánchez Modifica l'enllaç a Wikidata