Xavier Vinader i Sánchez

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:46, 17 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2007 Xavier Vinader i Sánchez
Xavier Vinader 2012 (cropped).jpg
Xavier Vinader el 2012
Biografia
Naixement17 de febrer de 1947
Sabadell, Vallès Occidental
Mort9 d'abril de 2015(2015-04-09) (als 68 anys)
Barcelona, Barcelonès
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
President Reporters Sense Fronteres
1990 – 1993 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Formació professionalDiplomat en Periodisme
FormacióEscola Oficial de Periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicacióLa Vanguardia
El Mundo
El Temps
Europa Press
Nom de plomaXavier Vinader
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm2604678 Modifica el valor a Wikidata

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947[1] - Barcelona, 9 d'abril de 2015)[2] fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat,[3] i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressió.[4]

Biografia

Va estudiar als Claretians de Sabadell, on va tenir Pere Casaldàliga de professor.[5] A partir de 1965 col·laborà en revistes sabadellenques com Can Oriach i TS i presentà un programa a Radio Juventud de Sabadell.[6] El 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de Gaceta Universitaria i entra de redactor al Diario de Sabadell.[6]

Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán.[7][6] El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.[6] L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.[6] El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.[1][6] Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya.[1]

Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.[1] Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres.[6] Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.[6] El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola.[6] Tot i ingressara la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.[6]

El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme.[1] Aquest fet va generar una campanya de suport arreu d'Espanya, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.[1]

Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.[1] Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.[6] Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina.[1] El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.[6] El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.[1] Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia.[6]

Obres

És autor de llibres i articles sobre el món policial:

  • López Raimundo, lluita d'avui per un demà més lliure (1976). Juntament amb José Martí Gómez - Josep Ramoneda. Barcelona: Laia, 1976, 142 p.[8]
  • Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política[7]
  • Operación Lobo: memorias de un infiltrado en ETA (1999)[9]
  • Quan els obrers van ser els amos (2012), basat en la seva cobertura de la vaga general obrera de Sabadell del febrer de 1976[6]

Premis i reconeixements

El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4] El 2 de novembre de 2011 va rebre la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Periodístic en reconeixement al seu compromís com a ciutadà i per la lluita pel dret a la llibertat d’expressió.[10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Xavier Vinader i Sánchez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «“L’Estat mai ha vist l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora”». Directa. [Consulta: 9 abril 2015].
  3. ↑ Cardús i Cardellach, Pere. «Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d'uniforme no pot arribar'». VilaWeb, 27-02-2012. [Consulta: 27 març 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007
  5. ↑ Castellví Roca, Albert «Adéu a un referent del periodisme d’investigació». Ara, 10-04-2015, pàg. 52.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 «Amb V de Vinader». A: Anuari Mèdia.cat. Pol·len, 2015, pp. 34 – 35. ISBN 978-84-86469-83-2. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «Xavier Vinader, medalla de Sabadell al Mèrit Periodístic». La Xarxa. [Consulta: 9 abril 2015].
  8. ↑ http://www.iberlibro.com/servlet/BookDetailsPL?bi=8074224787&searchurl=sts%3Dt%26an%3DXavier+Vinader
  9. ↑ Operación lobo: memorias de un infiltrado en ETA a Bookfinder.com
  10. ↑ «Sabadell concedeix la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic aXavier Vinader Sánchez». Casa Amèrica Catalunya. [Consulta: 9 abril 2015].

Bibliografia

  • Manuel Costa Fernández: L'imprudent Xavier Vinader. Sabadell: 22/11/1981. La Veu de la Ciutat, pàgina 6.
  • Pere Font Grasa: Semblança de Xavier Vinader. Sabadell: 2007. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 163, pàgina 141.
  • Manuel Costa Fernández: L'increïble Xavier Vinader. Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgina 17.
  • Jaume Busqué i Barceló: La meva amistat amb en Xavier Vinader. Sabadell: 2010. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 177, pàgines 15 a 19.
  • Montanyà, Xavier. El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2015. ISBN 978-84-9809-342-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Vinader i Sánchez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Vinader_i_Sánchez&oldid=17628601»