Xavier de Godó i Muntanyola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1941 Barcelona |
| Vicepresident La Caixa | |
| febrer 2025 – ← Juan José López Burniol | |
| Comtat de Godó | |
| 1988 – ← Carles Godó i Valls | |
| President Grup Godó | |
| 1987 – 2025 – Carles Godó i Valls → | |
| Vicepresident Fundació Comte de Barcelona | |
| 1986 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Comtat de Godó |
| Fills | Carles Godó i Valls |
| Pare | Carles de Godó i Valls |
| Premis | |
| |
Xavier de Godó i Muntanyola (castellà: Javier Godó Muntañola) (Barcelona, 13 de desembre de 1941),[1] III comte de Godó, és un empresari barceloní, editor i president del Grup Godó, el primer holding de comunicació de Catalunya, que inclou els diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, els canals de ràdio RAC 1 i RAC 105 i els canals de televisió 8tv, Barça TV i RAC 105 TV, entre altres mitjans.
Biografia
[modifica]Fill de Carles de Godó i Valls, segon comte de Godó, i de Montserrat Muntanyola i Trinxet, es convertí en l'hereu del grup de comunicació familiar, després de la mort dels seus germans grans Enric, atropellat per un vehicle el 1958[2] i el primogènit Carlos, mort en accident d'aviació el 1962.[3] El 1969 fou nomenat gerent de La Vanguardia, i el 1987 succeí el seu pare al capdavant de les empreses familiars.
A la dècada del 1980 presidí, com a accionista majoritari, la cadena Antena 3 Radio i a final de la dècada la societat Antena 3 Televisió, que tenia com a màxima accionista La Vanguardia, fins que el 17 de juny del 1992 dimití en favor del nou accionista majoritari Antonio Asensio al capdavant del Grupo Zeta. Va rebre ofertes de Jesús de Polanco i de Mario Conde per a vendre La Vanguardia, que va rebutjar.[4]
És president del Grupo Godó, president-editor de La Vanguardia, president d'El Mundo Deportivo i vicepresident d'Unión Radio, de la Fundació Comte de Barcelona, de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País[5] i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Ha sigut conseller del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), conseller de Port Aventura, membre del patronat de la Universitat Ramon Llull.
A l'entorn de La Caixa ha ocupat diversos càrrecs. Entre 2005 i 2014 fou membre del consell d'administració de Criteria CaixaCorp, ha sigut membre del comitè executiu i vicepresident tercer de La Caixa, patró de la Fundació La Caixa i conseller de CaixaBank.[6] Des de juny de 2014 és membre del patronat de la Fundació Bancària La Caixa (accionista única de Criteria i al seu torn amb el control del 65% de CaixaBank)[7] i des de febrer del 2025 vicepresident de la Fundació.[8] Forma part del Fòrum Pont Aeri.[9]
Estigué casat amb Maria Antonia Valls Klein, amb qui tingueren dos fills, Carles i Anna.[4][10] El 2001 es va casar en segones noces amb Marisa Falcó Couchoud.[11]
Premis i reconeixements
[modifica]El 1991, Xavier de Godó rebé la medalla d'or de l'Institut Espanyol de Nova York.[12] El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a editor i el seu paper en el mecenatge cultural.
L'11 de juliol del 2008 va rebre la distinció de Gran d'Espanya, atorgada pel rei Joan Carles I per la seva fidelitat a la Corona i la seva defensa de les llibertats democràtiques.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «Xavier de Godó i Muntanyola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Eco en la prensa de la tragedia barcelonesa». La Vanguardia, 29-06-1958, p. 7.
- ↑ «Trágico Accidente de aviación en Carmona». La Vanguardia, 12-10-1962, p. 1.
- 1 2 Rahola, Pilar «Javier Godó: "El ADN de 'La Vanguardia' es catalán"». La Vanguardia, 02-05-2011.
- ↑ «Membres de la Junta de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País». Arxivat de l'original el 2010-03-04.
- ↑ «Els diaris són dels bancs...». Cafè amb llet, núm. 1, p. 2.
- ↑ «L'editor continuarà a la Fundació Bancària». Diari Ara, 01-07-2014, p. 23.
- ↑ «La Fundación La Caixa nombra a Javier Godó nuevo vicepresidente». Cinco Días, 13-02-2025.
- ↑ Font, Marc. «Els ‘lobbies' econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-2014.
- ↑ Mongolia. Papel mojado. Debate, 2013, p. 94. ISBN 978-84-9992-306-2.
- ↑ «Numerosos invitados en la boda del conde de Godó y Marisa Falcó, que se celebró en privado». Hola!, núm. 2869, juny 2001. Arxivat de l'original el 21-09-2008.
- ↑ «Gold Medal Gala». Spanish Institute. Arxivat de l'original el 2021-01-30.
- ↑ «REAL DECRETO 1173/2008, de 11 de julio, por el que se otorga la dignidad de Grande de España para unir al título de Conde de Godó a don Javier de Godó y Muntañola». BOE, 12-07-2008, p. 30717.
- ↑ «El Rey hace a Javier Godó grande de España». El País [Madrid], 16-07-2008.