Xenia (Grècia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Júpiter i Mercuri a casa de Filemó i Baucis, de Peter Paul Rubens. Quadre sobre la història de Filemó i Baucis.

Als temps de la Grècia antiga la xenia era un contracte d'hospitalitat que feien els caps o cabdills amb els reis. Els contraents escrivien els seus noms en una tauleta de metall o d'ivori, el trencaven per la meitat i en guardaven una part cadascú.

Quan un cap, portador d'aquesta tauleta, reclamava l'hospitalitat o un simple servei, obtenia immediatament el que demanava. Més endavant, els ciutadans de les polis feren aliances anàlogues a aquesta, esdevenint així un recurs per als casos de guerra o de proscripció. A moltes ciutats de Grècia hi hagué oficials o magistrats (proxens encarregats de fer complir els deures de l'hospitalitat envers els habitants d'una altra ciutat amb la qual havien contractat xenia); aquests proxens rebien a casa seva els estrangers, els atenien i jutjaven els seus litigis. Les seves funcions tenien gran analogia amb la dels cònsols romans.

La paraula xenia es troba ja a papirs del segle iii aC en el sentit de presents oferts amb l'ocasió de la visita d'un rei o d'un alt funcionari i a l'època romana té el significat precís de presents fets o enviats oficials. A l'època de l'Imperi Romà en particular, la xenia era molt usual a la vida privada; canvià lleugerament de sentit en llatinitzar-se i designà els regals o presents oferts als convidats al final d'un àpat de cerimònia.

Epí xenia[modifica]

A Grècia la paraula xenia s'emprava especialment en l'expressió epí xenia per designar la invitació a un àpat oficial i en aquest sentit molt relacionat a l'Àtica. A Atenes, com a la major part de les ciutats gregues, els banquets oficials se celebraven al pritaneu, llar de la ciutat. A Creta i a Esparta es troben invitacions a les sissíties, als banquets en comú dels ciutadans. L'expressió epí xenia estava reservada als hostes estrangers: a Atenes es distingien la xenia del deipnon, que s'aplicava als atenesos. La xenia era oferta gairebé sempre per l'Estat.

Altres usos[modifica]

La paraula xenia tenia, a més a més, una altra accepció: designava els regals fets als hostes per tal de renovar l'amistat i el dret d'hospitalitat. Així doncs, quan un ric rebia la visita d'un amic, li feia un regal i el preferit li'n corresponia amb un altre. Els romans, arran de la conquesta de Grècia, aplicaren el nom de xenia a les antigues estrenes de les Saturnals i després als regals que els clients feien als advocats. A l'època del Baix Imperi eren els regals que, d'acord amb el costum asiàtic, es feien als governants.

Bibliografia[modifica]

  • F. Poland, De legationibus Graecorum publicis (Lepipzig, 1885)
  • P. Boesch, Theoros, Untersuchung zur Epangelie griechister Feste (Berlín, 1908)
  • W. Larfeñd, Handbuch der griech. Epigraphik (Leipzig, 1902 i 1907)
  • Roussel, a Revue des Études Grecques (XXVII, 1914)