Xenute
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 348 (Gregorià)  Egipte | ||
| Mort | 466 (Gregorià) (117/118 anys) Sohag | ||
| Abat | |||
| 383 – | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Egipcis | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | White Monastery (en)  | ||
| Ocupació | escriptor, religiós | ||
| Període | Baix Imperi Romà | ||
| Alumnes | Besa, Abbot of Athripe (en) | ||
| Enaltiment | |||
Xenute el Gran o Xenute l'Arximandrita fou un important monjo egipci dels segles IV i V. Va ser l'abat del Monestir Blanc a Egipte. És considerat sant per les esglésies ortodoxes orientals, especialment per l'Església Ortodoxa Copta, que el considera pare de la seva Església.[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer vers la meitat del segle IV[3] (la data 348 dC, sovint esmentada però no universalment acceptada, es basa en una inscripció del seu monestir, que data del segle XII o XIII)[4] i els autors antics coincideixen en dir que va morir amb 118 anys vers el 451/466.
Es va fer monjo vers el 370 per mediació del seu oncle Pigol, que havia fundat l'anomenat Monestir Blanc d'Athribis, i a la mort del seu oncle al voltant de l'any 385 dC, es va convertir en el pare del Monestir Blanc a l'Alt Egipte.[5]
Sovint s'ha assumit que Shenoute va ser el successor immediat del fundador del Monestir Blanc, Pacol. Tanmateix, la reconstrucció del corpus literari de Shenoute va permetre adonar-se que Pacol va morir a la dècada del 370 i que després va ser succeït no per Shenoute sinó per un altre pare, Eboh, i que una crisi espiritual durant el mandat d'Eboh com a cap del Monestir Blanc, una crisi que sembla haver implicat el pecat carnal, va permetre a Shenoute assolir prominència i convertir-se en el successor immediat d'Eboh.[6]
La seva vida ha estat relatada en diverses biografies. Fou un destacat escriptor en llengua copta. Va regular la vida monàstica i al Monestir Blanc i els seus monestirs subsidiaris van arribar a viure-hi vora dos mil monjos, que vivien dos en cada cel·la.
Edicions de la seva obra
[modifica]- Kosack, Wolfgang. Schenute von Atripe "De judicio finale". Papyruskodex 63000.IV im Museo Egizio di Torino. Einleitung, Textbearbeitung und Übersetzung herausgegeben von Wolfgang Kosack. Berlín: Christoph Brunner, 2013. ISBN 978-3-9524018-5-9.
- Kosack, Wolfgang. Shenoute of Atripe "De vita christiana": M 604 Pierpont-Morgan-Library New York/Ms. OR 12689 British-Library/London and Ms. Clarendon Press b. 4, Frg. Bodleian-Library/Oxford. Introduction, edition of the text and translation into German by Wolfgang Kosack. Basilea: Christoph Brunner, 2013. ISBN 978-3-906206-00-4.
Referències
[modifica]- ↑ «Selected Discourses of Shenoute the Great: Community, Theology, and Social Conflict in Late Antique Egypt 9781107022560, 9781107606678, 2015020778» (en anglès). dokumen.pub. [Consulta: 16 abril 2026].
- ↑ «Selected Discourses of Shenoute the Great».
- ↑ Emmel (2004), p.6
- ↑ Emmel (2004), p. 12
- ↑ Emmel (2004), p. 7
- ↑ Emmel (2004), p. 9–10 and p. 558-564
Bibliografia
[modifica]- Emmel, Stephen. Shenoute’s Literary Corpus. 2 vols. Corpus Scriptorum Christianorum Orientalium, vols. 599–600 (= Subsidia, vols. 111–112). Leuven: Peeters, 2004. [With an extensive bibliography on Shenoute up to 2004.]