Xeròfit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xeròfites)

Un xeròfit (del grec: xero, 'sec'; phyto 'planta') és una planta que pot sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement.[1] Plantes com els cactus i altres plantes suculentes es troben als deserts i semideserts, però d'altres xeròfites com ara les bromeliàcies es troben en les selves plujoses però en certs nínxols ecològics on no hi ha gaire aigua (plantes epífites, per exemple). Les plantes que viuen en zones de clima àrtic i subàrtic amb permagel també en tenen adaptacions.[2]

Cereus peruvianus
Euphorbia virosa

El xeromorfisme és la morfologia resultant de les adaptacions a la baixa disponibilitat d'aigua.

Taula de mecanismes xerofítics[modifica]

Mecanisme Adaptació Exemple
Limitació de la pèrdua d'aigua estomes cerosos Opuntia
pocs estomes
estomes enfonsats Pi
estomes oberts de nit Planta del te
fotosintesi del tipus CAM Cactus
Grans pèls a la superfície Bromeliàcies
Fulles corbades Espart
Emmagatzematge d'aigua Fulles suculentes Bryophyllum
Plantes suculentes Eufòrbia
Tuber carnós Raphionacme
Captació de l'aigua arrels profundes Acacia,"prosopis"
Una capa freàtica pròxima Nerium oleander
Absorció de la humitat ambiental pels tricomes Tillandsia

Referències[modifica]

  1. «xeròfit». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 desembre 2022].
  2. Taylor, D. J.. Biological science 1 & 2. 3a edició. Cambridge: Cambridge University Press, 1997. ISBN 0-521-56178-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeròfit