Xeresa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXeresa
Escut de Xeresa
Escut de Xeresa
Marjal xeresa2.JPG
Part alta de la marjal de Xeresa transformada en cultius de taronger.
Al fons, els vessants marítims del massís del Mondúber.

Localització
Localització de Xeresa respecte del País Valencià.png
39° 00′ 33″ N, 0° 13′ 05″ O / 39.009166666667°N,0.21805555555556°O / 39.009166666667; -0.21805555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Safor
Municipis 1
Població
Total 2.197 (2016)
• Densitat 129,24 hab/km²
Gentilici Xereser/a
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 17 km²
Altitud 30 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Organització i govern
• Alcalde Tomàs Ferrandis Moscardó
Indicatius
Codi postal 46790
Codi INE 46146
Codi ARGOS 46146
Altres dades
Agermanament Frontonh, (França)

Web www.xeresa.es
Modifica dades a Wikidata

Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

La seua activitat econòmica se centra sobretot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúber (841 m. d'altitud).

Part baixa de la marjal de Xeresa, conservada i amb protecció legal. Al fons, edificacions de la Platja de Xeraco, a la partida de les Marines.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la Safor. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Mondúber, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos Ibèric i Bètic. Les formacions càrstiques són nombroses i significatives.

El terme de Xeresa fita amb Simat, Benifairó de la Valldigna i Xeraco per Tramuntana. Fita amb Barx per Ponent, i amb Gandia pel Migjorn i per Llevant. L'accés al casc urbà més directe és per carretera -N332- o per autopista -AP7-. Sent aquesta una de les dos eixides de l'autopista a la comarca de la Safor.

Història[modifica | modifica el codi]

En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en Jaume I a Jaume Palau, passant després a la família Almúnia, fins que va ser comprada pel Ducat de Gandia en 1487. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins al 1535 per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà Xeresa. El 1609 la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsió dels moriscos. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se després. Entre 1953 i 1957 es va procedir a l'arranjament i cobriment del barranc de Xeresa al seu pas pel nucli urbà.[1]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any 1909. El Club d'Esports de Muntanya CEM Corresendes de Xeresa. El grup de balls populars El racó de la Ferradura. La penya de dolçaina i tabal La Penya roja. El Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa, té una trajectòria d'estudi i divulgació de les cavitats naturals i senders de la Safor i més enllà. Centre d’Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L’associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.

Economia[modifica | modifica el codi]

El predomini del sector agrícola ja no és tan important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Xeresa, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Coalició Compromís Tomàs Ferrandis Moscardó 890 7 61,85%
Partit Popular Rosa Maria Cardona Aparisi 382 3 26,55%
Partit Socialista del País Valencià José Moscardó Bou 143 1 9,94%
Vot en blanc 24 - 1,67%
Vot nul 30 - 2,04%
Total 1.469 11 83,42%


Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Peiró AV 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Peiró PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicent Moscardó PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicent Moscardó PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Cipriano Fluixà Castelló UV 17/06/1995
1999 - 2003 Cipriano Fluixà Castelló Grup mixt 03/07/1999
2003 - 2007

Cipriano Fluixà Castelló
José Ferragud Bou
Rosa Maria Cardona

PP 14/06/2003
2007 - 2011 Tomàs Ferrandis i Moscardó BLOC 16/06/2007
2011 - 2015 Tomàs Ferrandis i Moscardó BLOC-Compromís 11/06/2011
Des del 2015 Tomàs Ferrandis i Moscardó Compromís 13/06/2015

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Obres al Barranc (2)». La Cisterna n.6, juliol 2001. [Consulta: 8 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeresa Modifica l'enllaç a Wikidata