Xeroftàlmia
| Tipus | degeneració conjuntival, síndrome de l'ull sec i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | E50.7 i H04.12 |
| CIM-9 | 375.15 |
| CIAP | T91 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0151687 |
| DiseasesDB | 34035 |
| MedlinePlus | 000426 |
| Patient UK | dry-eyes |
| MeSH | D014985 |
| UMLS CUI | C0043349 |
| DOID | DOID:10138 |
La xeroftàlmia és una malaltia dels ulls caracteritzada per sequedat persistent, rugositat i vermellor de la conjuntiva i opacitat de la còrnia.[1] El terme procedeix del grec ξηρός, xeros (sec)+οφθαλμός, ophthalmós (ull).[2]
És el nom genèric del símptoma, que pot ser degut, entre altres causes, a una disminució de la funció de les glàndules lacrimals; HI ha altres malalties més específiques que causen l'ull sec com per exemple la queratoconjuntivitis seca[3]
Causes[modifica]
Múltiples causes poden generar la xeroftàlmia. És més freqüent en adults grans. A continuació s'enuncien algunes malalties que la provoquen.
- La malnutrició, i particularment deficiència de vitamina A.[4]
- Síndrome de Sjögren[5]
- Artritis reumatoide i altres malalties reumatològiques
- Cremades químiques o tèrmiques
- Fàrmacs com atenolol, clorfeniramina, hidroclorotiazida, isotretinoïna, ketorolac, ketotifè, levocabastina, levofloxacina, oxibutinina, tolterodina
Símptomes[modifica]
Amb el transcurs de la malaltia ocorre un engrossiment de la còrnia i disminució de l'agudesa visual. Altres símptomas de la xeroftàlmia són coïssor, sensació de cos estrany, picor o pruïja, lleganyes i enrogiment conjuntival.
Diagnòstic[modifica]
Per diagnosticar l'absència de lacrimació es realitza una prova de Schirmer, que consisteix a penjar una tira de paper assecant del parpella inferior i observar quanta longitud del paper es xopa de llàgrimes.
Tractament[modifica]
El tractament ha de ser el de la malaltia de base que el causa. Els corticoides poden ser eficaços en la fase inicial. Quan es demostri deficiència de vitamina A s'administra en suplements vitamínics. La pilocarpina és un fàrmac que augmenta la producció lacrimal. Alguns preparats (llàgrimes artificials) per al tractament simptomàtoc consisteixen en solucions de hipromelosa i gels de carbòmer, que s'apliquen sobre la conjuntiva.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeroftàlmia |
- ↑ «Xeroftàlmia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Divry s New English-Greek and Greek-English Dictionary. D. C. Divry, Inc New York. 1983.
- ↑ Auguste Theodor Vidal de Cassis. Tractat de patologia externa i medicina operatòria. Llibreria de la Senyora vídua de Calleja i fills, 1843, p. 88 - [Consulta: 12 maig 2012].
- ↑ Miquel Tuson, «Pigments, grantoes i optogramas: una història sobre les bases moleculars de la visió», Omnis cellula, Institut d'Estudis Catalans, maig 2004, pàgines 49-50
- ↑ Maria Àngels Pallàs, «Resum dietoterapia i nutrició en el Sindrome de Sjögren - Presentació de la malaltia»[Enllaç no actiu], Associació Catalana del Sindrome de Sjögren Arxivat 2013-07-24 a Wayback Machine., [consulta 10 de setembre de 2013]