Xibòlet

De Viquipèdia
«Digueu 'Tchoupitoulas' o foteu el camp»: un habitant de Nova Orleans utilitza el nom del carrer Tchoupitoulas com a xibòlet per titllar els partidaris de l'enderroc d'una estàtua de Robert E. Lee de forasters.

Un xibòlet (oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/) és un mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú.[1] La incapacitat de pronunciar correctament un xibòlet identifica una persona com a foraster.

El mot català «setze» conté l'africada alveolar sonora ([d͡z]), un fonema absent en algunes llengües veïnes com el castellà; segons Joan Amades, «és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep [sic.].»[2]

Origen[modifica]

De l’hebreu שיבולת (šibbṓleṯ), 'espiga'. El mot prové d'una història del Llibre dels Jutges, segons el qual els habitants de Galaad van vèncer els invasors efraïmites i van ocupar els guals del riu Jordà per tallar el pas als supervivents. Als que volguessin travessar el riu, l'obligaven a dir «xibòlet»; qualsevol que digués «sibòlet» (pronunciant la lletra xin com a alveolar /s/ en lloc de postalveolar /ʃ/, com ho féien els efraïmites) era degollat.

« Jeftè va mobilitzar llavors tots els homes de Galaad i atacà els efraïmites. Els galaadites van derrotar els efraïmites, que els acusaven d'haver desertat d'Efraïm per passar-se a Manassès. Els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven: «Ets d'Efraïm?» Si contestava que no, li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites. »
[3]

Exemples[modifica]

Segons la llegenda, durant la Revolta dels Segadors s'utilitzava el conegut embarbussament «setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat» per distingit entre catalans i castellans.[4][5][6]

Una altra llegenda explica que durant la Guerra del Francès, els Miquelets empordanesos obligaven els captius a pronunciar la paraula «màrfega». Qualsevol que el pronunciés com a paraula aguda, a l'estil dels francesos, era tirat per un penya-segat a prop de Colera conegut com el Salt dels Gavatxos.[4][7]

Els autòctons de Berga pronuncien el nom de la ciutat amb [e] tancada; aquells que la pronuncien amb la [ɛ] oberta són identificats com a forasters i són subjectes de mofa.[8]

Els habitants del pla de Tarragona que conserven la distinció b/v utilitzen la frase «beu vi bo de Valls» com a xibòlet.[9]

Referències[modifica]

  1. «Xitgoleps, zidgolep o xibòlet». Víctor Pàmies i Riudor, 09-05-2008. [Consulta: 14 juny 2021].
  2. Amades, Joan. Números Maravellosos. 1982. Selecta, 1930, p. 214-216. 
  3. «Jt 12,4-6 - BIBLIJA.net - La Bíblia a Internet». [Consulta: 14 juny 2021].
  4. 4,0 4,1 Pujadó, Judit. «Llegendes», 23-09-2017. [Consulta: 14 juny 2021].
  5. Vicent, Manuel «Setze jutges» (en castellà). El País [Madrid], 23-03-1996. ISSN: 1134-6582.
  6. «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat» (en castellà), 22-01-2020. [Consulta: 14 juny 2021].
  7. Rodó i Rodà, Jordi. Tres històries de Colera arran de mar, 09-2011, p. 7-38. 
  8. Redacció. «El nou nomenclàtor de topònims inclou per primera vegada la transcripció fonètica dels municipis catalans», 26-02-2010. [Consulta: 14 juny 2021].
  9. «Paremiologia Catalana». Antoni Gimeno. [Consulta: 14 juny 2021].