Xipe Tòtec
  | |
| Tipus | déu deïtat asteca deïtat associada a la resurrecció |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Ometéotl |
| Germans | Tezcatlipōca, Quetzalcòatl i Huitzilopochtli |
Xipe Tòtec[1] o Xipe Tótec[2] (en asteca "nostre senyor l'escorxat"[3]) fou un déu a diverses mitologies americanes: la mitologia asteca, la yopi i la zapoteca.[4][5] El seu origen es troba al territori dels yopi, Guerrero.[5] Per la relació propera entre els yopi i els zapoteca el déu tenia relació amb les creences d'aquests últims. Més tard fou adoptat pels asteques.[6]
Cultura asteca
[modifica]A la mitologia asteca les regions del món (els quatre punts cardinals) eren repartits entre quatre germans fills d'una parella ancestral, considerats el grup de déus més importants: (Huitzilopotxtli, déu del sud; Tezcatlipoca, déu del nord; Quetzalcòatl, déu de l'oest; i Xipe Tòtec, el déu de l'est). A més era déu de la dacsa, patró dels artesans, estava associat amb la plutja[7] i era déu de l'agricultura i del vent de l'oest. Segons els mites asteques fou escorxat viu com a la dacsa.[4] Quant al seu aspecte vestia una pell humana com a màscara[7][4] i anava armat amb una llança o una destral.[8] El rol de Xipe Tòtec era de víctima, rol compartit amb Quetzalcòatl.[9]
Xipe Tòtec era el patró dels treballadors de l'or i la plata.[10]
El festival Tlacaxipehualiztli es realitzava en honor de Xipe Tòtec i a Huitzilopotxtli. Representava la subordinació del déu de l'est respecte el déu del sud.[11] Es cantava el seu himne[12]:[13] Xippe ycuic, totec. Yoallavama[14] (traduït del nàhuatl: Nostre senyor l'escorxat (el bevedor nocturn). Sa cançó[15]).
A la religió tardana asteca les identificacions dels déus es creuaven causant que Xipe Tòtec es convertira en un dels quatre Tezcatlipoca: el Tezcatlipoca Roig.[12]
Representacions
[modifica]Al jaciment arqueològic de Xolalpan, a Teotihuacan, es descobrí el 1932 una estàtua que el representa.[3]
Al Còdex Borgia hi apareix representat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Guillén, Orlando. «Doce poetas catalanes del siglo XX» (en castellà). Revista Le Prosa 4, 10-06-2016. [Consulta: 3 octubre 2025]. «El mar s'identifica amb el verb i l'eternitat, i culmina en una visió de l'Escorxat Blau, és a dir, Xipe Tòtec, símbol, a la vegada, tràgic i de retorn, que ofereix la seva immensa pell lluminosa a la terra a fi que aquesta pugui realitzar les seves metamorfosis.»
- ↑ «Xipe Tótec | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Scott, 1993, p. 1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Xipe Totec». A: Diccionario de las Religiones. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 430. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ 5,0 5,1 Scott, 1993, p. 1-2.
- ↑ Scott, 1993, p. 2.
- ↑ 7,0 7,1 Ingham, 1984, p. 383.
- ↑ Ingham, 1984, p. 392.
- ↑ Ingham, 1984, p. 389.
- ↑ Ingham, 1984, p. 390.
- ↑ Ingham, 1984, p. 388.
- ↑ 12,0 12,1 Barlow, 1963, p. 187.
- ↑ Ingham, 1984, p. 387.
- ↑ Barlow, 1963, p. 185.
- ↑ Barlow, 1963, p. 186.
Bibliografia
[modifica]- Scott, Sue. Teotihuacán Mazapan figurines and the Xipe Totec statue : a link between the Basin of Mexico and the Valley of Oaxaca. Nashville: Universitat Vanderbilt, 1993. ISBN 0-935462-35-X.
- Ingham, Jhon M. «Human Sacrifice at Tenochtitlan». Comparative Studies in Society and History, 26, 3, 1984, pàg. 379-400.
- Barlow, R. H. «Remarks on a Nahuatl Hymn». Tlalocan, 4, 2, 1963. DOI: 10.19130/iifl.tlalocan.1963.324.