Vés al contingut

Xiphias gladius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEmperador
Xiphias gladius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Oligocè inferior fins avui dia
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN23148 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreIstiophoriformes
FamíliaXiphiidae
GènereXiphias
EspècieXiphias gladius Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

L'emperador,[1]peix espasa o peix d'espasa[2]) (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.

Morfologia

[modifica]
Esquelet d'emperador.
Emperador pescat a Essaouira (Marroc).
Emperador a la brasa adobat amb llimona i llorer.
  • Cos allargat i subcilíndric, molt robust.
  • Musell acabat en un rostre amb espasa, llarga i aplanada.
  • Petites dents als joves, que desapareixen en els adults.
  • Membranes branquiòstegues unides per la base i separades de l'istmus.
  • Sense branquispines.
  • Dues aletes dorsals i anals separades als adults, però no en els joves.
  • Aletes pelvianes absents.
  • Caudal en forma de mitja lluna en els adults, escotada als joves.
  • Peduncle caudal amb una forta carena lateral a cada costat i un solc profund a les cares dorsal i ventral.
  • Línia lateral absent en els adults.
  • Escates absents en els adults.
  • Color negre marronós al dors i costats, aclarint-se progressivament fins al ventre.

Ecologia

[modifica]

Espècie oceànica i pelàgica de 0 a 800 m de fondària. Es troba a tot el planeta en aigües tropicals i temperades.

Generalment solitari, de vegades en petits grups. Efectua migracions entre aigües temperades, on s'alimenta, i aigües fredes, on es reprodueix.

Té un comportament bastant agressiu, i s'alimenta principalment d'una gran varietat de peixos pelàgics que formen moles, i també d'espècies demersals, així com de crustacis i calamars.


Pesca

[modifica]

De carn molt apreciada, magra, tendra i delicada.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb palangres de superfície, soltes, curricà, arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls, línies de mà, canya i arpons.

La seva pesca és molt característica, des de l'antiguitat, en els mars entre Sicília i Calàbria, i particularment a la costa tirrena de la província de Reggio; també és un plat típic de la cuina d'aquesta regió.[3][4][5]

Es troba regularment als mercats, i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, fumat i en conserva.

Els grans acumulacions de mercuri als individus grans són una limitació al consum.

També s'empra l'oli del seu fetge.

Talla mínima legal de captura: 120 cm des de la punta del maxil·lar inferior a l'extrem posterior del radi més petit de l'aleta caudal.

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995
  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992