Xiprer de Nootka

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuXiprer de Nootka
Cupressus nootkatensis
Cupressus nootkatensis 5879.JPG
Fulles i pinya verda, Mount Rainier National Park
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereCupressus
EspècieCupressus nootkatensis
D. Don
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Callitropsis nootkatensis Tradueix
Distribució
Cupressus nootkatensis range map 3.png
Distribució natural
Modifica les dades a Wikidata

El xiprer de Nootka (Cupressus nootkatensis D.Don 1824) [sinònims Chamaecyparis nootkatensis (D.Don) Spach 1841, Callitropsis nootkatensis (D.Don) Oersted 1864, Xanthocyparis nootkatensis (D.Don) Farjon & Hiep 2002] és una espècie de planta cupressàcia que en la taxonomia ha rebutmolts noms. El seu nom deriva del seu descobriment en les terres de les First Nations de Canadà, els Nuu-chah-nulth de l'illa de Vancouver, a la Colúmbia Britànica que abans rebien el nom de Nootka.

Taxonomia[modifica]

Primer van ser descrits dins del gènere Cupressus com Cupressus nootkatensis el 1824, el 1841 va ser transferit a Chamaecyparis. L'evidència genètica publicada per Gadek et al. (2000), van donar un fort suport a retornar-lo a Cupressus. El 2002 Farjon et al. el transferiren al nou gènere Xanthocyparis, junt amb el recent descobert Xiprer daurat de Vietnam Xanthocyparis vietnamensis.

Little et al. (2004), el confirmaren en el gènere Callitropsis.

Descripció[modifica]

El xiprer de Nootka és una planta nativa de la costa oest d'Amèrica del Nord, des de la Península Kenai a Alaska, fins, pel sud, les Muntanyes Klamath a l'extrem nord de Califòrnia. Típicament es troba en muntanyes sovint prop del límit arbori,però de vegades més avall.

Cupressus nootkatensis és un arbre perennifoli de fins a 40 m d'alt, normalment amb les branques pèndules. Les seves pinyes semblen les del Cupressus lusitanica.

Usos[modifica]

La seva fusta és molt preuada i es va exportar a la Xina, se'n fan parquest i se'n construiexen barques. Tambéés una planta ornamental i per a fer bonsais.[1]

Els pobles indígenes l'utilitzaven, junt amb Thuja plicata, però preferien el primer per a fer les cases i les canoes.

Notes[modifica]

  1. Peattie, Donald Culross. Trees You Want to Know. Whitman Publishing Company, Racine, Wisconsin, 1934 p 30

Referències[modifica]

  • Gadek, P. A., Alpers, D. L., Heslewood, M. M., & Quinn, C. J. 2000. Relationships within Cupressaceae sensu lato: a combined morphological and molecular approach. American Journal of Botany 87: 1044–1057. Abstract
  • Farjon, A., Hiep, N. T., Harder, D. K., Loc, P. K., & Averyanov, L. 2002. A new genus and species in the Cupressaceae (Coniferales) from northern Vietnam, Xanthocyparis vietnamensis. Novon 12: 179–189.
  • Little, D. P., Schwarzbach, A. E., Adams, R. P. & Hsieh, Chang-Fu. 2004. The circumscription and phylogenetic relationships of Callitropsis and the newly described genus Xanthocyparis (Cupressaceae). American Journal of Botany 91 (11): 1872–1881. Abstract
  • Mill, R. R. and Farjon, A. (2006). Proposal to conserve the name Xanthocyparis against Callitropsis Oerst. (Cupressaceeae). Taxon 55(1): 229-231.
  • Stewart, Hilary. (1984). Cedar: tree of life to the Northwest Coast Indians. Vancouver: Douglas & McIntyre. ISBN 0-88894-437-3.
  • Zsolt Debreczy, Istvan Racz. Kathy Musial. Conifers Around the World. 1a ed.. DendroPress, 2012, p. 1089. ISBN 9632190610. 


Enllaços externs[modifica]