Xirivella

Per a altres significats, vegeu «Ascensión Xirivella Marín».
Plantilla:Infotaula geografia políticaXirivella
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 27′ 56″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.465555555556°N,0.42666666666667°O / 39.465555555556; -0.42666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalXirivella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població30.749 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5.913,27 hab./km²)
GentiliciXirivellense, xirivellense Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMislata
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalPrimera quinzena de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal46950 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46110 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46110 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webxirivella.es… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AjXirivella Twitter (X): AjXirivella Modifica el valor a Wikidata

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.[1] Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica]

Xirivella és a l’Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte “Pla Sud”. A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.

Història[modifica]

Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d’època romana, segons es deduïx d'algunes peces trobades en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella.[2] El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de peça de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.[3] Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.

Pertanyen al període d'assentament musulmà (segle viii),[4] a més de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa.

L'ocupació cristiana arribà l'any 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l’Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. En el Llibre del repartiment se la cita repetidament al llarg del 1238.

Els Calatrava prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.[5]

El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez. Eixa pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle xiv, va residir-hi, amb la seua dona Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.

L'any 1609 Felip III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. La seua eixida va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del municipi.[2]

En 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.[4] El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francés Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

A principis del segle xx, la majoria dels llauradors de Xirivella eren menuts arrendataris de propietaris generalment residents a València. El cas més assenyalat era Salvador Castillo, propietari de 163 hectàrees de terres a Xirivella, una quarta part del terme municipal. Els Castillo posseïen l'Alqueria de Castillo, on es construiria un dels polígons industrials del poble.[2]

Demografia[modifica]

La taula següent arreplega les dades de població absoluta registrades al municipi de Xirivella al llarg de tota la sèrie estadística:

La situació geogràfica de Xirivella, prop de València i dels polígons industrials del Pla de Quart, a més del mateix desenvolupament industrial local, provocaren una expansió demogràfica a partir dels 1950, basada en la immigració de persones de Castella-la Manxa, Andalusia i Aragó.[2]

Amb data de 2023, Xirivella tenia una població de 30.749 habitants (INE).[6]

Economia[modifica]

La conurbació amb València dona una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

Malgrat l'existència anterior d'algunes petites activitats industrials (elaboració de botifarres, ventalls), la indústria es desenvolupà fonamentalment a partir dels 1950. S'hi establiren empreses del tèxtil, com la desapareguda Feycu, la qual marcava el ritme de la vida de bona part del poble.[2]

Política i govern[modifica]

Monument d'entrada a Xirivella, representant des de l'esquerra, una creu de terme, un cóp per collir figues i una dolçaina

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l’Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 9 del Partit Popular (PP), 2 de VOX i 1 de Compromís per Xirivella.


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Xirivella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Michel Montaner Berbel 5.244 37,08% 9 ()
Partit Popular Paqui Bartual Bermell 5.102 36,08% 9 (+2)
Vox Santos Santiago Garrido 1.362 9,63% 2 (+2)
Compromís per Xirivella Ricard Barberà Guillem 1.059 7,48% 1 (-1)
Altres candidatures 1.236 8.73% 0 ( -2)
Vots en blanc 138 0,97%
Total vots vàlids i regidors 12.922 100 % 21
Vots nuls 157 1,09%
Participació (vots vàlids més nuls) 14.298 66,71%**
Abstenció 7.133* 33,28%**
Total cens electoral 21.431* 100 %**
Alcalde: Paqui Bartual Bermell (PPCV) (17/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 9 de PPCV i 2 de Vox[7])
Fonts: JEC,[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2023 l’alcaldessa de Xirivella és Paqui Bartual Bermell, de PPCV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Vicente Català Pastor PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Santiago M. Clariana Gaspar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan José Teruel Morales PIX[a] 30/06/1987 --
1991–1995 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Josep Antoni Santamaria
Josep Carmelo Soriano Martínez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003
03/04/2004
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Josep Carmelo Soriano Martínez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Enrique Ortí Ferre PP 11/06/2011 --
2015–2019 Michel Montaner Berbel
Ricard Barberà Guillem
PSPV-PSOE
Compromís
24/05/2015
24/06/2017
Pacte de govern
Pacte de govern[9]
2019-2023 Michel Montaner Berbel PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Paqui Bartual Bermell PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Monuments[modifica]

La Closa
La Closa
  • Casa del Dau (casa gòtica del segle xiii).
  • Casa del Déu o del Delme (d'altres en diuen de Déu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[11]
  • Ermita de la Salut.
  • Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
  • Església de Sant Francesc de Paula.
  • Església de Sant Ramon Nonat.
  • Església de Sant Vicent Ferrer.
  • La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fora una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d’arc de mig punt d'època àrab.[11]

Cultura[modifica]

Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[12] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[13]

Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència en l'àmbit nacional,[14] declarada Festa d'interés turístic del País Valencià.[15][16] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[14]

L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats des del 2006. Hi ha tres categories, individuals, associacions i empreses. Els premiats reben l'escut de la ciutat a una cerimònia celebrada a la casa consistorial. El 2010 el guardó va ser per Casa Toribio, entre d'altres.[17]

Festes i celebracions[18][modifica]

  • Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
  • Sant Vicent Ferrer.
  • Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. PIX són les sigles del Partit Independent de Xirivella

Referències[modifica]

  1. «Horta Oest, la comarca valenciana que no existe».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Agustí, Xavier «Xirivella: la identitat renovada d'un poble vell». Papers de l'Horta, 14, Primer semestre 2001, pàg. 10-15.
  3. Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
  4. 4,0 4,1 Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
  5. «Història de la població | Ajuntament de Xirivella» (en va). [Consulta: 11 setembre 2017].
  6. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 7 febrer 2023].
  7. Redacció «Paqui Bartual, nova alcaldessa de Xirivella». [1], 17-06-2023.
  8. Junta Electoral Central «Resolución de 5 de julio de 2023, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 207/2023, de 3 de abril, y celebradas el 28 de mayo de 2023, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Santa Cruz de Tenerife, Segovia, Sevilla, Soria, Tarragona, Teruel, Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora y Zaragoza. Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla.». Butlletí Oficial de l'Estat, 261, 01-01-2023, pàg. 145.194 [Consulta: 7 febrer 2023].
  9. «Quatre alcaldes diran adéu al juny». Levante-emv.com, 28-04-2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. 11,0 11,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014]. 
  12. «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
  13. «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: març 2015].
  14. 14,0 14,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 març 2015].
  15. «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  16. «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  17. Xirivella, Ajuntament «La nostra gent». Crónica de Xirivella, 50, pàg. 26, 28.
  18. «FESTES LOCALS». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 30 gener 2016].
  19. «Xirivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Concha Criado, médico rural». Estampa [Madrid], 64, 26-03-1929, pàg. 24.
  21. Garai, Josu «La última fuga de 'Tarzán' Sáez». Marca, 20-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013].
  22. El diputado del PP José Marí renuncia a su escaño notícia a El País del 27 de desembre de 2012 (castellà)
  23. Press, Europa. «Rafael Serrallet debuta en el Carnegie Hall de Nueva York».
  24. Néstor Albiach Czech First League statistics at Fotbal DNES (Czech).

Enllaços externs[modifica]