Xirivella
 Xirivella | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarques | Horta Oest | ||||
| Població | |||||
| Total | 30.208 (2021) | ||||
| • Densitat | 5.809,23 hab./km² | ||||
| Gentilici | Xirivellense, xirivellense | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5,2 km² | ||||
| Altitud | 17 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Mislata | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Mare de Déu de la Salut | ||||
| Festa patronal | Primera quinzena de setembre | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46950 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46110 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46110 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | xirivella.es… | ||||
Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.
Geografia[modifica]
Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.
Història[modifica]
Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es deduïx d'algunes peces trobades en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella.[1] El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.[2] Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.
Pertanyen al període d'assentament musulmà (segle viii),[3] a més de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa.
L'ocupació cristiana arribà l'any 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. En el Llibre del repartiment se la cita repetidament al llarg del 1238.
Els Calatrava prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.[4]
El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez. Eixa pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle xiv, va residir-hi, amb la seua dona Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.
L'any 1609 Felip III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. La seua eixida va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del nostre municipi.[1]
En 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.[3] El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francés Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.
A principis del segle xx, la majoria dels llauradors de Xirivella eren menuts arrendataris de propietaris generalment residents a València. El cas més assenyalat era Salvador Castillo, propietari de 163 hectàrees de terres a Xirivella, una quarta part del terme municipal. Els Castillo poseïen l'Alqueria de Castillo, on es construiria un dels polígons industrials del poble.[1]
Demografia[modifica]
La taula següent arreplega les dades de població absoluta registrades al municipi de Xirivella al llarg de tota la sèrie estadística:
| Evolució demogràfica de Xirivella | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||
| 1.374 | 1.325 | 1.429 | 1.655 | 1.727 | 2.413 | 2.981 | 4.707 | 9.250 | 20.063 | 24.124 | 26.103 | 26.053 | 30.123 | 30.212 | |||||
La situació geogràfica de Xirivella, prop de València i dels polígons industrials del Pla de Quart, a més del propi desenvolupament industrial local, provocaren una expansió demogràfica a partir dels 1950s, basada en l'immigració de persones de Castella-la Manxa, Andalusia i Aragó.[1]
Economia[modifica]
La conurbació amb València dona una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.
Malgrat l'existència anterior d'algunes petites activitats industrials (elaboració de botifarres, ventalls), la indústria es desenvolupà fonamentalment a partir dels 1950s. S'hi establiren empreses del tèxtil, com la desapareguda Feycu, la qual marcava el ritme de la vida de bona part del poble.[1]
Política i govern[modifica]
Composició de la Corporació Municipal[modifica]
El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Xirivella, 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Podem.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Michel Montaner Berbel | 4.558 | 35,27% | 9 ( +3)
| |
| Partit Popular | 
|
Enrique Ortí Ferre | 4.011 | 31,04% | 7 ( )
| |
| Compromís per Xirivella | 
|
Ricard Barberà Guillem | 1.444 | 11,17% | 2 ( -2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Enrique Lozoya Fernández | 1.304 | 10,09% | 2 (+2)
| |
| Podem | 
|
Karin Jansen Wolfs | 796 | 6,16% | 1 (-2)
| |
| Altres candidatures[a][b] | 
|
731 | 5,66% | 0 ( -1)
| ||
| Vots en blanc |
|
78 | 0,60% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 12.922 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 76 | 0,58% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 12.998 | 60,49%** | ||||
| Abstenció | 8.491* | 39,51%** | ||||
| Total cens electoral | 21.489* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de PSPV, 2 de Compromís i 1 de Podem[5]) | ||||||
| Fonts: JEC,[6] JEZ València,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[modifica]
Des de 2019 l'alcalde de Xirivella és Michel Montaner Berbel de PSPV, qui ja va ser-lo entre 2015 i 2017.[10]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Vicente Català Pastor | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Santiago M. Clariana Gaspar | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan José Teruel Morales | PIX[c] | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Antoni Santamaria Josep Carmelo Soriano Martínez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 03/04/2004 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2007–2011 | Josep Carmelo Soriano Martínez | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Enrique Ortí Ferre | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Michel Montaner Berbel Ricard Barberà Guillem |
PSPV-PSOE Compromís |
24/05/2015 24/06/2017 |
Pacte de govern Pacte de govern[11] |
| Des de 2019 | Michel Montaner Berbel | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[10] | ||||
Monuments[modifica]
- Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
- Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[12]
- Ermita de la Salut.
- Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
- Església de Sant Francesc de Paula.
- Església de Sant Ramon Nonat.
- Església de Sant Vicent Ferrer.
- La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[12]
Cultura[modifica]
Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[13] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[14]
Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional,[15] declarada Festa d'interès turístic del País Valencià.[16][17] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[15]
L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats des del 2006. Hi ha tres categories, individuals, associacions i empreses. Els premiats reben l'escut de la ciutat a una cerimònia celebrada a la casa consistorial. El 2010 el guardó va ser per Casa Toribio, entre d'altres.[18]
Festes i celebracions[19][modifica]
- Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
- Sant Vicent Ferrer.
- Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.
Fills il·lustres[modifica]
- Marià Ferrandis i Agulló (València, 1887 - Xirivella, 1924) periodista i polític valencià.[20]
- Concha Criado Máñez (Bunyol, 1898 - ) primera metgessa amb plaça de titular a un municipi espanyol.[21]
- Ramon Sáez Marzo (Utiel, 1940 - 2013) ciclista valencià[22]
- Manuel Miguel Bustamante Bautista (Xirivella, 1954) polític valencià d'ètnia gitana.[23]
- Josep Antoni Santamaría i Mateo (Xirivella, 1957) polític valencià.
- Rafael Serrallet i Gómez (14 de juliol de 1971) guitarrista clàssic.[24]
- Néstor Albiach Roger (Xirivella, 18 d'agost de 1992) futbolista valencià.[25]
Notes[modifica]
- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Unida (EUPV) (584 vots, 4,52%) i España 2000 (E-2000) (147 vots, 1,14%).
- ↑ EUPV perdé el regidor obtingut el 2015.
- ↑ PIX són les sigles del Partit Independent de Xirivella
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Agustí, Xavier «Xirivella: la identitat renovada d'un poble vell». Papers de l'Horta, 14, Primer semestre 2001, pàg. 10-15.
- ↑ Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ «Història de la població | Ajuntament de Xirivella» (en va). [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ Redacció «Michel Montaner és elegit alcalde de Xirivella». valenciaextra.com, 16-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.518 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 124 [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xirivella», 26-05-2019. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Quatre alcaldes diran adéu al juny». Levante-emv.com, 28-04-2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ 12,0 12,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ 15,0 15,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ Xirivella, Ajuntament «La nostra gent». Crónica de Xirivella, 50, pàg. 26, 28.
- ↑ «FESTES LOCALS». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «Xirivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concha Criado, médico rural». Estampa [Madrid], 64, 26-03-1929, pàg. 24.
- ↑ Garai, Josu «La última fuga de 'Tarzán' Sáez». Marca, 20-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013].
- ↑ El diputado del PP José Marí renuncia a su escaño notícia a El País del 27 de desembre de 2012 (castellà)
- ↑ Press, Europa. «Rafael Serrallet debuta en el Carnegie Hall de Nueva York».
- ↑ Néstor Albiach Czech First League statistics at Fotbal DNES (Czech).
Enllaços externs[modifica]
- http://www.mostradepallassos.com/portada_video.html Arxivat 2015-02-16 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- http://www.turisme.gva.es/opencms/opencms/turisme/es/contents/home/noticia/noticia_1419843486000.html.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Ajuntament de Xirivella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Municipis de l'Horta Oest | |
|---|---|
