Xirivella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ascensión Xirivella Marín».
Infotaula de geografia políticaXirivella
Escut de Xirivella
Xirivella. Ajuntament 1.JPG
Ajuntament de Xirivella

Localització
Localització de Xirivella respecte del País Valencià.png
39° 27′ 56″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.465555555556°N,0.42666666666667°O / 39.465555555556; -0.42666666666667
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Oest
Municipis 2
Població
Total 28.771 (2016)
• Densitat 5.586,6 hab/km²
Gentilici Xiriveller, xirivellera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 5,15 km²
Altitud 17 m
Limita amb
Partit judicial Mislata
Història
Festa major Primera quinzena de setembre
Patró Mare de Déu de la Salut i Crist de la Llum
Organització i govern
• Alcalde Ricard Barberà Guillem (2017)
Indicatius
Codi postal 46950
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46110
Codi ARGOS 46110
Altres dades

Web www.xirivella.es
Modifica dades a Wikidata

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica]

Monument d'entrada a Xirivella, representant des de l'esquerra, una creu de terme, un cóp per collir figues i una dolçaina

Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.

Història[modifica]

Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es dedueix d'algunes peces trobades, en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.[1] Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.

L'assentament musulmà data del segle VIII.[2] D'aquesta època, hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al Llibre del repartiment, se la cita repetidament al llarg del 1238.

Els calatraves prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.[3] 

El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.

L'any 1609 Felipe III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. Aquesta mesura va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del nostre municipi.[1]  

El 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.[2] El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Xirivella
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.374 1.325 1.429 1.655 1.727 2.413 2.981 4.707 9.250 20.063 24.124 26.103 26.053 30.123 30.212

Economia[modifica]

La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 4 de Compromís, 3 de Sí Se Puede Xirivella i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Coat of Arms of Xirivella.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xirivella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Enrique Ortí Ferré 4.837 32,27% 7 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Michel Montaner Berbel 3.990 26,62% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Xirivella Compromís (isotip).svg Ricard Barberà Guillem 2.463 16,43% 4 (Green Arrow Up.svg+3)
Sí Se Puede Xirivella SSP-Xirivella.png Laura Moreno Anaya 1.899 12,67% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Joan Antoni Pérez i Domènech 1.047 6,99% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[4] Transparent.gif 588 3,73% 0
Vots en blanc Transparent.gif 165 1,10%
Total vots vàlids i regidors 15.145 100 % 21
Vots nuls 177 1,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 15.166 70,66%**
Abstenció 6.298* 29,34%**
Total cens electoral 21.464* 100 %**
Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 de PSPV, 4 de Compromís i 3 de Sí Se Puede[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de València.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2017 l'alcalde de Xirivella és Ricard Barberà Guillem de Compromís.[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Vicente Català Pastor PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Santiago M. Clariana Gaspar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan José Teruel Morales PIX 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Antoni Santamaria
Josep Carmelo Soriano Martínez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003
03/04/2004
Dimissió/renúncia
--
2007 - 2011 Josep Carmelo Soriano Martínez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Enrique Ortí Ferre PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Michel Montaner Berbel
Ricard Barberà Guillem
PSPV-PSOE
Compromís
24/05/2015
24/06/2017
Pacte de govern
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Monuments[modifica]

La Closa
La Closa
  • Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
  • Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[11]
  • Ermita de la Salut.
  • Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
  • Església de Sant Francesc de Paula.
  • Església de Sant Ramon Nonat.
  • Església de Sant Vicent Ferrer.
  • La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[11]

Cultura[modifica]

Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[12] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[13]

Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional,[14] declarada Festa d'interés turístic del País Valencià.[15][16] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[14]

L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats.

Festes i celebracions[modifica]

  • Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
  • Sant Vicent Ferrer.
  • Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.

Referències[modifica]

  1. Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
  2. 2,0 2,1 Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
  3. «Història de la població | Ajuntament de Xirivella» (en va). [Consulta: 11 setembre 2017].
  4. També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (364 vots, 2,43%) i España 2000 (224 vots, 1,49%).
  5. Vázquez, M.; Sena, L. «El PSPV se hace con el mando en Xirivella y Sedaví en el último minuto» (en castellà). Levante-EMV, 14-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 68 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xirivella», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  9. «Quatre alcaldes diran adéu al juny». Levante-emv.com, 28-04-2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  11. 11,0 11,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014]. 
  12. «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
  13. «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. [Consulta: març 2015].
  14. 14,0 14,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  15. «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  16. «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].

Enllaços externs[modifica]