Xirivella
 Xirivella | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Horta Oest | ||||
| Població | |||||
| Total | 29.623 (2019) | ||||
| • Densitat | 5.696,73 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xiriveller, xirivellera | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5,2 km² | ||||
| Altitud | 17 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Mislata | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Patrocini | Mare de Déu de la Salut | ||||
| Festa major | Primera quinzena de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Ricard Barberà Guillem (2017) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46950 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46110 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46110 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | xirivella.es… | ||||
Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.
Geografia[edit]
Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.
Història[edit]
Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es dedueix d'algunes peces trobades, en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.[1] Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.
L'assentament musulmà data del segle viii.[2] D'aquesta època, hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al Llibre del repartiment, se la cita repetidament al llarg del 1238.
Els calatraves prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats.[3]
El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.
L'any 1609 Felipe III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. Aquesta mesura va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del nostre municipi.[1]
El 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.[2] El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.
Demografia[edit]
La taula següent arreplega les dades de població absoluta registrades al municipi de Xirivella al llarg de tota la sèrie estadística:
| Evolució demogràfica de Xirivella | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||
| 1.374 | 1.325 | 1.429 | 1.655 | 1.727 | 2.413 | 2.981 | 4.707 | 9.250 | 20.063 | 24.124 | 26.103 | 26.053 | 30.123 | 30.212 | |||||
Economia[edit]
La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.
Política i govern[edit]
Composició de la Corporació Municipal[edit]
El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2019-2023 en són 9 del Partit Socialista del País Valencià, 7 del Partit Popular, 2 de Compromís, 2 de Ciutadans i 1 de Podem.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Michel Montaner Berbel | 4.558 | 35,27% | 9 ( +3)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Enrique Ortí Ferre | 4.011 | 31,04% | 7 ( +0)
| |
| Compromís per Xirivella | 
|
Ricard Barberà Guillem | 1.444 | 11,17% | 2 ( -2)
| |
| Ciudadanos | 
|
Enrique Lozoya Fernández | 1.304 | 10,09% | 2 (+2)
| |
| Podem | 
|
Karin Jansen Wolfs | 796 | 6,16% | 1 (-2)
| |
| Altres candidatures | 
|
731 | 5,56% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
165 | 0,60% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 12.844 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 177 | 0,58%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 12.998 | 60,49%** | ||||
| Abstenció | 8.491* | 39,51%** | ||||
| Total cens electoral | 21.489* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV-PSOE) (15/06/2019) | ||||||
| Fonts: https://www.lavanguardia.com/elecciones/elecciones-municipales-2019/comunidad-valenciana/valencia/xirivella (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes[edit]
Des de 2017 l'alcalde de Xirivella és Ricard Barberà Guillem de Compromís.[4][5]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Vicente Català Pastor | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Santiago M. Clariana Gaspar | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Juan José Teruel Morales | PIX | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Josep Antoni Santamaria Josep Carmelo Soriano Martínez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 03/04/2004 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2007 - 2011 | Josep Carmelo Soriano Martínez | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Enrique Ortí Ferre | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Michel Montaner Berbel Ricard Barberà Guillem |
PSPV-PSOE Compromís |
24/05/2015 24/06/2017 |
Pacte de govern |
| Des de 2019 | Michel Montaner Berbel | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
Monuments[edit]
- Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
- Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[6]
- Ermita de la Salut.
- Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
- Església de Sant Francesc de Paula.
- Església de Sant Ramon Nonat.
- Església de Sant Vicent Ferrer.
- La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[6]
Cultura[edit]
Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[7] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[8]
Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional,[9] declarada Festa d'interés turístic del País Valencià.[10][11] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[9]
L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats des del 2006. Hi ha tres categories, individuals, associacions i empreses. Els premiats reben l'escut de la ciutat a una cerimònia celebrada a la casa consistorial. El 2010 el guardó va ser per Casa Toribio, entre d'altres.[12]
Festes i celebracions[edit]
- Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
- Sant Vicent Ferrer.
- Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.
Fills il·lustres[edit]
- Marià Ferrandis i Agulló (València, 1887 - Xirivella, 1924) periodista i polític valencià.[13]
- Concha Criado Máñez (Bunyol, 1898 - ) primera metgessa amb plaça de titular a un municipi espanyol.[14]
- Ramon Sáez Marzo (Utiel, 1940 - 2013) ciclista valencià[15]
- Manuel Miguel Bustamante Bautista (Xirivella, 1954) polític valencià d'ètnia gitana.[16]
- Josep Antoni Santamaría i Mateo (Xirivella, 1957) polític valencià.
- Rafael Serrallet i Gómez (14 de juliol de 1971) guitarrista clàssic.[17]
- Néstor Albiach Roger (Xirivella, 18 d'agost de 1992) futbolista valencià.[18]
Referències[edit]
- ↑ Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ «Història de la població | Ajuntament de Xirivella» (en va). [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ «Quatre alcaldes diran adéu al juny». Levante-emv.com, 28-04-2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ 9,0 9,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ Xirivella, Ajuntament «La nostra gent». Crónica de Xirivella, 50, pàg. 26, 28.
- ↑ «Xirivella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concha Criado, médico rural». Estampa [Madrid], 64, 26-03-1929, pàg. 24.
- ↑ Garai, Josu «La última fuga de 'Tarzán' Sáez». Marca, 20-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013].
- ↑ El diputado del PP José Marí renuncia a su escaño notícia a El País del 27 de desembre de 2012 (castellà)
- ↑ Press, Europa. «Rafael Serrallet debuta en el Carnegie Hall de Nueva York».
- ↑ Néstor Albiach Czech First League statistics at Fotbal DNES (Czech).
Enllaços externs[edit]
- http://www.mostradepallassos.com/portada_video.html
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- http://www.turisme.gva.es/opencms/opencms/turisme/es/contents/home/noticia/noticia_1419843486000.html.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Ajuntament de Xirivella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Municipis de l'Horta Oest | |
|---|---|
.svg){kind=small}
