Xirivella
 Xirivella |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Ajuntament de Xirivella
|
|||||
|
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Horta Oest | ||||
| Municipis | 2 | ||||
| Població | |||||
| Total | 28.771 (2016) | ||||
| • Densitat | 5.586,6 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xiriveller, xirivellera | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5,15 km² | ||||
| Altitud | 17 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Mislata | ||||
| Història | |||||
| Festa major | Primera quinzena de setembre | ||||
| Patró | Mare de Déu de la Salut i Crist de la Llum | ||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | Enrique Ortí Ferre | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 46950 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi INE | 46110 | ||||
| Codi ARGOS | 46110 | ||||
| Altres dades | |||||
|
|
|||||
| Web | www.xirivella.es | ||||
 |
|||||
Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.
Contingut
Geografia[modifica | modifica el codi]
Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.
Història[modifica | modifica el codi]
Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es dedueix d'algunes peces trobades, en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts.[1] Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.
L'assentament musulmà data del segle VIII.[2] D'aquesta època, hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al Llibre del repartiment, se la cita repetidament al llarg del 1238. El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals.
En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any 1609, després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de 1611. El 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial.[2] El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.
Demografia[modifica | modifica el codi]
| Evolució demogràfica de Xirivella | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||
| 1.374 | 1.325 | 1.429 | 1.655 | 1.727 | 2.413 | 2.981 | 4.707 | 9.250 | 20.063 | 24.124 | 26.103 | 26.053 | 30.123 | 30.212 | |||||
Economia[modifica | modifica el codi]
La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.
Política i govern[modifica | modifica el codi]
Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]
El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 4 de Compromís, 3 de Sí Se Puede Xirivella i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.
|
|
||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana |  |
Enrique Ortí Ferré | 4.837 | 32,27% | 7 ( -4) |
|
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Michel Montaner Berbel | 3.990 | 26,62% | 6 (-1) |
|
| Compromís per Xirivella |  |
Ricard Barberà Guillem | 2.463 | 16,43% | 4 ( +3) |
|
| Sí Se Puede Xirivella |  |
Laura Moreno Anaya | 1.899 | 12,67% | 3 (+3) |
|
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà |  |
Joan Antoni Pérez i Domènech | 1.047 | 6,99% | 1 (-1) |
|
| Altres candidatures[3] |  |
588 | 3,73% | 0 | ||
| Vots en blanc | |
165 | 1,10% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 15.145 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 177 | 1,17%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 15.166 | 70,66%** | ||||
| Abstenció | 6.298* | 29,34%** | ||||
| Total cens electoral | 21.464* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 de PSPV, 4 de Compromís i 3 de Sí Se Puede[4]) |
||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de València.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
||||||
Alcaldes[modifica | modifica el codi]
Des de 2015 l'alcalde de Xirivella és Michel Montaner Berbel de PSPV-PSOE.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Vicente Català Pastor | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Santiago M. Clariana Gaspar | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Juan José Teruel Morales | PIX | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Josep Antoni Santamaria | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Josep Antoni Santamaria Josep Carmelo Soriano Martínez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 03/04/2004 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2007 - 2011 | Josep Carmelo Soriano Martínez | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Enrique Ortí Ferre | PP | 11/06/2011 | -- |
| Des de 2015 | Michel Montaner Berbel | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Monuments[modifica | modifica el codi]
- Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
- Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[10]
- Ermita de la Salut.
- Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
- Església de Sant Francesc de Paula.
- Església de Sant Ramon Nonat.
- Església de Sant Vicent Ferrer.
- La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[10]
Cultura[modifica | modifica el codi]
Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[11] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[12]
Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional,[13] declarada Festa d'interés turístic del País Valencià.[14][15] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[13]
L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats.
Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]
- Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
- Sant Vicent Ferrer.
- Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Gordón Baeza, Juan José. «Història de la població». Ajuntament de Xirivella, 2015.
- ↑ També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (364 vots, 2,43%) i España 2000 (224 vots, 1,49%).
- ↑ Vázquez, M.; Sena, L. «El PSPV se hace con el mando en Xirivella y Sedaví en el último minuto» (en castellà). Levante-EMV, 14-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 68 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xirivella», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. [Consulta: març 2015].
- ↑ 13,0 13,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- http://www.mostradepallassos.com/portada_video.html
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- http://www.turisme.gva.es/opencms/opencms/turisme/es/contents/home/noticia/noticia_1419843486000.html.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Ajuntament de Xirivella.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
|
|||||
|
||||||
