Xirivella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ascensión Xirivella Marín».
Xirivella
Escut de Xirivella
(escut)
Localització

Localització de Xirivella respecte del País Valencià Localització de Xirivella respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Ajuntament de Xirivella
Ajuntament de Xirivella
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud
Manc. Quart-Benager
Mislata
Gentilici Xiriveller, xirivellera
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,15 km²
Altitud 17 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
29.796 hab.
5.785,63 hab/km²
Coordenades 39° 28′ 00″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.46667°N,0.42667°O / 39.46667; -0.42667Coord.: 39° 28′ 00″ N, 0° 25′ 36″ O / 39.46667°N,0.42667°O / 39.46667; -0.42667
Distàncies 4,9 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
7 PP, 6 PSPV, 4 Compromís, 3 SSPX i 1 EUPV
Michel Montaner Berbel (PSPV) (2015)
Codi postal 46950
Codi territorial 46110
Festes majors Primera quinzena de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de la Salut i Crist de la Llum
Web

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Monument d'entrada a Xirivella, representant des de l'esquerra, una creu de terme, un cóp per collir figues i una dolçaina

Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seva situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.

Història[modifica | modifica el codi]

Els romans fundaren i batejaren el lloc amb el nom de Silvella ('petit bosc'); encara es conserven romanalles al mas del Castell i unes bases de columna al poliesportiu i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial.

Dels moros, hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al Llibre del repartiment, se la cita repetidament al llarg del 1238. El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals.

En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any 1609, després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de 1611. El 1811, passa a senyoriu del marquès de Llanera i, el 1814, al de Dos Aigües fins a l'abolició dels senyorius aqueix mateix segle. El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

Actualment, dos joves investigadors estan duent a terme un projecte d'estudi de la història del municipi, que té com a objectiu una revisió historiogràfica actualitzada i rigorosa. La finalització del treball d'investigació està prevista per al 2013.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Xirivella
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.374 1.325 1.429 1.655 1.727 2.413 2.981 4.707 9.250 20.063 24.124 26.103 26.053 30.123 30.212

Economia[modifica | modifica el codi]

La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 4 de Compromís, 3 de Sí Se Puede Xirivella i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Coat of Arms of Xirivella.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xirivella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PP (political party) logo.png Enrique Ortí Ferré 4.837 32,27% 7 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Michel Montaner Berbel 3.990 26,62% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Xirivella Bob compromis.png Ricard Barberà Guillem 2.463 16,43% 4 (Green Arrow Up.svg+3)
Sí Se Puede Xirivella SSP-Xirivella.png Laura Moreno Anaya 1.899 12,67% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Joan Antoni Pérez i Domènech 1.047 6,99% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 588 3,73% 0
Vots en blanc Transparent.gif 165 1,10%
Total vots vàlids i regidors 15.145 100 % 21
Vots nuls 177 1,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 15.166 70,66%**
Abstenció 6.298* 29,34%**
Total cens electoral 21.464* 100 %**
Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 de PSPV, 4 de Compromís i 3 de Sí Se Puede[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Xirivella és Michel Montaner Berbel de PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Vicente Català Pastor PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Santiago M. Clariana Gaspar PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Juan José Teruel Morales PIX 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Antoni Santamaria PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Josep Antoni Santamaria
Josep Carmelo Soriano Martínez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003 (dimissió)
03/04/2004
2007 - 2011 Josep Carmelo Soriano Martínez PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Enrique Ortí Ferre PP 11/06/2011
Des del 2015 Michel Montaner Berbel PSPV-PSOE 13/06/2015

Monuments[modifica | modifica el codi]

La Closa
La Closa
  • Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
  • Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.[9]
  • Ermita de la Salut.
  • Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
  • Església de Sant Francesc de Paula.
  • Església de Sant Ramon Nonat.
  • Església de Sant Vicent Ferrer.
  • La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.[9]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella,[10] una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.[11]

Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional,[12] declarada Festa d'interés turístic del País Valencià.[13][14] S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.[12]

L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
  • Sant Vicent Ferrer.
  • Festes Majors. Celebra les seves festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (364 vots, 2.43%) i España 2000 (224 vots, 1.49%).
  3. Vázquez, M.; Sena, L. «El PSPV se hace con el mando en Xirivella y Sedaví en el último minuto» (en castellà). Levante-EMV, 14 de juny de 2015 [Consulta: 22 d'agost de 2015].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de València. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 68 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xirivella», 24 de maig de 2015. [Consulta: 21 d'agost de 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 de juliol de 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xirivella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 de setembre de 2015].
  9. 9,0 9,1 Ferrer Escrivà, Vicenta. Història de Xirivella. València: Ajuntament de Xirivella, 2001. ISBN 84-95802-07-4 [Consulta: 21 desembre 2014]. 
  10. «Cercle Instructiu Musical». Xirivella.es. [Consulta: març 2015].
  11. «Escola Coral Municipal». Coralandarella.es. [Consulta: març 2015].
  12. 12,0 12,1 «Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella» (en vallencià-castellà). Mostradepallassos.com, 25/03/2015. [Consulta: 25/03/2015].
  13. «FESTA D'INTERÉS TURÍSTIC AGENCIA VALENCIANA DE TURISME» (en castellà). SANTXIRI, 25/03/2015. [Consulta: 25/03/2015].
  14. «declaració de la Mostra de Pallassos, Festa d'interés turístic provincial de València» (en valencià-castellà). SANTXIRI, 25/03/2015. [Consulta: 25/03/2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]