Xirivella

Xirivella
Ajuntament de Xirivella
Localització
39° 27′ 56″ N, 0° 25′ 36″ O
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Oest
Municipis	2
Població
Total	28.950 (2017)
• Densitat	5.621,36 hab/km²
Gentilici	Xiriveller, xirivellera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	5,15 km²
Altitud	17 m
Limita amb	València Alaquàs Aldaia Quart de Poblet Mislata Picanya
Partit judicial	Mislata
Història
Festa major	Primera quinzena de setembre
Patró	Mare de Déu de la Salut i Crist de la Llum
Organització i govern
• Alcalde	Ricard Barberà Guillem (2017)
Indicatius
Codi postal	46950
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46110
Codi ARGOS	46110
Altres dades
Web	www.xirivella.es

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Oest. Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Geografia

Monument d'entrada a Xirivella, representant des de l'esquerra, una creu de terme, un cóp per collir figues i una dolçaina

Xirivella és a l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani. La seua situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament, el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la Séquia de Faitanar, la qual continua en funcionament. Després de la riuada del 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: l'una apegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest. N'hi ha dos nuclis: el de Xirivella, pròpiament dit, i el barri de la Llum.

Història

Les restes arqueològiques més antigues de la població són probablement d'època romana, segons es dedueix d'algunes peces trobades, en la desapareguda Alqueria de Castillo, a l'Horta de Xirivella. El Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP) ha identificat recentment un capitell de columna romana, i també l'existència de restes de teules romanes (tegulae), un fragment de pesa de teler (pondus) troncopiramidal i restes d'una antiga conducció d'aigua realitzada en formigó (opus caementicium). No obstant això, els orígens del municipi són encara incerts. Estes peces es poden contemplar al jardí del poliesportiu municipal.

L'assentament musulmà data del segle VIII. D'aquesta època, hi ha, a banda de la séquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume el Conqueridor, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'Orde de Calatrava, que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al Llibre del repartiment, se la cita repetidament al llarg del 1238.

Els calatraves prompte van construir els principals edificis administratius i religiosos, com la Casa del Delme —fins fa unes dècades podia contemplar-se a la plaça de l'Església— i la primera parròquia, d'estil gòtic. El temple, que tingué com a primera advocació a Santa Maria, s'articulava en una sola nau, amb una superfície de prop de 130 metres quadrats. 

El 16 d'agost del 1238, Jaume el Just va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'orde a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Díez; aquesta pignoració anà renovant-se tàcitament fins que el papa Climent donà definitivament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure La Crònica, obra cabdal de l'autor i de les lletres medievals. En les Germanies, alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats.

L'any 1609 Felipe III decretava l'expulsió dels moriscs d'Espanya. Aquesta mesura va provocar que moltes localitats de l'Horta quedaren quasi o totalment deshabitades. Tot i que Mislata, Alaquàs, Manises o Paterna van patir estralls, a Xirivella no hi havia població morisca i, per tant, el decret d'expulsió no va alterar les bases demogràfiques del nostre municipi.[1]  

El 1811, passa a senyoriu del Marqués de Llanera i, el 1814, el Marqués de Dosaigües obtingué part del senyoriu. En 1837, en virtut de la posada en vigor de la Llei sobre l'Abolició del Règim Senyorial, Xirivella deixà d'estar sota administració senyorial. El 1812, a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Louis Gabriel Suchet en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra, hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

Demografia

La taula següent arreplega les dades de població absoluta registrades al municipi de Xirivella al llarg de tota la sèrie estadística:

Evolució demogràfica de Xirivella
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
1.374	1.325	1.429	1.655	1.727	2.413	2.981	4.707	9.250	20.063	24.124	26.103	26.053	30.123	30.212

Economia

La conurbació amb València dóna una economia basada, com la de les grans urbs, en la indústria i els serveis, que atrauen una forta immigració. Malgrat tot, encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 4 de Compromís, 3 de Sí Se Puede Xirivella i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Xirivella
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Enrique Ortí Ferré	4.837	32,27%	7 (-4)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Michel Montaner Berbel	3.990	26,62%	6 (-1)
	Compromís per Xirivella		Ricard Barberà Guillem	2.463	16,43%	4 (+3)
	Sí Se Puede Xirivella		Laura Moreno Anaya	1.899	12,67%	3 (+3)
	Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà		Joan Antoni Pérez i Domènech	1.047	6,99%	1 (-1)
	Altres candidatures			588	3,73%	0
	Vots en blanc			165	1,10%
Total vots vàlids i regidors				15.145	100 %	21
	Vots nuls			177	1,17%**
Participació (vots vàlids més nuls)				15.166	70,66%**
Abstenció				6.298*	29,34%**
Total cens electoral				21.464*	100 %**
Alcalde: Michel Montaner Berbel (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 6 de PSPV, 4 de Compromís i 3 de Sí Se Puede)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de València. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2017 l'alcalde de Xirivella és Ricard Barberà Guillem de Compromís.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	José Vicente Català Pastor	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983 - 1987	Santiago M. Clariana Gaspar	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Juan José Teruel Morales	PIX	30/06/1987	--
1991 - 1995	Josep Antoni Santamaria	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Josep Antoni Santamaria	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999 - 2003	Josep Antoni Santamaria	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003 - 2007	Josep Antoni Santamaria Josep Carmelo Soriano Martínez	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	14/06/2003 03/04/2004	Dimissió/renúncia --
2007 - 2011	Josep Carmelo Soriano Martínez	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011 - 2015	Enrique Ortí Ferre	PP	11/06/2011	--
Des de 2015	Michel Montaner Berbel Ricard Barberà Guillem	PSPV-PSOE Compromís	24/05/2015 24/06/2017	Pacte de govern
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

La Closa

• Casa del Dau (casa gòtica del segle XIII).
• Casa del Deu o del Delme (d'altres en diuen de Deu), era el lloc on els xirivellers i xirivelleres pagaven a l'orde de Calatrava els arrendaments i el delme, la desena part del valor de la collita, aquest tribut es pagava en una casa situada a la plaça de l'Església.
• Ermita de la Salut.
• Església parroquial de la Mare de Déu de la Salut.
• Església de Sant Francesc de Paula.
• Església de Sant Ramon Nonat.
• Església de Sant Vicent Ferrer.
• La Closa, antigament cal tio Manet, és la casa que resta d'una antiga finca de secà a la partida de la Closa; és probable que fóra una vila romana, de la qual es conserva un celler i una porta d'arc de mig punt d'època àrab.

Cultura

Xirivella té una intensa activitat cultural, tant pública com privada. Existeixen a la localitat una banda de música anomenada Cercle Instructiu Musical de Xirivella, una Escola Municipal de Música, una escola coral denominada Andarella amb diversos cors, depenent de les edats.

Destaca a Xirivella la Mostra Internacional de Pallassos que s'ha consolidat com la manifestació cultural més important de la localitat i s'ha constituït com a referència a nivell nacional, declarada Festa d'interés turístic del País Valencià. S'organitza des de la Casa de Cultura la primera quinzena de novembre de cada any.

L'ajuntament atorga el Premi Xirivella als seus ciutadans i associacions més destacats.

Festes i celebracions

• Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
• Sant Vicent Ferrer.
• Festes Majors. Celebra les seues festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Mare de Déu de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la Nit de les figues, en què la gent sopa i gaudeix de la festa al carrer tota la nit.

Enllaços externs

• http://www.mostradepallassos.com/portada_video.html
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• http://www.turisme.gva.es/opencms/opencms/turisme/es/contents/home/noticia/noticia_1419843486000.html.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Ajuntament de Xirivella.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.