Xiulada a l'himne d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya. Es sol produir de manera espontània en esdeveniments esportius i sol coincidir amb la presència del Cap d'Estat, per la qual cosa es pot interpretar com una reivindicació antimonàrquica o de rebuig general a Espanya. La més popular és la tradicional xiulada a la final de la copa del rei de futbol, que és especialment sonora quan hi coincideixen el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao.[1]

La primera xiulada històrica consta de 1925 al camp de les Corts (Barcelona), en un partit amistós disputat entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Júpiter.[2] Altres xiulades destacades són la de 1989 durant la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc de Barcelona o la de 2009 a la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao.[3]

La xiulada més sonora de la qual hi ha constància fou la que es produí el 2015 al Camp Nou durant la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. En contra del que sol ser habitual, aquesta xiulada no fou espontània sinó que diverses organitzacion havien repartit abans 10.000 xiulets entre les afeccions culés i de San Mamés. L'esbroncada va arribar a 119 decibels durant els 48 segons que va durar la versió abreviada de l'himne d'Espanya.[4]

Entre 2014 i 2018 tingueren lloc 5 xiulades consecutives a la final de la copa del rei de futbol, propiciades pel fet que el FC Barcelona havia aconseguit sempre ser finalista. Les esbroncades al moncarca i a la Marxa Reial es produïren en un context polític marcat pel procés independentista català. Així mateix, en qüestió d'una dècada (de 2009 a 2018) es produïren un total de vuit xiulades a la final, fet pel qual aquesta reivindicació sonora es va convertir en un fet previsible i habitual, i els mitjans de comunicació ja parlaven amb naturalitat de "xiulada clàssica".[5][6]

En altres competicions esportives com el bàsquet també s'han produit xiulades a l'himne. Una de les més notòries fou la de 2010 a la final de la copa del rei, disputada a Bilbao entre el FC Barcelona i el Real Madrid. Aquesta xiulada fou precedida per la de 2013, a la final disputada a Vitòria entre el Barcelona i el València. Al juny del mateix any, la natació també vivia una xiulada, en ocasió de la inauguració a Barcelona del Campionat del Món de natació.[7]

Xiulada al Camp de les Corts (1925)[modifica]

FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
3
Estadi: Camp de les Corts
Duració de la pitada: ? s.
Espectadors: 14.000
Escudo copiaRGB.jpg
Club Esportiu Júpiter
0

La primera xiulada històrica del Futbol Club Barcelona a l'himne d'Espanya va tenir lloc el 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. El FC Barcelona havia organitzat un partit amistós contra el Club Esportiu Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català que es va jugar al Camp de les Corts.[8]

La xiulada es va produir en un hostil context en el qual la dictadura de Primo de Rivera venia de suprimir definitivament la Mancomunitat de Catalunya i el català havia sigut vetat en actes oficials.[2]

El 14 de juny de 1925 es va disputar el partit amistós al Camp de les Corts, que des de 1922 era l'estadi del FC Barcelona. El Barça acabava de guanyar la copa del Rei i el Campionat de Catalunya, i el CE Júpiter s'havia proclamat guanyador del Campionat d'Espanya de Segona Categoria (equivalent a la lliga de 2a divisió actual). Per amenitzar la festa es va invitar a l'orquestra d'un destacament de la marina anglesa, que havia atracat al port de Barcelona feia dies. Abans de començar el partit la banda va interpretar l'himne d'Espanya, la Marxa Reial, i la gran majoria dels 12.000 espectadors de l'estadi van respondre amb una xiulada monumental. En canvi, quan seguidament l'orquestra va tocar l'himne britànic, God Save the Queen, el públic sí que va aplaudir calorosament.[8]

Indignats pels fets, Emilio Barrera, Capità general de Catalunya, i Joaquim Milans del Bosch, es van reunir immediatament per iniciar represàlies contra els responsables. El resultat fou la prohibició de les activitats de l'Orfeó Català durant diversos mesos i la clausura del Camp de les Corts. Les sancions contra el club no es van aixecar fins a 6 mesos després i Joan Gamper, fundador i president del Futbol Club Barcelona, fou obligat a dimitir del seu càrrec i a abandonar el país, havent-se d'exiliar temporalment a Suïssa. La seva salut va empitjorar notablement a partir d'aleshores i, malgrat que va poder retornar uns mesos més tard, les autoritats li van prohibir tota mena de vincle amb el club.[8]

Xiulades històriques a la Copa del Rei de futbol[modifica]

Xiulada a Mestalla (2009)[modifica]

Athletic Club.svg
Athletic de Bilbao
1
Final de la Copa del Rei de 2009
Estadi: Mestalla
Duració de la pitada: 50 s.
FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
4

El 13 de maig de 2009 el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao es van disputar la final de la Copa del Rei en un partit que va tenir lloc a l'estadi de Mestalla (València). Els dos clubs amb més trofeus de de la Copa (aleshores amb 24 títols el Barça i 23 l'Athletic) coincidien de nou a la final després de 25 anys (el darrer encontre havia sigut el 1984).

Context històric

Els ànims es trobaven encesos per part de catalans i bascos i tot feia preveure una gran xiulada a l'himne d'Espanya i al rei Joan Carles I. A Catalunya, des de feia uns anys la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes organitzava partits amistosos amb altres seleccions, grups antimonàrquics havien portat a terme diverses cremes de fotos del rei, la plataforma Deu Mil a Brussel·les s'havia manifestat recentment a Brussel·les per demanar un referèndum d'autodeterminació i a Arenys de Munt s'estava gestant la primera consulta sobre la independència de Catalunya, pionera del Procés independentista català.

La xiulada
El rei Joan Carles I va encaixar fortes xiulades a Mestalla el anys 2009, 2011 i 2014.

Com d'habitud, l'himne d'Espanya va sonar abans de l'inici del partit, després que el rei Joan Carles I hagués fet acte de presència a la tribuna. Tant l'afició culer com la de San Mames van manifestar la disconformitat amb l'himne amb una gran xiulada conjunta que es va prolongar durant 50 llargs segons.[9] No obstant, la sorollosa xiulada només es va sentir a l'estadi de Mestalla, ja que Televisió Espanyola va censurar l'emissió en directe.[10]

Durant l'esbroncada del públic, la Joventut Nacionalista de Catalunya, en col·laboració amb les joventuts del Bloc Nacionalista Valencià i les del Partit Nacionalista Basc, van desplegar una gran pancarta ubicada a la zona de seguidors culers amb el lema "We are nations of Europe. Good bye Spain", amb una foto de Zapatero i Rajoy a la part baixa.[9] Abans, també havien intentat repartir 5.000 banderoles amb la frase "Catalonia is not Spain", que no obstant la policia espanyola va acabar requisant.[11]

La querella

La fundació Denfensa de la Nación Española (Denaes) va interposar una querella contra el col·lectiu Catalunya Acció i la plataforma pro seleccions basques Esait, a qui responsabilitzava d'haver organitzat la xiulada, i a les quals acusava d'injúries al rei, apologia de l'odi nacional i ultratges a Espanya. No obstant, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va dictaminar que la protesta, juntament amb les pancartes, estaven emparades per la llibertat d'expressió i no podien considerar-se difamatòries, injurioses o calumnioses.[12] Segons la resolució, els col·lectius acusats no propugnaven «l'odi nacional o l'ultratje a la nacin», per la qual cosa no van merèixer cap punició penal.[13]

La censura de TVE

Televisió Espanyola, que retransmetia el partit en directe, va decidir tallar el moment en el qual el rei Joan Carles I i Sofia de Grècia entraven a la tribuna, instant en el qual les afeccions del Barça i Athletic van iniciar la xiulada. En comptes de mostrar l'estadi, TVE va connectar primer amb Bilbao per mostrar l'ambient de la ciutat, i tot seguit amb Barcelona, per mostrar com els aficionats culers vivien la final.[10] Durant la mitja part, Juan Carlos Rivero, locutor de TVE, es va disculpar per no haver retransmès l'himne, atribuint-ho a un «error humà», i TVE va reproduir una gravació censurada en la qual s'havia eliminat la gran xiulada. En aquesta retransmissió en diferit, les càmeres enfocaven en un primer pla als jugadors, mostrant també una minoria del públic que no havia participar en la xiulada general.[9]

Abans d'acabar el partit, Televisió Espanyola va emetre un comunicat en el qual es disculpava amb un comunicat on afirmava que «per un error humà l'himne nacional no es va oferir en directe abans del començament del partit de Mestalla entre el Barcelona i l'Athletic. Aquest error es va intentar reparar emetent-lo íntegrament en el descans. La direcció de TVE demana disculpes per aquest fet».[10]

La censura va provocar un gran escàndol i el director de Televisió Espanyola Javier Pons, que es va veure obligat a fer una roda de premsa per donar una versió sobre els fets,[10] va haver de destituir el director d'esports, Julián Reyes, per considerar-lo responsable «de la no emissió de l'himne nacional en directe, en contra de les indicacions que expressament se li habien transmès».[14] També, va anunciar l'obertura d'una investigació per depurar responsabilitats i va titllar la censura d'«error gravíssim, d'extraordinària importància».[14]

La xiulada, en canvi, sí que va poder ser escoltada per TV3, que també retransmetia el partit en directe a Catalunya. Els comentaristes van afirmar que «hi ha tan ambient que no hem pogut escoltar l'himne».[15]

Xiulada a Mestalla (2011)[modifica]

FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
0
Final de la Copa del Rei de 2011
Estadi: Mestalla
Duració de la pitada: ? s.
Reial Madrid.png
Reial Madrid CF
1

El 2011, dos anys després de la gran polèmica generada entorn de la xiulada a l'himne a la final contra l'Athletic de Bilbao, el FC Barcelona arribava de nou a la final. Els fets de Mestalla eren encara molt presents i hi havia una gran expectativa per veure si els culers repetirien la xiulada.

La final, en aquesta ocasió contra el Reial Madrid, va tenir lloc el 20 d'abril de 2011 i es va disputar novament a Mestalla (València).

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va encetar una nova polèmica a l'anunciar la seva intenció de fer sonar l'himne a 120 decibels per tal d'evitar una xiulada com la del 2009.[16] La reacció no es va fer esperar i Santiago Espot, de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), va instar l'afició culer a protagonitzar una nova xiulada contra la voluntat de la RFEF.[17] Espot va advertir així mateix a Rita Barberà, alcaldessa de València, que denunciaria a l'ajuntament per incompliment de la normativa sobre contaminació acústica si feia sonar l'himne a aquell nivell, acusant a la RFEF de pretendre fer entrar l'himne espanyol «a base de sang».[18] Segons Espot la mesura li semblava «una imposició barroera, pròpia de ments malaltisses i desagradables, un atemptat contra la salut pública que posarà en risc els tímpans» dels assistens.[17]

Per altra banda, la Joventut Nacionalista de Catalunya va afegir més llenya al foc al declarar que tornava estar disposada a fer sentir la reivindicació nacionalista a la final de la copa del Rei, tal com ja ho havia fet el 2009 desplegant pancartes i repartint milers de banderes amb el lema "Catalonia is not Spain", campanya que volia rellançar.[11]

Finalment, els aficionats del Barça van xiular l'himne, tal com era d'esperar, mentre que l'afició del Real Madrid va corejar la música durant la interpretació de l'himne nacional per la megafonia de Mestalla. La xiulada no fou tan forta com la de 2009, però tot i que es van acabar utilitzant 120 decibels de potència per la megafonia, la xiulada es va fer sentir en segon pla.[19]

Xiulada al Vicente Calderón (2012)[modifica]

Athletic Club.svg
Athletic de Bilbao
0
Final de la Copa del Rei de 2012
Estadi: Calderón
Duració de la pitada: 27 s.
FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
3

A l'edició de 2011-12, de nou el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao es van classificar per jugar la final de la Copa del rei, repetint-se el mateix escenari que tres anys abans, el qual havia donat fruit a una xiulada històrica contra la Marxa Reial i Joan Carles I. A més, aquest nou encontre comptava amb l'al·licient addicional que la final es jugava a Madrid.

El partit es va celebra el 25 de maig, amb una nova victòria del Barça, que es va imposar amb un clar marcador de 0-3. A banda del partit, però, els ànims s'havien escalfat molt abans per la previsible nova xiulada que es viuria aquest cop a les grades del Vicente Calderón contra l'himne i el príncep Felip, que acudia a la final en substitució del seu pare. Joan Carles I, degut a un accident sofert durant una caça d'elefants uns mesos abans a Botswana, ja havia anunciat que no podia acudir a la final.[20] L'editorial del diari El Mundo va demanar al príncep Felip que no anés al Calderón a la promoció de la xiulada que s'estava gestant.[21]

Polèmica prèvia
El princep Felip fou fortament escridassat al Calderón el 2012.

El dilluns 21 de maig, quatre dies abans de la final, les tres plataformes en pro de seleccions nacionals a Catalunya, País Basc i Galícia van acudir al Congrés dels Diputats invitats per Amaiur i van fer una crida als milers de seguidors del FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao a assistir a la final de Madrid, demanant que «reivindiquin amb banderes, camisetes, tota mena de simbologia i com cadascú millor entengui» les seleccions catalanes i basques, explicitant que «també quan a l'estadi es posin himnes», en referència a la Marxa Reial.[22]

Les associacions pro-seleccions, van comptar amb el suport de CiU, ERC, ICV i BNG, a més dels 12 diputats de Amaiur. A la sala Clara Campoamor del Congrés, es van projectar fotografies reivindicatives preses a diferents estadis de futbol, amb pancartes amb lemes com "Catalonia is not Spain".[22] Francesc Serra, de la Plataforma ProSeleccions, va demanar a les aficions del Barça i l'Athletic que fessin ben visible a Madrid «que al partit hi ha dues nacions representades» i que convertissin la final en «un dia d'afirmació nacional».[22] Així mateix, la plataforma basca Esait, demanava a la seva pàgina web «una crida per fer la reivindicació més sonora possible durant tot el partit, especialment mentre soni l'himne d'aquells que ens neguen l'oficialitat [de les seleccions]».[23]

L'endemà, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, va desencadenar un remolí polític al declarar en una entrevista a la cadena Onda Cero que el partit «s'ha de suspende i celebrar-se a porta tancada a un altre lloc» en cas de reproduir-se els fets de Mestalla tres anys abans, referint-se a la gran xiulada a l'himne d'Espanya.[23] Aguirre justificava aquesta dràstica mesura al·legant que «els ultratges a la bandera o a l'himne són delicte en el Còdi Penal [i] no s'han de consentir»,[23] contradient així la resolució del jutge Santiago Pedraz, que tres anys abans havia arxivat la demanda de Denaes contra la xiulada a Mestalla apel·lant a la llibertat d'expressió.[12]

Les declaracions d'Esperanza Aguirre van ser rebutjades per tots els partits de l'oposició i fins i tot fou desautoritzada pel seu propi partit. Antonio Basagoitio, líder del PP del País Basc, va defensar el dret dels aficionats barcelonistes i bilbaïns a poder veure el partit, afegint que també «hauria de suspendre's la final de Bucarest, on s'hi van veure banderes amb l'àguila, les banderes amb pollastres que no són ni constitucionals ni democràtiques»,[23] en referència a la recent final de la Lligua Europea entre l'Atlético de Madrid i l'Athletic a Bucarest, en la qual els aficionats de l'Atlético van mostrar banderes franquistes. Afegint-se a les crítiques, Idoia Mendia, portaveu del Govern Basc,[23] va qualificar les paraules d'Aguirre de lamentables i Oriol Junqueras, president d'ERC, va comentar que «hi ha partits amb molts irresponsables, il·luminats i tarats que es dediquen a fer declaracions inversemblants en comptes de preocupar-se pels aturats. A Aguirre la posaria en un capítol pitjor».[24] Josep Sánchez i Llibre, diputat de CiU va simplement comentar que «jo, segons quines tonteries, no les contesto», i ICV va acusar a Aguirre de només pretendre «desviar l'atenció sobre la corrupció de Bankia»[23]

Santiago Espot, de Catalunya Acció, va reaccionar a les declaracions d'Aguirre qualificant-la de «totalitària» i comparant-la amb Primo de Rivera, afegint que «gairebé 100 anys després» volia actuar de la mateixa manera, en referència a la monumental xiulada al Camp de les Corts del 1925. Després de les paraules d'Aguirre, l'associació Catalunya Acció es va reafirmar en la seva voluntat de promocionar una reedició de la xiulada a l'hime viscuda a Mestalla.[25] L'associació Denaes, per altra banca, va respondre anunciant que presentaria una nova querella contra les persones que estaven orquestrant i impulsant la nova xiulada a l'himne nacional, tal com ja ho havia fet el 2009.[23]

Finalment, a causa de tota la polèmica que ella mateixa havia generat, Esperanza Aguirre va acabar declinant fer acte de presència a la final. La seva baixa es va sumar la remarcable llista d'absents que no volien ser testimonis de la previsible xiulada. Entre les baixes destacaven el president del govern Rajoy, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el mateix monarca per convalescència.[20]

La xiulada

Bernat Soler, en retransmissió en directe per TV3 des del Vicente Calderón, va destacar que la cridòria fou «monumental». L'himne va durar 27 segons i de nou es va generar una polèmica perquè Televisió Espanyola va apujar el volum de la marxa Reial per silenciar els xiulets, els quals es van poder sentir molt millor a TV3. A les ràdios, en canvi, es va poder apreciar molt bé la xiulada al captar millor el so ambient i sense retocs.[26]

Xiulada al Camp Nou (2015)[modifica]

Athletic Club.svg
Athletic de Bilbao
1
Final de la Copa del Rei de 2015
Estadi: Camp Nou
Data: 30 de maig de 2015
Duració de la pitada: 48 s.
Decibels: 119
FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
3

El 2015 el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao van arribar de nou a la final de la Copa del Rei. Des del 2009, era el tercer cop en 7 anys que ambdós equips es disputaven el trofeu del torneig, un fet ben inusual tenint en compte que, malgrat tractar-se dels dos equips amb més copes (fins aleshores 26 pel Barça i 23 per l'Athletic), al llarg de la història del campionat els dos clubs només havien coincidit a la final 4 ocasions: el 1920 (Barcelona 2, Athletic 0), el 1932 (Athletic 1, Barcelona 0), el 1953 (Barcelona 2, Athletic 1) i el 1984 (Athletic 1, Barcelona 0). En aquest tercer encontre el FC Barcelona també es va imposar al marcador, fent-ho clarament amb un 3 a 1, i ampliant així la diferència entre el palmarès d'ambdós equips.

Després de les grans xiulades del 2009 a Mestalla i el 2012 al Vicente Calderón, tothom donava per fet que en aquesta ocasió l'esbroncada contra l'himne i el rei es repetirien, tenint en compte a més que aquest cop la final es jugava al Camp Nou. En efecte, la xiulada no només va tenir lloc sinó que a més fou la més sonora de la història gràcies als 10.000 xiulets que diverses organitzacions havien repartit prèviament als afores del Camp Nou.[27] La xiulada tenia un gran valor simbòlic pel fet de tenir lloc 90 anys després de la primera xiulada històrica del FC Barcelona a l'himne espanyol, el 1925 al camp de les Corts.[28] També, fou la primera xiulada que va encaixar Felip VI com a rei, encara que com a príncep ja havia viscut la xiulada de 2012 al Calderón.

La polèmica sobre la possible xiulada, havia començat uns dies abans, quan, Miguel Cardenal, president del consell superior de l'esport (CSD), havia amenaçat amb la imposició de sancions en cas que es produís una xiulada contra l'himne d'Espanya i el rei. També, la comissió antiviolència havia avisat als dos equips de les conseqüències.[29][30]

Ada Colau (Barcelona en Comú), que venia de guanyar les eleccions municipals i es perfilava com la pròxima alcaldessa de Barcelona, va replicar a les manifestacions del CSD, amb una reflexió pels polítics i les persones que se sentissin molestos per una possible xiulada a l'himne espanyol, els quals «haurien de preocupar-se per les causes per les quals en produeixen aquestes protestes», i es va posicionar explícitament «a favor de la llibertat d'expressió mentre sigui de forma pacífica», afegint que «és essencial per la democràcia».[31]

Tot i les amenaces de sanció i represàlies, els seguidors del Barça i l'Athletic van acabar xiulant massivament l'himne espanyol.[32]

La xiulada
El president Artur Mas, criticat per la premsa espanyola per la seva expressió sorneguera durant la xiulada de 2015.

Les aficions del Barça i de de l'Athletic van mostrar la seva aversió a l'himne espanyol amb una monumental pitada que els mitjans de comunicació van qualificar d'«eixordadora» i d'haver deixat pràcticament en silenci els acords de la marxa Reial.[27] Malgrat que els altaveus de l'estadi estaven al seu màxim volum, no hi va haver res a fer, al Camp Nou no es va poder escoltar l'himne per l'ensordidor volum dels xiulets, que van assolir els 119 decibels.[33][4] La gran esbroncada del públic, proveït amb 15.000 xiulets, va tenir una durada d'un minut i, a més, es van sentir cants i consignes independentistes,[34] que no va deixar escoltar la versió de la marxa Reial, de només 48 segons de durada. L'himne s'havia reduït per a l'ocasió, tal com es venia fent darrerament per tal de no deixar allargar les habituals xiulades.[27] Els mitjans de comunicació can coincidir en reconèixer que s'havia tractar de la major xiulada registrada en les darreres finals, superant inclús a la històrica xiulada de Mestalla el 2009 i la del Vicente Calderón el 2012.[4]

A part de la xiulada, es va aixecar també una altra polèmica per la presumpta expressió facial del president Artus Mas, que alguns mitjans van interpretar com un lleuger somriure quan va començar la gran esbroncada. L'expressió sorneguera del seu rostre, va contrastar amb el posat seriós de Felip VI i el d'Ángel María Villar, president de la Real Federación Española de Fútbol, el qual El Periódico fins i tot va titllar de posat «de funeral».[4]

Poc després, al minut 17 i 14 segons, el públic també va a portar a terme una altra tradicional esbroncada, per demanar la independència de Catalunya. El fet de reivindicar la llibertat en el minut i els segons que coincideixen amb l'any de la Guerra de Successió, era un fet que venia sent habitual al Camp Nou des de feia anys.

La querella
Santiago Espot (a la dreta), promotor de diverses xiulades.

Immediatament després de la xiulada, el col·lectiu Manos Limpias va interposar una denúncia contra totes aquelles institucions a les quals responsabilitzava dels fets. Les entitas denunciades foren els clubs Barça i Athletic, i les entitats Sobirania i Progrés, CADCI, Fundació President Macià, Societat Catalana de Lliure Opinió, Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, International Comission of European Citizens, Ara o Mai, Catalunya Diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, Moviment de Cultura Popular "El Sotrac" i Units per Declarar la Independència de Catalunya.[35] Així mateix, la Comissió Antiviolència, va proposar multes de 123.000 euros a la Reial Federació Espanyola de Futbol, com a organizadora de la final.[36]

Davant la querella, la fiscalia va decidir presentar recurs a l'Audiència Nacional, malgrat que els mateixos fets ja havien quedat arxivats el 2009, quan ni l'Audiència ni la mateixa fiscalia no havien tipificat la xiulada d'aleshores de delicte.[36] Malgrat tot, en aquesta ocasió l'Audiència Nacional sí que va ordenar una investigació dels fets, al considerar que la xiulada no era comparable a la de 2009 per l'ambient institucional que s'estava vivint a Catalunya, referint-se al procés independentista català. La sala afirmà que no es podia «acceptar la vexació als símbols de la nació espanyola com ho són el seu himne i cap d'estat».[36] I afegia que la xiulada havia estat organitzada, ressaltant «que l'himne nacional es va fer inaudible que és tant com si no s'hagués executat».[36] Addicionalment, i contradint l'opinió dels col·lectius que havien promogut la xiulada, l'Audiènica va afirmar que l'himne espanyol no es tractava de cap "melodia musical" sinó d'un símbol i emblema de la nació espanyola.[36] Per tots aquests motius, l'Audiència va ordenar al jutge Fernando Andreu reobrir la investigació per possible delicte d'ultratge a Espanya, al relacionar la xiulada amb el procés. En el moment de la decisió, es donava el curiós cas que Miguel Bernand, president de Manos Limpias i autor de la querella, havia sigut empresonat per extorsió a bancs, institucions i persones amb la presentació de querelles i la seva retirada a canvi de diners.[36]

Finalment, la querella fou novament arxivada. En una interlocutòria, el magistrat Fernando Andreu argumentà que els presumptes delictes «comesos en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques garantits per la Constitució i d'ultratge a Espanya» no poden ser imputats a persones jurídiques «ni tan sols forçant la màquina interpretativa al màxim».[35]

Xiulada al Vicente Calderón (2016)[modifica]

FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
2
Final de la Copa del Rei de 2016
Estadi: Estadi Vicente Calderón
Data: 22 de maig de 2016
Duració de la pitada: -
Decibels: 94
Flag of Andalusia (simple).svg
Sevilla Fútbol Club
0
Polèmica prèvia
La vicepresidenta del govern, Sáenz de Santamaría, partidària de prohibir la inevitable xiulada de 2016.

Dies abans de la celebració de la final, la Delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa, va anunciar que quedava prohibida la presència d'estelades al Calderón, argumentant que el futbol no ha de «ser un escenari de lluita política».[37] Segons la delegada, la prohibició es justificava per l'aplicació de l'artícle 2.1 de la Llei de l'esport, la qual prohibeix «l'exhibició [...] de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que, pel seu contingut [...] fomentin o ajudin a la realització de comportaments violents o terroristes, o constitueixin un acte de manifest menyspreu a les persones participants en l'espectacle esportiu".[37]

La decisió va generar un gran rebombori polític que va dividir al mateix govern de Madrid. Mentre que la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, afirmava que la prohibició responia a «criteris tècnics i no polítics»,[38] el ministre d'exteriors, José Manuel García-Margallo, la desautoritzava des de Brussel·les afirmant justament el contrari, i dient que la prohibició és «molt més una qüestió política que una qüestió tècnica».[38]

La polèmica entorn de la prohibició va acabar als jutjats de Madrid amb un recurs presentat per l'associació d'advocats Drets.[39] Finalment, el jutjat contenciós-administratiu nr. 11 de Madrid deixar sense efecte la prohibició de la Delegada del Govern de Madrid, permetent la presència d'estelades a l'estadi. La resolució especificava que «en cap cas ha resultat provat [...] que l'exhibició de l'estelada pugui incitar a la violència, racisme, xenofòbia o qualsevol altra forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana».[38]

El resultat final de l'estèril prohibició fou que va només contribuir a escalfar els ànims i al Calderón hi va haver més estelades que d'habitud.[40]

La xiulada

La xiulada al Calderón no fou tan rotunda com la viscuda al Camp Nou el 2015, que havia arribat als 119 decibels i és considerada la més sonora de la història.[40] Mig estadi, el format per l'afició culé, va xiular i esbroncar la Marxa Reial, mentre que l'altre meitat va guardar silenci o cantar «lo, lo, lo, lo».[40][41] De totes maneres, diversos mitjans coincidien a reconèixer que sempre s'escolten més els xiulets, i que la xiulada de l'afecció culé fou més forta que els càntics de l'afecció rival.[39][40]

L'himne espanyol va durar 40 segons i la xiulada va arribar als 94 decibels, segons uns estudi fet pel diari esportiu As.[42] És a dir, la xiulada es va quedar 25 decibels per sota de la del Camp Nou l'any anterior. A més de la xiulada a l'himne al minut 17 i 14 segons, com d'habitud, l'afecció culé es va fer sentir de nou amb forts crits d'independència.[40]

Xiulada al Vicente Calderón (2017)[modifica]

FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
3
Final de la Copa del Rei de 2017
Estadi: Estadi Vicente Calderón
Data: 27 de maig de 2017
Flag of the Basque Country.svg
Deportivo Alavés
1

El 2017, per tercer any consecutiu, hi va haver xiulada a la final de la Copa del Rei.[43] Fou també la tercera xiulada consecutiva que encaixava el rei Felip VI des de l'inici del seu regnat el juny de 2014. Després de les grans xiulades del 2009, 2012 i les tres xiulades consecutives de 2015-2017, ja era un fet que la majoria dels mitjans de comunicació parlessin amb naturalitat de "clàssic" al referir-se a la xiulada.[44]

A part de l'habitual xiulada, també es va repetir polèmica degut a la nova confiscació d'estelades per part de la policia nacional.[45]

Xiulada al Wanda Metropolitano (2018)[modifica]

Flag of Andalusia (simple).svg
Sevilla Fútbol Club
0
Final de la Copa del Rei de 2018
Estadi: Wanda Metropolitano
Data: 21 d'abril de 2018
FC Barcelona escut.png
FC Barcelona
5

El 2018 el Barça es va plantar a la final de la copa del rei per cinquena vegada consecutiva. Aquesta gesta representava un rècord per si mateix, ja que era el primer equip en aconseguir-ho. A més, el Barça es va imposar clarament amb un 5 a 0 contra el Sevilla, establint així un nou rècord per a l'equip blaugrana, que igualava les quatre copes consecutives guanyades prèviament pel Madrid CF (1905-1908) i l'Athletic Club (1930-1933).

Per cinquena vegada consecutiva tingué lloc també una gran xiulada contra l'himne d'Espanya i contra el rei. L'esbrocada a l'himne s'havia convertit ja en tot un clàssic i es donava per fet que es repetiria degut a la convulsa situació política a Catalunya, amb el govern intervingut sota l'aplicació de l'article 155 i el govern de Puigdemont empresonat o a l'exili.[46]

Polèmica prèvia
El rei Felip VI, xiulat 4 vegades consecutives a la final de la copa del rei (2015-2018).

Com d'habitud, la previsible xiulada va encetar un polèmic debat sobre els límits de la llibertat d'expressió dies abans que es disputés la final el 21 d'abril. En aquesta ocasió, foren les contundents declaracions de Javier Tebas, president de la Lliga de primera divisió de futbol, les que van emplenar els primers titulars, reclamant la suspensió del partit en cas de produir-se la previsible xiulada i fins i tot l'aplicació de l'article 155 a la final en cas de necessitat.[47]

Diversos polítics i intel·lectuals van replicar seguidament a les declaracions de Tebas, com per exemple l'escriptor Daniel Vázquez Salles, amb un contundent «a qui haurien de suspendre és a ell [Tebas]»,[48] condemnant el fet que el president de la lliga hagués sigut membre del partit d'extrema dreta Fuerza Nueva i no només no renegués del seu passat «sinó que d'alguna forma el reivindica».[48]

Així mateix, el president del Barcelona Josep Maria Batomeu va sortir a la defensa de la previsible xiulada degut al delicat context polític de Catalunya, intervinguda, amb presos polítics i exiliats, tot argumentant que «quan una afecció xiula, protesta per actituds contra el poble de Catalunya»[49] i va reclamar també «respecte per les nostres institucions; per la llibertat d'expressió; pel dret a decidir de tots els pobles; per les majories i minories; per la discrepància».[49]

A diaris com El Mundo es podia llegir que la final s'havia «convertit en un partit tòxic [i] en una cita per la vergonya».[50] Des del rotatiu es condemnava així mateix la significativa absència institucional, que deixava al rei encara més sol davant la xiulada i recalcava que tot això «són part dels símptomes d'una situació que avergonya més que no pas enorgulleix»,[50] en referència al fet que ni l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau ni la de Madrid Manuela Carmena assistissin a la final, aquesta última per solidaritat amb la decisió de Colau, que havia decidit no anar-hi degut al controvers context polític.[50] Per altra banda, el president de Catalunya Carles Puigdemont es trobava exiliat a Brussel·les i la presidenta de Comunitat de Madrid Cistina Cifuentes, atrapada enmig d'un escàndol de corrupció, tampoc hi assistia.

Sumant-se a la polèmica, el ministre de l'Interior espanyol Juan Ignacio Zoido també hi va dir la seva assegurant al diari Marca que xiular l'himne espanyol «és una violència que cal erradicar»,[51] i el seu ministeri vinculava la xiulada al terrorisme, avisant literalment a l'afició culer mitjançant Twitter de que «el codi penal concreta que és considerat delicte de terrorisme».[51]

La xiulada

Totes les previsions es van complir i l'himne espanyol fou xiulat de nou per part de l'afecció culer, ubicada en un dels gols i part dels laterals del Wanda Metropolitano. Fou el cinquè cop consecutiu que la Marxa Reial i el rei foren esbroncats en una final de la copa del rei.

El diari Público va titllar la xiulada de «monumental»[52] i El Mundo ho confirmava reconeixent que «hi va haver estelades i tota la llibertat d'expressió per faltar el respecte a l'himne nacional».[53] Per altra banda, El Nacional, destacava el mèrit de la xiulada, qualificant-la d'«ensordidora»[54] malgrat la «decisió de la Reial Federació Espanyola de Futbol de pujar la megafonia per sobre dels 100 decibels».[54]

Confiscació de samarretes grogues

En aquesta ocasió, a més de les habituals estelades per defensar la independència, l'estadi madrileny es va emplenar també de color groc per demanar la llibertat dels presos polítics catalans, constituïts pel Govern de la Genaralitat, a més de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.[5]

La gran majoria d'afeccionats culers van poder accedir a les grades del Wanda Metropolitano sense problemes. No obstant, hi va haver denúncies per confiscació de samarretes, banderes, pancartes i xiulets, que foren requisats pel personal de seguretat de l'estadi i la policia nacional. Segons es va reconèixer al programa radiofònic La transmissió d'en Puyal o a TV3, les samarretes grogues amb l'eslògan "Ara és l'hora" foren les més confiscades als controls d'accés a l'estadi.[55] També, les xarxes socials van difondre un vídeo amb un guarda de seguretat que requisava una bufanda groga a un culer, fet que va causar indignació i va convertir el vídeo en un fenomen viral.[55] La confiscació arbitrària de material groc fou denunciada per l'Assemblea Nacional Catalana, que també va condemnar mitjançant Twitter que «el govern espanyol també decideix com s'ha d'anar vestit a la final de la copa».[53] El coordinador general d'Inzquierda Unida Alberto Garzón es va sumar a les crítiques titllant els fets d'«atemptat a la democràcia»[56] i va lamentar l'incident tot afirmant que «prohibir l'entrada de samarretes a un esatdi de futbol pel seu color o missatge polític implica un atemptat contra els drets fonamentals».[56]

Altres xiulades destacades[modifica]

  • 2010: final de la Copa del rei de bàsquet entre el Barcelona i el Madrid, celebrada a Bilbao. La gran majoria d'espectadors del Bizkaia Arena de Bilbao va xiular els monarques, Joan Carles I i Sofia de Grècia, i es van entendre també crits de «fora, fora». La xiulada va durar 35 segons, que és el temps que va sonar l’himne espanyol.[3]
  • 2013: Xiulada a la final de la copa del Rei de bàsquet, que es va jugar al pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria el 10 de febrer de 2013. L'organització va optar per reproduir la versió més breu de l'himne, de a penes 20 segons. No obstant, la potent megafonia va ser incapaç de silenciar els xiulets.[57][58]
  • 2015: Xiulada a la final de la copa del rei de bàsquet.[59]

Historial de xiulades en competicions esportives[modifica]

Any Equip guanyador Resultat Equip perdedor Seu Autoritat xiulada Durada de la xiulada Notes
Partit amistós
1925 Catalunya F. C. Barcelona 3 - 0 Catalunya Club Esportiu Júpiter Camp de les Corts (Barcelona) Primo de Rivera - [2]
Copa del rei de futbol
2009 Catalunya F. C. Barcelona 4 - 1 País Basc Athletic Club Mestalla (València) Joan Carles I 50 s [9]
2011 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. 1 - 0 Catalunya F. C. Barcelona Mestalla (València) Joan Carles I -
2012 Catalunya F. C. Barcelona 3 - 0 País Basc Athletic Club Vicente Calderón (Madrid) Príncep Felip 27 s
2014 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. 2 - 1 Catalunya F. C. Barcelona Mestalla (València) Joan Carles I
2015 Catalunya F. C. Barcelona 3 - 1 País Basc Athletic Club Camp Nou (Barcelona) Felip VI 48 s [4]
2016 Catalunya F. C. Barcelona 2 - 0 Flag of Andalusia (simple).svg Sevilla C. F. Vicente Calderón (Madrid) Felip VI - [60]
2017 Catalunya F. C. Barcelona 3 - 1 País Basc Deportivo Alavés Vicente Calderón (Madrid) Felip VI -
2018 Catalunya F. C. Barcelona 5 - 0 Flag of Andalusia (simple).svg Sevilla C. F. Wanda Metropolitano (Madrid) Felip VI
Copa del rei de bàsquet
2010 Catalunya F. C. Barcelona 80 - 61 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Bizkaia Arena (Bilbao) Joan Carles I -
2013 Catalunya F. C. Barcelona 85 - 69 Comunitat Valenciana València Basket Fernando Buesa Arena (Vitòria) Joan Carles I -

Referències[modifica]

  1. «Atronadora pitada al himno de España en el Camp Nou» (en castellà). Marca [Barcelona], 30-05-2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 Farràs, Andreu «El fantasma de Milans. Fa 90 anys, el Barça va ser suspès durant sis mesos perquè el públic va xiular l'himne espanyol a les Corts. El governador civil també va decretar el tancament de l'Orfeó Català» (en català). El Periódico, 28-05-2015 [Consulta: 3 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 «Abucheo general al himno de España. Los Monarcas, espectadores excepcionales de la final de la Copa del Rey entre Barça y Madrid que se disputa en Bilbao» (en castellà). El País, 21-02-2010 [Consulta: 3 juny 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Pascual, Roger «La amenaza de multa no evita una monumental pitada al himno» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 31-05-2015.
  5. 5,0 5,1 Redacció «La afición del Barça vuelve a pitar el himno de España. Los azulgranas, por octava vez, protestaron ante el rey Felipe VI por la situación política catalana» (en castellà). La Vanguardia, 21-04-2018. «Como suele ser costumbre desde el 2009 la afición del Barça pitó el himno de España en los prolegómenos de la final de la Copa del Rey que enfrenta a los azulgrana contra el Sevilla.»
  6. Bruc, J. «L'afició del Barça ha reprovat l'himne espanyol tres vegades a Mestalla, tres més al Vicente Calderón i una altra a l'estadi del Camp Nou» (en català). El Triangle, 21-04-2018.
  7. 7,0 7,1 Sáez-Bravo, Lucas «Xiulada eixordadora a l'himne espanyol a l'obertura dels mundials de natació. El públic s'ha posat dret per escoltar els Segadors · Nedadors espanyols no paeixen la xiulada» (en català). Vilaweb [Vitoria], 19-07-2013 [Consulta: 3 juny 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Xiulada a l'himne espanyol i al rei Juan Carlos a la final de Copa entre el Barça i el Madrid. Repassem en vídeo les protestes més cèlebres, des de la del 1925 a les Corts fins a les més recents» (en català). Vilaweb, 16 d’abril 2014 [Consulta: 3 juny 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «TVE emite en diferido el himno de España. La cadena pública atribuye a un error humano la omisión de los abucheos al himno en Mestalla» (en castellà). El País, 13-05-2009 [Consulta: 3 juny 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Bernaola, Enrique «Las aficiones pitaron el himno de España» (en castellà). Marca, 13-05-2009 [Consulta: 3 juny 2017]. «TVE no ofreció el himno en directo y luego emitió una versión censurada, eliminando los pitos»
  11. 11,0 11,1 «La JNC intentarà tornar a entrar el 'Catalonia is not Spain' a Mestalla. Fa dos anys va aconseguir desplegar la pancarta. La policia va multar tres militants de les joventuts convergents amb 60.000 euros» (en castellà). Directe.cat, 20 d’abril 2011 [Consulta: 3 juny 2017].
  12. 12,0 12,1 Altozano, Manuel «Archivada la querella por la pitada al himno en la final de Copa. Pedraz sostiene que la protesta de las aficiones del Barcelona y el Athletic está amparada por la libertad de expresión» (en castellà). El País, 21-07-2009 [Consulta: 3 juny 2017].
  13. «Los españoles son libres para pitar al Rey» (en castellà). El Mundo, 21-07-2009 [Consulta: 3 juny 2017]. «El Juzgado número 1 de la Audiencia se apoya en el criterio del fiscal para sostener que los hechos denunciados "no pueden ser constitutivos de delito (injurias al Rey, apología del odio nacional o ultrajes a España)".»
  14. 14,0 14,1 Piña, Raúl «TVE destituye al director de Deportes por no emitir la pitada al himno» (en castellà). El Mundo, 14-05-2009 [Consulta: 3 juny 2017].
  15. «El himno más pitado, pero no para TVE» (en castellà). El Mundo, 14-05-2009 [Consulta: 3 juny 2017]. «"Hay tanto ambiente que no hemos podido escuchar el himno"»
  16. «Solidaritat Catalana pide que se pite el himno español. Amenaza con demandar al Ayuntamiento de Valencia si el himno supera los límites auditivos» (en castellà). As, 19-04-2011 [Consulta: 3 juny 2017].
  17. 17,0 17,1 «Solidaritat Catalana insta a los culés a pitar contra el himno español. Cree que es una imposición chapucera propia de mentes enfermizas. El portavoz de C's pide respeto» (en castellà). Marca, 19-04-2011 [Consulta: 3 juny 2017].
  18. «Un partido independentista denunciará a Valencia si el himno se pasa de decibelios» (en castellà). El Mundo, 19-04-2011 [Consulta: 3 juny 2017].
  19. «Pitos y cánticos durante la interpretación del himno nacional en Mestalla. Pese a que se utilizaron 120 decibelios de potencia por la megafonía, en segundo plano se siguieron oyendo a los aficionados» (en castellà). ABC, 21-04-2011 [Consulta: 3 juny 2017].
  20. 20,0 20,1 «Esperanza Aguirre renuncia a asistir a la final de la Copa del Rey» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017]. «El 'número dos' de la presidenta de Madrid, Ignacio González, ha confirmado su ausencia tras las críticas recibidas. Rajoy, Rubalcaba y el propio Rey, las otras ausencias destacadas»
  21. «'El Mundo' demana al príncep Felip que no vagi a la final de la Copa del Rei si l'han de xiular. L'editorial del diari diu que "seria ideal" que la llei permetés actuar "contra els qui ultratgen els símbols nacionals"» (en català). Ara.cat, 22-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017].
  22. 22,0 22,1 22,2 Sanz, Luis Ángel «Llaman a 'reivindicar' las selecciones vasca y catalana en la Copa del Rey» (en castellà). El Mundo, 21-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017]. «ref=»
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 «Aguirre pide suspender la final de Copa 'si se pita al himno y a la bandera'» (en castellà). El Mundo, 22-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017].
  24. «Junqueras, sobre Aguirre: "En España hay políticos chalados"» (en castellà). La Vanguardia, 23-05-2012. «El presidente de ERC se explica las palabras de la presidenta de Madrid "para distraer la atención sobre el desastre de su gestión"»
  25. «El promotor de la pitada al himno compara a Aguirre con Primo de Rivera» (en castellà). Marca, 22-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017].
  26. «L'himne espanyol sona més fort a La1 que a TV3» (en català). Ara, 22-05-2012 [Consulta: 3 juny 2017].
  27. 27,0 27,1 27,2 «Así fue la gran pitada del Camp Nou. Felipe VI, que presidió en el Camp Nou su primera final de Copa como Rey de España, fue testigo de la pitada mayoritaria de la grada mientras sonaba el himno español» (en castellà). El Mundo [Barcelona], 30-05-2015 [Consulta: 3 juny 2017].
  28. «Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol» (en català). Vilaweb [Barcelona], 30-05-2015.
  29. «Amenaça de sancions si hi ha xiulada a l'himne espanyol a la final de copa. El consell superior de l'esport avisa que la comissió antiviolència 'exhaurirà totes les vies judicials'» (en català). Vilaweb [Barcelona], 27-05-2015 [Consulta: 3 juny 2017].
  30. «Antiviolencia sancionará al Athletic y al Barcelona si se pita el himno. "Es la primera vez que se han adoptado actuaciones a este respecto", apuntó Miguel Cardenal, presidente del Consejo Superior de Deportes» (en castellà). Marca [Barcelona], 27-05-2015 [Consulta: 3 juny 2017].
  31. «Ada Colau justifica la pitada al himno en la final de Copa porque expresa protesta» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28-05-2015 [Consulta: 3 juny 2017].
  32. «Xiulada massiva a l'himne espanyol abans de la final de la Copa del Rei. El rei Felip VI ha vist la reacció dels seguidors catalans i bascos des de la llotja» (en català). Ara [Barcelona], 30-05-2015.
  33. «Xiulada a l'himne espanyol» (en català). ccma.cat [Barcelona], 30-05-2015. «L'himne espanyol ha sonat durant 48 segons al Camp Nou. I, tot i que els altaveus de l'estadi estaven al seu màxim volum, al camp no s'ha escoltat a causa de la xiulada dels espectadors.»
  34. «Pitada descomunal al himno. De nuevo, como ya sucedió en las finales de 2009 y 2012, una gran parte del Camp Nou silbó el himno nacional pese a las advertencias de sanción de Antiviolencia.» (en castellà). As [Barcelona], 30-05-2015.
  35. 35,0 35,1 Redacció «L'AN arxiva la querella per la xiulada a l'himne espanyol a la final de Copa. El jutge Fernando Andreu argumenta que els suposats delictes comesos no poden ser imputats a persones jurídiques. Els pseudosindicat Manos Limpias va acusar el Barça, l'Athletic i diverses entitats sobiranistes d'"ultratge a Espanya"» (en català). El Punt Avui, 09-05-2016.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 Batallas, Margarita «La Audiencia ordena investigar la pitada al himno de la Copa del Rey. Dice que forma parte de la decisión politica de la independencia de Catalunya» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 21-04-2016.
  37. 37,0 37,1 Marraco, Manuel «No se permitirá entrar con banderas esteladas a la final de la Copa del Rey. Carles Puigdemont no irá a la final de Copa por la prohibición de las esteladas» (en castellà). El Mundo, 18-05-2016.
  38. 38,0 38,1 38,2 Marraco, Manuel «El juez autoriza la presencia de banderas 'esteladas' en la final de la Copa del Rey» (en castellà). El Mundo, 20-05-2016.
  39. 39,0 39,1 «S’imposa al Sevilla amb dos gols(Jordi Alba i Neymar) amb una final on el senyal de realització no ha ofert cap imatge de l'afició del Barça durant l'himne» (en català). Directe.cat, 22-05-2016. «Malgrat l'alt volum del càntic i que molts seguidors del Sevilla l'han cantat, la xiulada ha estat més forta.»
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 Sáez-Bravo, Lucas «Empate en la pitada al himno» (en castellà). El Mundo, 23-05-2016. «Silbó y abucheó medio estadio, el otro medio guardó un respetuoso silencio o cantó en 'lo, lo, lo, lo'. También hubo aplausos de contrapeso en la parte sevillana. Pero, ya se sabe, siempre se escuchan más los pitos pese al volumen elevado de los 40 segundos de himno nacional.»
  41. «Forta xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei» (en català). Nació Digital, 22-05-2016.
  42. «La sonora pitada al himno alcanzó los 94 decibelios. Ese fue el valor de los pitos que sonaron durante la liturgia del himno nacional. En la final del curso pasado llegó hasta los 119 decibelios.» (en castellà). As, 22-05-2016.
  43. «Gran pitada al himno de España en la final y asientos vacíos. Los aficionados de Barcelona y Alavés en el Vicente Calderón silbaron cuando apareció el rey y mientras sonaba el himno español, justo antes de la final» (en castellà). As, 27-05-2017.
  44. «Pitada al himno de España por tercer año consecutivo» (en castellà). El Nacional, 27-05-2017.
  45. «La Policia Nacional requisa estelades en el Vicente Calderón» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-2017.
  46. Bautista Martínez, Juan Lucas «Fútbol, ruido y una Copa» (en castellà). La Vanguardia, 21-04-2018. «Inevitable que en esta situación empantanada entre España y Catalunya lo deportivo se mezcle con lo ambiental y con el procés»
  47. EP «Javier Tebas: "Tendría que aplicarse el 155 en el Wanda para evitar la pitada al himno"» (en castellà). El País, 03-04-2018. «El presidente de LaLiga, Javier Tebas, aseguró que la pitada al himno en la final de la Copa del Rey es más que "previsible"»
  48. 48,0 48,1 Martínez, Javier «La final de la Copa del Rey: fútbol, pitos y símbolos. Tres intelectuales opinan sobre los previsibles silbidos al himno español en la final de Copa del Rey del próximo sábado» (en castellà). El Mundo, 16-04-2018. «Si en los últimos cursos [...] estuvieron precedidas por un componente de ruidosa protesta en forma de silbidos de algunos aficionados mientras se interpretaba el himno español, es previsible que, en el contexto político en el que va a desarrollarse la final del sábado ante el Sevilla, aumenten los decibelios.»
  49. 49,0 49,1 Irigoyen, Juan I. «Bartomeu: "Cuando nuestra afición silba protesta por actitudes contra el pueblo de Cataluña"» (en castellà). El País, 18-04-2018.
  50. 50,0 50,1 50,2 Suárez, Orfeo «Barcelona vs Sevilla, una final tóxica» (en castellà). El Mundo, 21-04-2018.
  51. 51,0 51,1 Redacció «El ministeri de l'Interior espanyol amenaça l'afecció del Barça vinculant la xiulada amb el ‘terrorisme’» (en català). Vilaweb, 21-04-2018.
  52. «Las amenazas de Interior no evitan una gran pitada al himno en la final de la Copa del Rey» (en castellà). Público, 21-04-2018. «Miles de aficionados han protestado con una sonora pitada al himno de España durante la celebración del final de la Copa del Rey entre el Sevilla y el Barcelona que se celebra este sábado en el estadio Wanda Metropolitano en Madrid.»
  53. 53,0 53,1 Sáez-Bravo, Lucas «El duelo del himno: pitos del Barça y 'lololo' del Sevilla» (en castellà). El Mundo, 21-04-2018. «La ANC criticó que agentes requisaran banderas esteladas y camisetas amarillas de la entidad en la entrada del Wanda Metropolitano. En Twitter alertaron de que "el Gobierno español también decide cómo se debe ir vestido" a la final de la Copa.»
  54. 54,0 54,1 Torres, Aleix «Vídeo: Xiulada monumental al Rei i a l'himne espanyol a la final de Copa» (en català). El Nacional, 21-04-2018.
  55. 55,0 55,1 Redacció «Prohíben la entrada de algunos objetos con simbología independentista. En la entrada del Wanda Metropolitano, la Policia Nacional requisó pitos y camisetas amarillas» (en castellà). La Vanguardia, 21-04-2018.
  56. 56,0 56,1 «Alberto Garzón tilda de "atentado contra la democracia" la intervención de camisetas por la Policía antes de la final de Copa» (en castellà). Público, 22-04-2018.
  57. Sáez-Bravo, Lucas «Impresionante pitada al himno y al Rey en el Buesa Arena» (en castellà). El Mundo [Vitoria], 10-02-2013 [Consulta: 3 juny 2017]. «Las aficiones abuchearon la salida del Monarca y durante los 20 segundos escasos que duró la Marcha Real»
  58. Sáez-Bravo, Lucas «Espectacular xiulada al rei espanyol a la final de Copa de bàsquet a Vitòria. Ha sonat una versió reduïda de l'himne, que ha estat inaudilbe · Gran escridassada també al ministre Wert» (en català). Vilaweb [Vitoria], 10-02-2013 [Consulta: 3 juny 2017].
  59. Gozalbo, Àlex «El rei Felip, xiulat tímidament pels seguidors del Barça a la Copa del Rei de bàsquet» (en català). Ara [Barcelona], 22-02-2015 [Consulta: 3 juny 2017]. «Quan ha sonat l'himne espanyol, els seguidors culers han mostrat estelades i han cridat a favor de la independència, fet que ha provocat que la majoria de seguidors del pavelló contestessin amb aplaudiments»
  60. «Pitada al himno en el Calderón. La historia volvió a repetirse, igual que en 2009, 2012 y 2015: el himno nacional sufrió una severa pitada por parte de los aficionados azulgranas.» (en castellà). As, 22-05-2016.

Enllaços externs[modifica]