Xiulet gomerenc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaXiulet gomerenc
El Silbo.jpg
Home realitzant el silbo gomero Modifica el valor a Wikidata
TipusLlengua xiulada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius22.000 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deLa Gomera Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mapa Canarias La Gomera.svg
Conversa en silbo gomero:(castellà)
- ¡Servando!
- ¿Qué?
- Mira, dile a Julio que vaya y que traiga las chácaras.
- Ya voy.
- ¡Julio!
- ¿Qué?
- Que dice Lilí que avises a los muchachos y que traigan las chácaras para la fiesta.
- Bueno, bueno, bueno.

El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castellà) és un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canàries) per a comunicar-se a través de barrancs.

Característiques[modifica]

El xiulet prové dels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" també a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle xvi, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanxes van adaptar el xiulet al castellà —mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.

Pel perill de desaparició del xiulet a principi del segle xxi, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment per la desaparició d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava més, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. Actualment, el govern està impulsant l'expedient per a la Declaració per la UNESCO del xiulet gomerenc d'"Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat". Prèviament, Isidro Ortiz havia començat a impartir classes de xiulet en col·legis de l'illa.

Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos dels quals són denominats vocals i els altres quatre, consonants; i s’hi poden expressar més de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions —com ara les de Classe (1957) en producció o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció—, els xiulaires i també els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/. Només /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perquè ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulació de la parla ordinària, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.

El 2005, va aparèixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castellà, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i quan es va monitorar la seva activitat cerebral amb tècniques de ressonància magnètica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes àrees lingüístiques del cervell usades per a processar frases en castellà.

Vocals[modifica]

Les vocals s'aglutinen en 2 grups (o 4, segons els autors):

vocal
en castellà
transcripció
2 grups
transcripció
4 grups
producció sonora
en silbo
a A A xiulat greu
o O
u
e I E xiulat agut
i I

Consonants[modifica]

Les consonants s'aglutinen en 4 grups:

consonants
en castellà
transcripció producció sonora
en silbo
esquema
n, ñ /ɲ/, l, ll /ʎ/, y /j/, r, rr, d
(dentals)
Y - xiulat continu
- variació mitjana aguda
{ b'8 [f''16 b'8] }
t, ch /tʃ/, s, z /θ/ CH - xiulat interromput
- variació mitjana aguda
{ b'8 [f''16] r16 f''16 [b'8] }
m, b, v /β/, f, g, j /x/
(sonores i fricatives)
G - xiulat continu
- variació mitjana greu
{ b'8 [e'16 b'8] }
p, qu /k/
(oclusives)
K - xiulat interromput
- variació mitjana greu
{ b'8 [e'16] r16 e'16 [b'8] }

Cal notar que les consonants -n i -s en posició final es tradueixen en un ascens final del xiulat cap als tons aguts (transcrit per I). Els diftongs se simplifiquen (ue = A/E).

Exemples[modifica]

Extrets d’El Silbo Gomero, Materiales didácticos (Programa de Contenidos Canarios)

bue nos as (Bon dia)
GA YOI YI AI
GE YOI YI AI
bue nas tar des (Bona tarda)
GA YAI CHA YAI
GE YAI CHA YEI
¿có mo te lla mas? (Com et dius?)
KA GA CHA YA GAI
KO GO CHE YA GAI
Yo me lla mo Ra món (Jo em dic Ramon)
YA GA YA GA YA GAI
YO GE YA GO YA GOI
Ma ña na voy a la pla ya (Demà vaig a la platja)
GA YA YA GAI A YA KIA YA
GA YA YA GOI A YA KIA YA
El ba do me voy a Te ne ri fe (Dissabte vaig a Tenerife)
AI CHA GA YA GA GAI A CHA YA YI YA
EI CHA GA YO GE GOI A CHE YE YI KE
¿Qué ho ra es? Son la do ce (Quina hora és? Són les dotze)
KA A YA AI CHAI YA YA CHA
KE O YA EI CHOI YA YO CHE

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
  • Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didácticos. Canary Islands: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
  • Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID: 15635400.
  • Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: análisis lingüístico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
  • Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. Nova York: Springer-Verlag. ISBN 0387077138.
  • Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
  • Díaz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.

Enllaços externs[modifica]