Xixiang ji
 | |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Autor | Wang Shifu |
| Llengua | xinès |
| Publicació | República Popular de la Xina, 1300 (Gregorià) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | zaju |
 | |
Xixiang ji, o La història del pavelló de l'oest (xinés tradicional: 西廂記, xinés simplificat: 西厢记, pinyin: xīxiāngjì), és una obra del dramaturg Wang Shifu, escrita cap al 1300. Pertany al gènere zaju.
Fonts
[modifica]La història del pavelló occidental és una de les tres obres conegudes de Wang Shifu. També és una de les més famoses del repertori teatral xinés. L'argument s'inspira en la Història de Yingying, un conte de l'època Tang de Yuan Zhen. Wang Shifu va substituir el final dramàtic de Yuan Zhen per un final feliç, imitant una balada del segle XII (Zhugongdiao), de la Dinastia Jin, de Dong Jieyuan, que també s'inspirà en la història de Yuan Zhen.[1] Ja se n'havia fet una adaptació en forma de guzici (una altra classe de balada) abans del zhugongdiao.[2]
La versió impresa més antiga de l'obra data del 1498. Se'n coneixen al voltant d'un centenar d'edicions, i això demostra que estava pensada per a la lectura i la representació.[3]
Resum
[modifica]El jove erudit Zhang viatja a la capital per fer els exàmens imperials. S'atura pel camí en un monestir, en què coneix la jove Cui Yingying, acompanyada de sa mare i òrfena de pare. El monestir és atacat per bandits, i el cap vol emportar-se la jove. La mare de Yingying promet la mà de sa filla a qui les salve. Aleshores Zhang crida a un dels seus amics, un general, que expulsa els bandits. La mare, que havia promés sa filla a un altre, es nega a complir la promesa. Hongniang, el servent de Yingying, organitza una trobada en secret entre els amants. La mare s'assabenta de la trobada i accepta el matrimoni, amb la condició que Zhang aprove els exàmens. Ho fa i és rebut, com s'esperava, primer. El primer promés intenta fer creure a la gent que Zhang s'ha casat a la capital. Quan es descobreix la seua mentida, se suïcida. No hi ha res que impedisca que Zhang i Cui Yingying es casen.
Anàlisi
[modifica]La història tracta de la relació amorosa entre Cui Yingyin i l'erudit Zhang, que superen els obstacles de la convenció o l'interés propi. Mentre que un zaju sol tenir quatre actes (zhe), els vint actes (açò és, cinc zaju seguits) de La història del pavelló occidental li donen una durada excepcional. Aquesta durada i les parts cantades per diferents personatges indiquen tal volta una influència del teatre del sud, tret que l'obra haja estat reelaborada.[2] Les seqüències d'àries s'atribueixen principalment al mo, el protagonista (l'erudit Zhang), al dan, la protagonista (Yingying) i al personatge de Hongniang, la criada.[4]
Després de pertànyer a la literatura (amb la versió de Yuan Zhen), la història passa a la literatura popular, com a balada i obra de teatre. La història dels Tang testifica que hi havia una certa llibertat moral en aquella època, en particular perquè les relacions prematrimonials no semblaven anormals per part de les dones. Amb el pas a la literatura popular, alguns canvis en la història marquen una influència del neoconfucianisme, en un sentit més moralitzador. Yingying només cedeix a Zhang quan la mare li fa una promesa de matrimoni, i l'obra conclou amb un matrimoni, etc. Els personatges han perdut l'interés psicològic, però la bellesa literària de l'obra els fa arquetipus: el jove erudit enamorat, la noia fidel, la criada necessària per a l'èxit de la intriga amorosa es troben més tard en obres de teatre i novel·les.[5] Malgrat el caràcter més moral de l'obra, segons André Lévy, el seu "lirisme ha continuat encisant generacions de joves lectors".[6]
Les edicions antigues donaven un títol a cadascun dels cinc zaju:
- — Zhang causa enrenou al monestir.
- — Yingying l'escolta tocar el llaüt a la nit.
- — Zhang emmalalteix d'amor.
- — A la fonda del Pont de les herbes somia amb Yingying.
- — Zhang celebra la unió.
Alguns n'han dubtat que la cinquena part fos de Wang Shifu, jutjant-la de qualitat inferior a les altres. Fins i tot a vegades s'ha atribuït a Guan Hanqing. Aquesta és la raó per la qual la traducció de Stanislas Julien, feta sobre una d'aquestes edicions que comprenia sols les quatre primeres parts, només conté setze "actes" en comptes de vint. Jin Shengtan (1610-1661) situa la peça entre les millors "sis obres genials".
Edicions antigues
[modifica]
Adaptació
[modifica]- cinema:
- Romance of the Western Chamber, de Li Minwei i Yao Hou, 1927.[7]
- La història de l'habitació oest, de Zhang Shichuan, amb Zhou Xuan, 1940.[8]
- manhwa Guo Guo (dibuix) i Sun Jiayu (guió), El Pavelló de l'Ala Oest, 2007, edicions Xiao Pan.
Referències
[modifica]- ↑ Darrobers 1995.
- ↑ 2,0 2,1 Roger Darrobers, dans Lévy 2000.
- ↑ André Lévy, préface à Wang Shifu, Histoire du pavillon d'Occident, 1997, pàgs. 14-17.
- ↑ (anglès) Wilt L. Idema, dans Victor H. Mair (dir.), The Columbia History of Chinese Literature, New York, Columbia University Press, 2001, p. 813.
- ↑ Jacques Pimpaneau, Chine. Histoire de la littérature, Arles, Éditions Philippe Picquier, 1989, reed. 2004, p. 381-385.
- ↑ André Lévy, La Littérature chinoise ancienne et classique, Presses universitaires de France, «Que sais-je?», 1991, p. 94.
- ↑ imdb.cn.
- ↑ «L'Histoire de la chambre de l'Ouest - [ ]» (en francés). [Consulta: 27 agost 2025].
