Xkatulkalita
 Xkatulkalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)₂O₂(FO)(H₂O)₄(H₂O)₃ |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Pegmatita Xkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4638(19) Å; b = 7,161(3) Å; c = 15,573(6) Å; β = 95,750(9)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p2/m |
| Color | incolor a blanc-plata, groc, rosa clar, blanc cremós |
| Exfoliació | perfecta en {100} i micàcia {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | cerosa, nacrada |
| Densitat | 2,70 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,608 nβ = 1,630 nγ = 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,052 |
| Angle 2V | mesurat: 82° (1), calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-058 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Skk |
| Referències | [1] |
La xkatulkalita[2] és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de la pegmatita Xkatulka, a Rússia, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La xkatulkalita és un silicat de fórmula química Na₂Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)₂O₂(FO)(H₂O)₄(H₂O)₃, sent aquesta fórmula redefinida l'any 2022.[3] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993, i la primera publicació data del 1996. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xkatulkalita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Pegmatita Xkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xkatulkalita |
- ↑ «Shkatulkalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 68». European Journal of Mineralogy, 34, 5, 31-08-2022, pàg. 385–391. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-385-2022 [Consulta: 23 setembre 2022].